Alemanya comença a aïllar-se per por de les noves variants del covid-19
Polèmica per la decisió de Merkel de tancar les fronteres amb la República Txeca i la regió austríaca del Tirol
BerlínAlemanya volia mirar d’evitar establir controls a les fronteres. Aquest era el propòsit del govern d'Angela Merkel al principi de la pandèmia, però la realitat ha estat una altra. La primavera passada, durant la primera onada del covid-19, les autoritats alemanyes ja van posar barreres. Ara, i malgrat que la intenció era no repetir-ho, ho han tornat a fer. Des d'aquest diumenge, l'entrada al país des de la República Txeca i des de la regió austríaca del Tirol està restringida: només ciutadans alemanys i ciutadans d'altres països però amb residència a Alemanya poden creuar la frontera, sempre que presentin una test negatiu fet, com a màxim, 48 hores abans. El motiu? Les noves variants del virus, que neguitegen cada cop més els governs europeus. La República Txeca, un dels països europeus més sacsejats per la malaltia, s'ofega ara arran del creixement de la variant britànica. La regió del Tirol, aïllada des de la setmana passada pel govern austríac, està considerada el focus més gran a Europa de la variant sud-africana.
El tancament de fronteres, que tan poc agrada a Brussel·les, ha portat el caos. Poques hores després de la introducció de la mesura, cues de fins a 30 quilòmetres bloquejaven les carreteres. Creuar la frontera -aquells que tenen permís per fer-ho- implicava, de mitjana, unes tres hores d'espera. Organitzacions humanitàries es dedicaven a repartir menjar calent i begudes per combatre la gana i el fred: les temperatures estaven sota zero. Les escenes recordaven molt les que es van viure a finals del desembre passat a la frontera de Dover-Calais, quan es va donar a conèixer l'existència de la variant identificada al Regne Unit. El trànsit ferroviari internacional entre aquests països també ha quedat interromput.
Un dels sectors més afectats, com ja va passar també a Dover-Calais, ha estat el dels transportistes, a qui també se'ls exigeix una PCR negativa per aixafar terra alemanya. Ells són un dels perfils laborals, doncs, que entren dins de les excepcions per creuar la frontera. Però hi ha més sectors que demanen formar-ne part. En les últimes hores, de fet, hi ha hagut una pluja de crítiques perquè milers de ciutadans que no són alemanys però que treballen a Alemanya i viuen a l'altra banda de la frontera s'han quedat, d'un dia per l'altre, sense manera d'arribar a la feina. Només diumenge, i poques hores després de tancar la frontera, les autoritats alemanyes havien fet recular més de 500 persones, segons informacions de la cadena pública de ràdio Deutschlandfunk. Per permetre que aquests treballadors fronterers puguin treballar, Saxònia i Baviera -les regions federals que toquen a la República Txeca i el Tirol- elaboraran una llista d'oficis rellevants i que, per tant, els treballadors dels quals tindran dret de passar d'un territori a l'altre. A banda del test negatiu, hauran de presentar el contracte de treball.
Alguns d’aquests treballadors són electricistes, personal sanitari i del sector alimentari. Algunes empreses alemanyes ja han optat per llogar habitatges per a aquestes persones i evitar així el trànsit diari mentre durin els controls.
Pressió a Merkel
El govern de la cancellera Angela Merkel defensa la necessitat de la mesura per fer front a les mutacions i per respondre al fet que el govern txec ha decidit no allargar l’estat d’emergència per coronavirus, malgrat l’elevat nombre de nous casos que registra el país. Partits de l’oposició com els liberals FDP han alertat de les possibles conseqüències econòmiques que pot tenir per a les cadenes de producció, especialment en el sector automobilístic. Volkswagen, BMW i Daimler són les més importants. Per la xarxa de plantes de producció que té en països com Eslovàquia (on també s’ha registrat la variant britànica) i Txèquia (a través de la marca Skoda), sembla que Volkswagen podria ser el primer en veure‘s afectat. Amb cautela, la regió alemanya fronterera del Sarre ja ha avançat que si estableix controls serà d'acord amb els veïns, França i Luxemburg.
I és que la por de les mutacions del covid-19 no només afecta les fronteres alemanyes, sinó també la cúpula política a l’hora de prendre decisions. Des de l’anunci fa una setmana d’allargar el confinament, com a mínim, fins al 7 de març, plana més que mai sobre la societat alemanya l'escepticisme davant les mesures de la cancellera. Un dels motius dels recels és que, si fins fa una setmana el valor de referència per poder començar a desconfinar la població era el de 50 casos nous per 100.000 habitants durant 7 dies, ara el valor s’ha revisat a la baixa, fins a 35 casos, amb l’argument del perill de les noves variants.
Quasi un any després del primer confinament, els alemanys comencen a perdre la paciència: no només perquè no poden planificar les vacances de Setmana Santa, ni gaudir de la cultura, la gastronomia i l’oci com voldrien, sinó perquè en la gestió de la pandèmia el govern federal i les 16 regions federals segueixen mostrant tan poc consens com al principi.