Alemanya accelera per formar govern a principis de desembre

BarcelonaLes negociacions per formar l'últim govern d'Angela Merkel van ser les més tortuoses de les últimes dècades a Alemanya. Van passar 174 dies (gairebé mig any) entre les eleccions, el setembre del 2017, i la formalització de la segona Gran Coalició de conservadors CDU/CSU i socialdemòcrates (SPD) amb Merkel al capdavant. La voluntat és que el procés per constituir el pròxim govern del país europeu sigui força més àgil aquesta vegada. Els tres potencials socis de la denominada coalició semàfor (socialdemòcrates, Verds i liberals) han engegat aquest dijous les negociacions formals, i han manifestat la intenció de tenir el nou executiu en marxa a principis de desembre.

No serà una tasca fàcil, admeten. I ho evidencia el fet que hi ha unes 300 persones involucrades, representants de les tres formacions, que es dividiran en 22 grups de treball per desgranar els detalls de les qüestions més importants. La intenció és que aquestes comissions tinguin les seves respectives conclusions com a molt tard el 10 de novembre, segons ha dit aquest dimecres el secretari general del Partit Socialdemòcrata, Lars Klingbeil. A mesura que es vagin tancant acords a cadascun dels grups de treball, un equip anirà redactant les conclusions en un document conjunt.

Finalment, els líders dels tres socis de govern donaran el vistiplau al document final. Arribats a aquest punt, serà el moment de constituir el nou executiu, amb el socialdemòcrata Olaf Scholz com a canceller, cosa que posarà punt final a l'era Merkel 16 anys després que fos elegida per primera vegada com a líder d'Alemanya i, de retruc, d'Europa. "Som molt ambiciosos i volem tenir un acord a finals de novembre que ens permeti elegir un canceller i formar govern la setmana del 6 de desembre", ha afirmat el secretari general dels liberals, Volker Wissing. La data és significativa, ja que, si fos així, Merkel es quedaria sense el rècord de permanència al poder, que ostenta Helmut Kohl. Per superar-lo, hauria de seguir sent cancellera fins almenys el 17 de desembre.

En cas d'aconseguir l'acord final, Alemanya comptaria per primera vegada amb un tripartit entre socialdemòcrates, Verds i liberals a escala federal, ja que aquests últims s'han aliat tradicionalment amb els conservadors. Els resultats de les eleccions del 26 de setembre, però, amb una davallada significativa de la CDU/CSU, han fet impossible aquesta opció.

Principals punts

Divendres passat tots tres grups van signar un preacord que, malgrat que és força vague, deixa clares les línies vermelles de tots tres socis: el compromís de no apujar impostos i de mantenir el fre al deute (punts en què l'FDP es mostrava intransigent), la transició energètica i la descarbonització de l'economia (prioritat per als ecologistes), i l'augment del salari mínim interprofessional i el manteniment de les pensions (dues de les principals promeses electorals dels socialdemòcrates).

Una de les qüestions clau serà, doncs, com dur a terme les inversions destinades a accions climàtiques, digitalització, infraestructures i educació -entre altres punts en què Verds i socialdemòcrates fan èmfasi- sense apujar els impostos i sense augmentar el deute públic. El líder dels liberals, Christian Linder, va defensar la necessitat de mantenir la línia de l'austeritat després de l'anunci de la dimissió aquest dimecres del president del Bundesbank (el banc central alemany), Jens Weidmann. Linder aspira a convertir-se en el nou ministre de Finances, el càrrec que encara ocupa de forma interina el socialdemòcrata Olaf Scholz. Tot i així, el lloc el cobegen també els Verds, i els mitjans alemanys atribueixen les mateixes ambicions al copresident de la formació, Robert Habeck.

Pel que fa a les mesures climàtiques, el preacord estableix com a data "ideal" per acabar amb el carboni el 2030, vuit anys abans del que s'havia planificat. A canvi, els Verds han hagut de renunciar a una de les seves promeses, la d'establir un límit de velocitat general a les autopistes alemanyes.

Immigració

La immigració pot ser també un dels temes destacats a les negociacions, tot i que els tres partits no tenen posicions gaire divergents i es mostren favorables a l'arribada d'immigrants, especialment per fer front a la falta de treballadors en certs sectors. La qüestió, però, està guanyant protagonisme els últims dies a causa de l'augment d'immigrants a la frontera amb Polònia.

Aquest dimecres, el ministre de l'Interior alemany, Horst Seehofer, va assegurar que el país "no està considerant tancar les fronteres". La setmana passada, la policia alemanya va afirmar que des de l'agost han entrat al país 4.300 persones procedents de Bielorússia -i a través de Polònia-, mentre que entre el gener i el juliol només en van ser 26. Segons Seehofer, Alemanya ha ofert a Varsòvia suport logístic i ha proposat establir controls conjunts a la frontera.