Aleksei Navalni, detingut just després d'aterrar a Moscou

MoscouEl líder opositor rus Aleksei Navalni ha sigut detingut aquest diumenge al vespre, minuts després d’haver aterrat a l’aeroport de Xeremétievo, a Moscou. Navalni ha arribat a Rússia procedent de Berlín, on era des de l'agost recuperant-se de l'intent d'enverinament de què va ser víctima i que va estar a punt de costar-li la vida. Estava previst que l’avió en què viatjava aterrés a un altre aeroport moscovita, el de Vnúkovo, però a l’últim moment les autoritats han desviat el vol a Xeremétievo, uns 50 quilòmetres més al nord, oficialment per motius tècnics.

Navalni ha sigut detingut al control de passaports de l’aeroport, en el moment de mostrar la seva documentació als guardes fronterers i abans d’entrar formalment a territori rus. La seva dona, Iúlia, el seu advocat i la seva portaveu, que viatjaven amb ell, sí que han pogut entrar al país. El Servei Federal de Presons ha informat que l’opositor continuarà detingut fins al 29 de gener, quan està previst que se celebri un judici contra ell.

Poca estona després de l’arrest, el president del Consell Europeu, Charles Michel, l'ha qualificat d'"inacceptable" i ha demanat a les autoritats russes que l'alliberin "immediatament". L'alt representant de la Unió Europea per als afers exteriors, Josep Borrell, ha afegit que "les autoritats han de respectar els drets d'Aleksei Navalni i alliberar-lo immediatament", i que "la politització de la justícia és inacceptable".

Més lluny han anat els governs d’Estònia, Letònia i Lituània, que en un comunicat conjunt han demanat a la Unió Europa (de la qual formen part) que actuï “ràpidament” i valori la “imposició de mesures restrictives” contra Rússia. Des dels Estats Units, Jake Sullivan, assessor del president electe, Joe Biden, ha avisat que "els autors d'aquest indignant atac contra la vida [de Navalni] hauran d'assumir-ne la responsabilitat".

Més de 50 detinguts

A l’aeroport de Vnúkovo, milers de persones (entre les quals nombrosos periodistes) han plantat cara a una temperatura de 20 graus negatius i a una forta presència policial per rebre l’opositor rus. Mitja hora abans de l’hora prevista per a la seva arribada ja hi havia hagut les primeres detencions de membres del seu equip que l’esperaven a la terminal. Entre crits de “feixistes” i “Putin, lladre”, viatgers que no tenien res a veure amb la protesta intentaven passar entre la gentada amb les maletes i es queixaven que no hi havia taxis disponibles. Segons l’organització OVD-Info, 53 persones han sigut arrestades aquest diumenge a Moscou i cinc més a Sant Petersburg en relació amb l’arribada de Navalni.

Entre les persones que l’esperaven a l’aeroport hi havia la Ievgenia, que ha explicat que hi havia anat perquè Navalni “és un bon polític i ha passat moments difícils després de l’enverinament”. Per la seva banda, el Serguei assenyalava, abans que es confirmés la detenció de l’opositor, que “probablement Navalni passaria la nit a la presó" però que “no es pot oblidar que altres ja hi porten temps”.

Deu anys de lluita

La detenció de Navalni és un nou episodi d’una lluita que fa deu anys que dura i que ha portat l’opositor a la presó, al llindar de la mort i a l’estranger. A l’altra banda, el president rus, Vladímir Putin, que el 2020 es va consolidar al poder després del referèndum constitucional que va avalar que es pugui tornar a presentar. A l’horitzó hi ha les eleccions legislatives russes del setembre, en les quals els opositors volen treure tant de poder com sigui possible al govern.

El bloguer va ser enverinat el 20 d’agost quan tornava a Moscou des de la ciutat siberiana de Tomsk, on preparava les eleccions regionals amb altres opositors. Allà es va fer la primera prova real del sistema del vot intel·ligent, el qual l’equip de Navalni vol aplicar als comicis del mes de setembre. L’experiment va aconseguir descavalcar del poder alguns dirigents de Rússia Unida en ciutats de Sibèria com Novosibirsk. El vot intel·ligent consisteix en estudiar quin candidat no governamental té més opcions d’arrabassar l’escó al de Rússia Unida i donar-li ple suport per aconseguir reduir el poder d’aquesta formació.

L’activitat política de Navalni va començar durant les protestes del 2011 a Rússia i des de llavors és un dels referents de l’oposició. Però no va ser fins al 2016 que va fer un gran pas endavant. Llavors va anunciar que volia presentar-se a la cursa presidencial del 2018. La Comissió Electoral Central el va inhabilitar per una pena de presó. Tot i així, ha seguit plantant cara a la corrupció i a les elits del país a través de la Fundació Anticorrupció.

L’opositor va estar a punt de morir l’any passat, arran de l’enverinament, després d’estar en coma diverses setmanes. Durant el període de recuperació a Alemanya, Navalni ha investigat qui hi havia darrere del seu enverinament amb Novitxok, un agent nerviós desenvolupat per la Unió Soviètica. Quan va reunir prou informació va enregistrar una sèrie de vídeos en què assenyalava, amb imatges i noms, els agents dels serveis secrets russos que, segons ell, l’havien enverinat, i on arribava a afirmar que l’ordre venia des del capdamunt del poder rus i incriminava directament Vladímir Putin.

Les autoritats russes no han investigat l’enverinament, tot i que han admès que vigilaven Navalni per “les seves intencions de derrocar el govern i les connexions amb agències estrangeres”. Des de l’entorn de Putin s’havia culpat del coma de l’opositor una baixada de sucre, la diabetis o l’enverinament per part d’algun membre del seu equip, d’Alemanya o fins i tot del mateix Navalni. “Si haguéssim volgut enverinar-lo hauríem arribar fins al final”, va assegurar el president.

Dimecres Navalni va anunciar que aquest diumenge tornaria al seu país, i l’endemà les autoritats russes van advertir que, si ho feia, seria detingut immediatament. L’acusen d’haver violat la llibertat condicional en què està des del 2014, que l’obliga a presentar-se periòdicament davant dels jutjats. Lògicament, durant els cinc mesos que ha estat a Berlín ha deixat de fer-ho. Per aquest motiu, el Servei Federal de Presons reclama que s’anul·li la suspensió de la pena i que se l’obligui a complir els tres anys i mig de presó a què va ser condemnat per malversació, en una sentència que el Tribunal Europeu de Drets Humans va considerar “arbitrària”.

Amnistia Internacional ha denunciat que el seu arrest “és una prova més que les autoritats russes el volen silenciar” i “posa de manifest la necessitat d’investigar les seves acusacions que va ser enverinat per agents estatals que actuaven a les ordres dels nivells més alts de l’administració”.