Aldarulls i protestes a França contra la llei que limita les imatges de la policia
La pallissa de tres policies a un jove negre per no portar la mascareta ha encès més els ànims
BarcelonaLa fiscalia de París ha sol·licitat aquest diumenge que s’imputi als quatre policies involucrats en la brutal pallissa contra un productor musical negre que va tenir lloc fa una setmana i que va sortir a la llum dijous gràcies a la gravació d’una càmera de seguretat. El cas ha provocat un clam nacional arreu de França contra la violència i la impunitat policial, i ha accentuat la polèmica per una llei de seguretat, proposada pel govern i aprovada en primera lectura, que busca limitar la filmació dels cossos policials.
Tot plegat després de la intensa jornada de protestes a França dissabte en contra d'aquesta llei. Diverses ciutats del país –entre les quals París, Lió i Marsella– van ser escenari de multitudinàries manifestacions en contra la controvertida mesura impulsada pel govern d'Emmanuel Macron fa poc més d'una setmana i aprovada en primera lectura dimarts, i que bona part de la ciutadania francesa –especialment les ONG i els periodistes– veu com una amenaça a la llibertat d'expressió. La tensió havia crescut els últims dies, especialment arran de dos episodis de violència policial. El primer, l'ús excessiu de la força dels antiavalots en el desmantellament d'una protesta de refugiats i migrants al centre de París. El segon, arran precisament del vídeo publicat dijous d'una brutal pallissa de tres policies a un jove productor musical negre. Els opositors a la mesura denuncien que la llei, en tots dos casos, hauria ajudat a encobrir els abusos i les males praxis dels agents de la policia.
La capital francesa ha estat la ciutat on les protestes han agafat més força. No només per participació –46.000 persones, segons el ministeri de l'Interior–, també perquè, al llarg de la tarda, la manifestació pacífica –amb constants crits de "Llibertat!, Llibertat!"– ha derivat en alguns episodis d'aldarulls i durs enfrontaments amb les forces de seguretat. Al centre de París, als voltants de l'emblemàtica plaça de la Bastilla, grups d'encaputxats han cremat mobiliari públic, han llançat objectes contra la policia antiavalots –fins i tot, còctels Molotov– i també han incendiat cotxes que hi havia aparcats al carrer. En diverses ocasions, la policia ha respost amb càrregues i llançant gas lacrimogen. A Lió també s'han vist càrregues policials i persecucions per dispersar les multituds.
"És important que lluitem per les nostres llibertats. Si la llei s'aprova, serà un pas enrere. El focus no hauria d'estar en la protecció dels policies", explicava a l'agència de notícies Efe, hores abans dels aldarulls, Iana, una estudiant de 17 anys. Al seu voltant es podien llegir moltes pancartes amb consignes tan clares com "Salveu vides, filmeu la policia", "Us continuarem vigilant" o "França, el món t'està mirant". També algunes fotos de la cara, totalment demacrada pels cops dels policies de Michel Zecler, el productor musical que va ser apallissat per tres agents dissabte passat en un control per no portar la mascareta.
"[La llei] Impulsa una impunitat policial que ja està bastant present amb un govern que no prioritza els mitjans de comunicació", afegia un altre manifestant, Dominic Leroy, tècnic audiovisual i membre dels armilles grogues. Les manifestacions, de fet, havien estat convocades de manera conjunta per sindicats, associacions de premsa, organitzacions de defensa dels drets humans i els mateixos armilles grogues a través d'un comunicat conjunt en què advertien que, si la mesura tirava endavant, França corre el risc de formar part de la llista de països que violen el dret a la llibertat de premsa.
I, precisament, tirar endavant la mesura o no és ara un nou –i gran– maldecap per al govern de Macron, que sembla estar dividit sobre quin camí emprendre. Malgrat que en els últims dies, des de l'Elisi s'havia deixat clar que la intenció de continuar amb la llei era ferma, les imatges de la pallissa a Zecler –i la indignació ciutadana que van causar– podrien haver fet canviar les coses. Divendres, Emmanuel Macron deia sentir-se avergonyit i consternat per aquest episodi, que qualificava d'"inacceptable".
Reescriure la llei
Amb les imatges de l'agressió a Zecler corrent com la pólvora per les xarxes socials, la nit de dijous, el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, impulsor de la polèmica norma, va comparèixer al principal informatiu de la nit francesa per condemnar, sense excuses, l'actuació dels tres agents, que han estat suspesos del càrrec. A més a més, Darmanin –que segons els mitjans francesos va ser obligat a comparèixer pel mateix Macron- va explicar en directe que el controvertit article de la llei, que encara ha de passar pel Senat i tornar després a l'Assemblea Nacional, seria "reescrit", tal com havia anunciat hores abans el primer ministre, Jean Castex, que va prometre una "comissió independent" per estudiar-lo.
La decisió de reescriure la norma, però, no ha estat suficient per aplacar la ira nacional. Sembla que l'única solució que pugui calmar els ànims és que la llei desaparegui totalment del mapa. Sense matisos.