Alain Juppé, l'última esperança de la dreta francesa
Un centenar d'alts càrrecs pressionen perquè Fillon es retiri de la cursa presidencial i deixi pas a l'ex primer ministre de Chirac però el candidat es manté i espera que demà 45.000 seguidors seus es manifestin a París
BarcelonaSón dies negres per la dreta francesa. A principis de gener el seu candidat, François Fillon, era l'indiscutible favorit per guanyar les eleccions presidencials de l'abril, l'únic amb capacitat per derrotar la líder de la ultradreta Marine Le Pen. Dos mesos després ningú li dóna cap probabilitat de passar a la segona volta: l'última enquesta de l'institut demoscòpic d'Odoxa, publicada aquest divendres, el situa en tercera posició a la primera volta, amb un 19% dels vots i per darrera de Le Pen i el candidat independent, ex ministre d'Economia d'Hollande, Emmanuel Macron.
L'escàndol pel sous públics que va cobrar la seva dona, Penelope Fillon, com a assistent parlamentària quan ell era diputat,-una feina fictícia que no van fer mai-, ha ensorrat les possibilitats de l'ex primer ministre de Nicolas Sarkozy. Ell, tanmateix, es manté impassible i es nega a dimitir tot i que el 15 de març ha d'anar a declarar i previsiblement l'imputaran. "Tinc el suport de les bases", s'excusava dijous. Vol que qui el jutgin siguin les urnes i per diumenge ha convocat els seus seguidors a manifestar-se pels carrers de París. Fillon espera que 45.000 persones vagin a la concentració.
Una dimissió forçada
De totes maneres, els analistes consideren que la situació és cada vegada més insostenible i pronostiquen que acabarà renunciant a la candidatura. "Cada cop sembla més probable la seva dimissió. Tot dependrà del suport que tingui, si perd el poc suport que li queda farà el pas", apunta Pol Morillas, investigador principal per Europa al Cidob.
El cas és que des de dimecres, -quan es va saber que seria imputat-, un centenar d'alts càrrecs de la dreta li han retirat el seu suport, entre ells, el seu portaveu, Thierry Solère, i el seu cap de campanya, Patrick Stefanini, que van renunciar aquest divendres i el cap d'Afers Exteriors i ex rival de Fillon a les primàries, Bruno Le Maire. Amb Le Maire van dimitir també una vintena de fidels. Entre els que li han deixat de fer costat hi han, sobretot, partidaris d'Alain Juppé, el segon més votat a les primàries de la dreta, i alguns sarkozystes. L'estratègia: fer pressió, esperant la retirada de Fillon i reclamant un relleu exprés, a 50 dies de les eleccions, que col·locaria Juppé a la cursa presidencial.
En efecte, Juppé -també ex primer ministre, però amb Jacques Chirac- és, a aquestes alçades, l'última esperança de la dreta. Així ho evidencia el sondeig d'Odoxa, que preveu que si fos candidat guanyaria la primera volta amb un 26,5% dels vots, superant Macron, segon, i Le Pen, tercera. El seu entorn assegura que està disposat a substituir Fillon si aquest fa una passa enrere, però que no ho farà si no compta amb un suport ampli.
Juppé perjudica Macron
Tot i el que diuen les enquestes, per Pol Morillas el principal problema de l'hipotètic relleu és que "Fillon va guanyar les primàries i Juppé les va perdre i això, per la dreta, no és una carta de campanya gaire atractiva". Josep Ramoneda, filòsof i periodista, es demana, en la mateixa línia, si no és massa tard: "És clar que Juppé és el substitut més raonable perquè té un cert reconeixement, faria un bon resultat i ja no es poden inventar un candidat nou però potser tot i això el canvi arriba massa tard". En qualsevol cas, el màxim perjudicat pel canvi seria Macron. L'ex ministre d'Hollande s'ha beneficiat del perfil conservador de Fillon però Juppé, més moderat, "és més capaç de teixir ponts", diu Morillas, i podria treure-li suports. Com el del centrista François Bayrou, que l'ha ajudat a pujar a les enquestes però que en una entrevista a principis de febrer va assegurar: "Si Alain Juppé decideix presentar-se, tindrà el meu vot".
Per Ramoneda, més enllà de corrupció de Fillon, més enllà de la guerra interna dins la dreta, el que destapa la campanya electoral francesa és "la dificultat dels partits tradicionals per afrontar la nova situació que viu el país". "Estan desconnectats, massa incrustats en l'aparell de l'estat. Le Pen els ha destrossat, s'han deixat arrossegar per la seva agenda i aixó ha deixat una sensació de desconcert i desorientació".
