Al-Sissi podrà estar al poder fins al 2030
El Parlament reforma la Constitució per permetre al president egipci presentar-se a un tercer mandat
TunisEl Parlament egipci va aprovar ahir diverses esmenes constitucionals presentades el mes de febrer per un grup de diputats afí al president Abdel-Fattah al-Sissi. La principal i més controvertida permetrà al mariscal, que dirigeix una brutal dictadura militar després del cop d’estat del 2013 contra l’islamista Mohammed Mursi, mantenir-se al poder fins al 2030. D’acord amb la Constitució aprovada el 2014, Al-Sissi hauria d’abandonar la presidència del país el 2022, quan finalitzarà el seu segon mandat. Un cop aprovada per l’Assemblea Popular, dominada de manera aclaparadora pels seguidors del president, la reforma serà sotmesa a referèndum popular entre els dies 22 i 24 d’abril, segons ha informat el diari oficialista Al-Ahram.
L’article 140 en la seva nova redacció manté el límit actual de dos mandats presidencials consecutius, però amplia la durada de cada mandat de quatre a sis anys. Ara bé, les esmenes recullen una excepció feta a la mida per a l’actual president. En un exercici de contorsionisme legal, una clàusula allarga l’actual mandat d’Al-Sissi a sis anys -de manera que acabaria el 2024- i estableix que de manera excepcional es podrà presentar a un tercer mandat.
Entre l’altra dotzena d’esmenes, destaca la concessió de més poders a la presidència en el nomenament dels membres de la judicatura, eliminant qualsevol vestigi d’independència judicial, i l’atribució a l’exèrcit del deure de protegir “la Constitució, la democràcia, la composició fonamental del país i la seva naturalesa civil”. A més, reinstauren el Senat, que va ser abolit per la present Constitució, i estableixen una quota femenina del 25% entre els diputats de l’Assemblea Popular. D’acord amb l’oposició, tots aquests canvis van ser inclosos al procés per ocultar el veritable objectiu de la reforma: atorgar a Al-Sissi, de 64 anys, una presidència quasi vitalícia.
El mariscal, que va ascendir a la presidència l’any 2014 a través d’unes eleccions marcades per les irregularitats, va ser reelegit l’any passat amb gairebé un 97% dels vots en uns comicis àmpliament considerats com una farsa, ja que el règim va arrestar tots els polítics que van anunciar la seva intenció de presentar-se als comicis. Finalment, Al-Sissi va acabar competint amb un candidat titella, president d’un partit oficialista minúscul, Mussa Mustafa Mussa.
La delmada oposició, que amb prou feines compta amb una quinzena de representants al Parlament i té els seus principals líders a la presó, ha rebutjat de manera categòrica la reforma al considerar-la una violació de l’esperit de la Constitució. “Les esmenes constitucionals tindran unes conseqüències severes i de llarg abast per a l’estat de dret, la separació de poders i la naturalesa de l’estat egipci”, sosté Mai al-Sadany, experta legal del think tank TIMEP.
Segons Al-Sadani, el projecte de reforma viola l’article 226 de la carta magna, que només permet modificar les provisions relatives a la reelecció del president per “aportar més garanties”. L’actual Constitució va ser aprovada el 2014, quan el règim encara no estava consolidat i necessitava presentar una aparença democràtica a la comunitat internacional per demanar el seu suport. En teoria, reconeix i protegeix els drets i llibertats fonamentals, però la violació sistemàtica de la seva lletra i esperit per part de les autoritats egípcies l’ha convertit en paper mullat.
En línia amb un règim que castiga qualsevol tipus de dissidència -alguns càlculs apunten a l’existència de més 40.000 presos polítics des 2013-, les autoritats han actuat de manera decidida per evitar que la reforma constitucional serveixi d’esperó a un moviment popular d’oposició. Al febrer van arrestar una desena de membres de partits opositors que van participar en actes contraris de contestació a la reforma constitucional, i en els últims dies han bloquejat les pàgines web d’una plataforma que recollia signatures contra la iniciativa.
D’aquí una setmana els egipcis seran cridats a les urnes per participar en un referèndum organitzat a corre-cuita per evitar que l’oposició pugui organitzar una campanya a favor del no. “El referèndum no reflectirà el que veritablement sent la ciutadania. No hi ha les garanties perquè sigui net. Per començar, no hi ha independència judicial”, sosté Hasan Nafaa, catedràtic de ciències polítiques de la Universitat del Caire. De fet, ja fa dies que als carrers de la capital hi ha banderoles instant els ciutadans a votar a favor d’una reforma que encara no s’havia ni aprovat.