ITÀLIA
Internacional18/08/2018

Al país dels colosseus, els ponts dels anys 60 són de ciment barat

Autoestrade proposa construir en vuit mesos un nou viaducte d’acer

Cristina Mas
i Cristina Mas

BarcelonaEls anys 80 el fotògraf Michele Guyot Bourg va voler retratar la vida en els blocs de pisos situats sota el pont Morandi a Gènova: un home llegeix el diari a la taula del menjador de casa seva amb la finestra oberta, però en lloc de cel una enorme franja de formigó ocupa el paisatge. En una altra imatge en blanc i negre es veu un camió passant a pocs metres d’un balcó i la següent mostra una àvia estenent la bugada sota l’ombra de l’autopista. El títol de l’exposició, que segons explica l’autor a Facebook va tenir una bona acollida en molts municipis italians, menys, precisament, a Gènova (“a les institucions no els va agradar”), és premonitori: Viure sota una amenaça sinistra. Els 600 veïns d’aquesta zona s’hauran de buscar un altre lloc per viure perquè els blocs s’han d’enderrocar. “Vaig voler recuperar les imatges el 2012 per demostrar que en 40 anys no havia canviat res”, explica el documentalista.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El periodista genovès Massimo Calandri explica a l’ARA que “les infraestructures són molt antigues i no s’han fet inversions ni inspeccions durant dècades”. “En el cas del pont Morandi, fa 35 anys es va començar a parlar de construir una autopista alternativa per al tràfic pesant, i fins i tot va arribar finançament europeu, però una part de la ciutat s’hi va oposar i va quedar aturat. L’antic govern el va reprendre, però l’actual ha frenat tots els grans projectes”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

La tragèdia de Gènova no és un cas aïllat: el Morandi és el dotzè pont que ha caigut a Itàlia des del 2004. En un país amb un paisatge ple d’aqüeductes romans i esglésies mil·lenàries, més de dos mil blocs d’habitatges han sigut declarats inestables, segons l’agència estadística nacional Istat. En els últims cinc anys s’han ensorrat les teulades de 156 escoles. I si no es prenen mesures aviat, moltes construccions del boom dels anys 60 -quan es van fer servir materials barats i es va edificar en zones inadequades per augmentar els beneficis- passaran factura. “No hi ha cap dubte que el boom dels 60 va empitjorar les coses perquè es va construir molt i no sempre amb els estàndards adequats”, confirma Maurizio Carta, professor d’urbanisme de la Universitat de Palerm, al diari The Guardian. “Es va edificar a les ribes, en àrees amb perill d’esllavissaments i en zones de risc sísmic, i es van construir habitatges per als pobres massa a prop de grans infraestructures”.

“No es preocupen per la vida”

Simona Persico, activista de La Comuna, alerta que “les institucions, l’Estat, les concessionàries, no es preocupen per la vida i la seguretat de la gent, i només es fixen en els seus interessos i beneficis”. Reconeix que l’esfondrament del pont, que s’ha endut fins ara 42 vides, “va sorprendre tothom, encara que era evident el perill de tenir tan a prop aquelles cases: responia a una idea de progrés que menysprea la vida i la natura”, adverteix. Aquesta genovesa no vol ni sentir a parlar de la reconstrucció del pont que ahir van prometre els directius d’Autoestrade, que van fixar un termini de 8 mesos per erigir un altre gegant, aquest cop d’acer: “Proposar ara construir un altre monstre és un nou menyspreu a la nostra seguretat”.

Cargando
No hay anuncios

Al sud d’Itàlia l’ús de materials de construcció de baixa qualitat es va agreujar amb l’activitat de les màfies, que van abusar del ciment no reforçat. A Sícilia la fiscalia antimàfia investiga quatre ponts que es van ensorrar a causa de l’ús d’aquest ciment barat, que conté més aigua i sorra del compte, cosa que incrementa el benefici en la mateixa proporció que fa més dèbil cada pilar. Segons explica la fiscalia antimàfia de Calàbria, la ‘Ndrangheta ha controlat el sector de la construcció des dels anys 60 i encara domina el ciment. El 1959 Vito Ciancimino, el líder del clan dels Corleonesi, es va convertir en el cap de l’obra pública a Palerm: els palauets decimonònics van desaparèixer sota blocs grisos de baix cost que ara cauen a trossos.