Al-Assad i Putin estrenyen el cercle sobre Alep, bastió dels rebels

BarcelonaL'ofensiva combinada de l'exèrcit sirià, amb cobertura aèria de bombardejos russos i suport de les milícies xiïtes del Líban, l'Iran i l'Iraq estreny el setge sobre Alep, l'antiga capital econòmica del país i des del 2012 un dels bastions de l'oposició al règim de Baixar al-Assad. Des de fa tres anys les diverses faccions rebels resisteixen als barris de l'est de la ciutat, mentre que el règim controla els barris de l'oest. Es tracta de la campanya més intensa des que van començar els bombardejos russos sobre Síria, el 30 de setembre i pot marcar un punt d'inflexió en la guerra.

L'avanç de l'exèrcit de Damasc pot suposar un punt d'inflexió en la guerra que s'ha convertit en la pitjor crisi humanitària al Pròxim Orient des del genocidi armeni. Els rebels cedeixen posicions sota la intensa pressió dels bombardejos russos, que s'ha accelerat des de finals de gener, cosa que va motivar la suspensió de les converses de Ginebra sota els auspicis de l'ONU. Moscou afirma que combat des de l'aire les posicions "terroristes", però els atacs no distingeixen ni els civils ni els opositors al règim no islamistes. L'ofensiva ha provocat el desplaçament de desenes de milers de civils que intenten fugir cap a Turquia i es troben la frontera tancada al pas de Bab Al-Salamah.

Alep, una altra Madaya?

Les tropes sirianes han recuperat aquest dilluns la ciutat de Kfin, en la carretera que connecta Alep amb Turquia i que era l'única font de subministrament dels barris rebels d'Alep. Ho van confirmar tant l'agència oficial siriana Sanà com la televisió de Hezbol·lah, la milícia xiïta libanesa que s'ha aliat amb Al-Assad. "Si les tropes d'Al-Assad continuen avançant cap a Alep és molt probable que acabin tancant el setge sobre aquests barris", explica a l'ARA des d'Istanbul Aitor Zabalgogeazkoa, de Metges Sense Fronteres, que fa mesos que distribueix 'kits' d'emergència entre la població civil dels barris rebels per per si queden aïllats. Aquesta perspectiva ha desencadenat un èxode massiu cap a la frontera amb Turquia. Es calcula que en aquests barris hi ha entre 250.000 i 350.000 persones, que temen veure's sotmeses a un setge com el que pateixen altres ciutats sirianes, com Madaya o Mouadamiya. "No sabem quanta gent decidirà marxar, però després del que ha passat a Madaya i altres poblacions, que continuen sotmeses a un setge de fam, molts no estan disposats a córrer el risc de morir de gana", afegeix. Tres hospitals que tenen a la zona i que funcionen amb suport de MSF han estat bombardejats, denuncia l'organització humanitària.

Una de les preocupacions de les ONG és el subministrament d'aigua: la xarxa d'aigua de la ciutat està molt malmesa després de gairebé cinc anys de bombardejos i combats i l'única estació de bombeig que abasteix les zones rebels està molt a prop de la línia de front. "La majoria de la població depèn dels pous, i això suposa un risc molt elevat que es quedin sense aigua o que es contaminin: ja hi ha hagut casos de tifus o d'hepatitis E", afegeix el cooperant.

El paper dels kurds

En l'escalada els kurds han enviat senyals contradictoris. Sobre el terreny, els milicians del PYD han ocupat alguns pobles després que els rebels es retiressin davant l'ofensiva russa, entre ells hi ha Aqlamiyah i Mareanar, a prop de l'estratègica base militar de Minnigh, controlada pels rebels des de l'agost de 2013. A més, el Consell Democràtic Sirià (CDS), una formació kurda-àrab de què forma part també el PYD, va facilitar la fugida de la població de la perifèria d'Alep cap al cantó kurd d'Afrin. Segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans, la població demanava als rebels que es retiressin per evitar que els seus habitatges fossin bombardejats per l'aviació russa. El vicepresident del CDS, Haytham Manna, va justificar la presa d'algunes poblacions argumentant que n'havien foragitat el Front al-Nusra, la branca siriana d'Al-Qaida que s'oposa al règim, perquè "els russos no tinguin cap pretext per continuar la seva política de terra cremada".

Bombes de fragmentació

L'ONG Human Rights Watch ha denunciat l'ús de bombes de fragmentació en almenys 14 atacs de Rússia i l'exèrcit d'Al-Assad a Síria, des de finals de gener, en què es van documentar almenys 37 civils morts, incloses nou criatures i sis dones, a més de desenes de ferits. Aquest tipus d'armament, prohibit per la legislació internacional, dissemina sobre el terreny explosius que actuen com a mines antipersona, letals sobre civils. "Qualsevol solució per a la crisi siriana ha d'afrontar aquests atacs indiscriminats, i un bon punt de partida seria que Rússia i Síria es comprometin a deixar de fer servir bombes de fragmentació", diu l'ONG. HRW ha documentat l'ús d'aquesta munició també en l'ofensiva sobre Alep.

Paràlisi diplomàtica

La situació sobre el terreny està deixant en via morta les converses diplomàtiques que van començar a la tardor a Viena. Les converses de Ginebra sota els auspicis de l'ONU van ser paralitzades la setmana passada fins al 25 de febrer, precisament davant l'ofensiva russa i del règim. I ara Moscou sembla disposat a imposar fets consumats sobre el terreny. Per molt que tant la UE com els Estats Units i l'OTAN han instat Vladímir Putin a una "desescalada", quan falten vuit mesos per a les eleccions nord-americanes, Washington no vol trencar els ponts amb Rússia sobre el dossier sirià. Divendres, el secretari d'Estat John Kerry va dir que el proper dijous, en la reunió del grup de suport internacional de Síria a Munic, s'estudiaran les "idees constructives" que aporti Moscou.