L'alto el foc a Síria funciona en les primeres hores

BarcelonaEnèsim anunci d’alto el foc a Síria, després de cinc anys de guerra, que ha deixat més de 400.000 morts i la meitat de la població sense casa. Ahir en caure el sol va entrar en vigor l’acord de cessament d’hostilitats pactat entre els Estats Units i Rússia.

Passades les primeres hores, l'Observatori Sirià dels Drets Humans, una ONG amb seu a Londres que treballa amb una àmplia xarxa d'informadors sobre el terreny, assegura que en la majoria de fronts la treva es respecta. "Preval la calma", ha dit Rami Abdulrahman, director de l'entitat. Ha matisat, però, que hi ha hagut alguns atacs tant per forces governamentals com per grups rebels al sud-oest del país.

No falten els motius per a l’escepticisme després de totes les iniciatives fallides en una guerra atomitzada amb una complexa trama d’aliances internacionals. Segons els termes de l’acord anunciat el 10 de setembre per John Kerry, secretari d’Estat nord-americà, i Serguei Lavrov, ministre d’Exteriors rus, la treva de 48 hores prorrogables, coincidint amb la celebració musulmana de la Festa del Xai, exclou les zones sota control de Daeix (acrònim àrab de l’autoanomenat Estat Islàmic) i també les milícies jihadistes que combaten contra Damasc.

L’alto el foc arribava després d’un cap de setmana en què el règim de Baixar al-Assad ha intensificat els atacs aeris a les províncies opositores d’Idlib i Alep, amb un centenar de morts, segons l’Observatori. En un gest desafiant, Al-Assad va visitar la mesquita de Daraia, a la perifèria de Damasc, que fins fa poc era un dels feus de l’oposició i va ser arrabassada per les tropes progovernamentals als rebels fa unes setmanes. En una entrevista a la televisió estatal, Al-Assad va declarar que l’exèrcit sirià “farà la seva feina sense dubtar i al marge de les circumstàncies interiors o exteriors”.

Alep, la clau

La clau, sobre el terreny, serà el que passi a la ciutat d’Alep, la capital econòmica de Síria, on l’oposició encara manté els barris del centre i l’est de la ciutat, amb uns 300.000 habitants. Els rebels havien aconseguit obrir un corredor per trencar el setge de les forces del règim però des de fa uns dies tornen a estar totalment encerclats. En els últims 40 dies més de 2.000 persones han mort en els bombardejos a Alep.

“Alep és la clau -explica Eduard Soler, coordinador de recerca del Cidob-, perquè més enllà de la seva importància estratègica també té un significat simbòlic per a l’opinió pública internacional”. Per a Soler, un dels factors que expliquen la predisposició dels Estats Units a un acord és l’electoral: “Obama i Clinton saben que se’ls pot atacar pel desastre de Síria i no desaprofitaran qualsevol cosa que puguin presentar abans de les eleccions del novembre com un canvi positiu de la situació”.

Per això mateix, afegeix Soler, Washington vol deixar ben clar que no entra en cap acord amb els jihadistes de Fatah al-Xam (com s’anomena el Front al-Nusra des que va trencar formalment la seva aliança amb Al-Qaida). L’acord preveu que els Estats Units i Rússia posin en marxa un centre operatiu conjunt per atacar les posicions tant d’aquest grup com de Daeix. A Moscou, en canvi, “hi ha menys pressió i Putin ja ha aconseguit els seus objectius salvant Al-Assad, però no vol eternitzar la seva intervenció i busca una via de sortida”.

Amb les dues grans potències d’acord, i l’aval també de Turquia i de Teheran, ningú ha gosat rebutjar obertament l’alto el foc. Els jihadistes d’Ahrar al-Xam l’han criticat, però ahir acceptaven aturar les operacions per reagrupar-se. Diferents brigades del que queda de l’Exèrcit Sirià Lliure s’hi han mostrat reticents i han denunciat que la treva arriba per consolidar els guanys territorials del règim, però també han acceptat sumar-s’hi. Almenys per recuperar forces.