AKK, l’esperança tranquil·la de la CDU

BerlínLa “nova esperança” de la democràcia cristiana. Així ha batejat la televisió pública alemanya Annegret Kramp-Karrenbauer o AKK, com l’anomenen internament a la Unió Democratacristiana (CDU). A principis d’aquesta setmana la presidenta de la CDU, Angela Merkel, donava la sorpresa: contra tot pronòstic, designava Kramp-Karrenbauer com a nova secretària general del seu partit, tot un cop d’efecte quan el seu lideratge és més discutit que mai. La cancellera en funcions envia un missatge als seus acèrrims crítics: ella continua tenint l’última paraula sobre la seva successió.

Després de la sorpresa, va arribar la gran pregunta: qui és Annegret Kramp-Karrenbauer? Nascuda fa 55 anys a Völklingen (una petita ciutat frontera amb França, a l’estat federat de Saarland), és conservadora d’accent social, és catòlica, està casada des dels 22 anys, és militant de la CDU des dels 18, té tres fills i és jurista i politòloga. Aquest podria ser el resum exprés de la biografia d’AKK. Però la seva elecció va més enllà: té un fort sentit estratègic en el moment probablement més delicat per a Alemanya des de la caiguda del Mur de Berlín i la reunificació del país.

La República Federal mai havia estat tant de temps amb un govern en funcions: la ciutadania alemanya va votar fa cinc mesos i, des d’aleshores, els partits han sigut incapaços de formar nou executiu. Aquesta situació està causada per dos factors fonamentals: la insòlita entrada al Bundestag de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) com a tercera força i un tauler polític molt fragmentat (el Bundestag compta actualment amb set partits i sis fraccions). Aquesta fragmentació genera una inestabilitat política fins ara desconeguda pel país més poderós de la Unió Europea.

Kramp-Karrenbauer és descrita com una política tranquil·la, gens pretensiosa i molt analítica, tres característiques que comparteix amb Merkel, amb qui la uneix una amistat d’anys. La cancellera sembla que busca algú amb fermesa, pols, olfacte i capacitat d’aguantar la pressió a la secretaria general. La unió conservadora va obtenir amb el 32,9% el segon pitjor resultat de la seva història. L’objectiu és tornar el conservadorisme a victòries del 40% (o més). No serà gens fàcil, i encara menys amb l’AfD erosionant la CDU des de l’extrema dreta.

L’any 2000 AKK es va convertir en la primera dona que assumia un ministeri d’Interior en la història alemanya. Onze anys més tard es convertia en primera ministra del petit estat de Saarland. Ho va fer al capdavant d’una coalició Jamaica (conservadors, liberals i ecologistes), que va durar només un any per disputes internes. Kramp-Karrenbauer va decidir aleshores formar una Gran Coalició (democristians i socialdemòcrates), la mateixa combinació amb la qual Merkel vol tornar a governar aquesta legislatura.

Victòria indiscutible al land

Un moment decisiu per a la carrera de la nova secretària general democristiana va ser el 26 de març del 2017: la CDU, liderada per AKK, va guanyar les eleccions regionals de Saarland amb més del 40% dels vots. Aquest resultat fa temps que va deixar de ser un objectiu realista per al partit en l’àmbit federal. Per això, Kramp-Karrenbauer és, ara per ara, la principal candidata per succeir Merkel. Amb un discurs que aposta per recuperar les arrels “conservadores”, “liberals” i “cristianes” de la CDU, vol guanyar el suport de totes les famílies del partit. Analistes polítics alemanys mostren, però, reserves: la capital de Saarland, Saarbrücken, no és Berlín, recorden.