Els ajuntaments de França, en xoc per la revolta, que comença a apagar-se
L'extrema dreta busca treure rèdit polític de les protestes, i acusa el govern de Macron de falta de valentia i mà dura
ParísA punt de complir-se una setmana de la mort del jove Nahel per un tret de la policia a Nanterre, a la perifèria de París, els aldarulls a França baixen d'intensitat. Després d'un cap de setmana extremadament violent, la nit de diumenge a dilluns ha estat la més tranquil·la dels últims dies, amb actes violents en ciutats com Lió però sense cap incident greu. La policia ha fet 157 detencions, una xifra que queda lluny dels més de 2.000 detinguts del cap de setmana. Podria ser només un parèntesi, però tot apunta a l'inici del final de la revolta.
El president, Emmanuel Macron, sembla que torna a tenir el control, després d'una setmana d'autèntic caos i d'escenes de ràbia i violència que costaran d'oblidar. L'Elisi està acostumat a grans jornades de manifestacions -venim de la crisi de les pensions o, una mica més enrere, de les armilles grogues-, però aquest cop ha estat diferent. La revolta de les banlieues té un component social difícil d'obviar: troba l'origen en la marginació de les perifèries de les grans ciutats franceses, símbol que el país continua estant fracturat. Les conseqüències polítiques de la mort del Nahel, i les consegüents manifestacions, encara estan per venir.
Però mentre la calma sembla que torna, a poc a poc, el cap de setmana ha quedat marcat pel brutal atac al domicili de l'alcalde de l'Haÿ-les-Roses, al sud de París. Un grup de joves va intentar encastar un vehicle en flames a l'habitatge en plena matinada. Un mur ho va evitar, però els violents van intentar aleshores cremar la casa. L'alcalde no era al domicili, però sí la seva dona i els dos fills, de 5 i 7 anys, que van haver de fugir pel jardí i es van refugiar a casa dels veïns. La dona i un dels fills van resultar ferits.
Els fets han provocat una gran commoció a França, i tots els partits polítics han condemnat l'acte. Els ajuntaments de les ciutats franceses han convocat per a aquest dilluns al migdia concentracions en solidaritat amb l'alcalde de l'Haÿ-les-Roses i la seva família, i a la tarda hi ha hagut una marxa pel municipi. "Els nens fan moltes preguntes, estan molt afectats, ens demanen si tornarà a passar. Estem tots molt afectats", ha declarat a BFMTV l'alcalde, Vincent Jeanbrun.
Les crides de Macron i els moviments de Le Pen
L'onada de violència, que va desencadenar la mort de l'adolescent de 17 anys, ha deixat centenars d'ajuntaments danyats pels aldarulls –els violents han calat foc a edificis municipals– i alguns alcaldes han rebut amenaces o han estat víctimes d'actes violents. Macron rebrà aquest dimarts a l'Elisi 200 alcaldes afectats pels aldarulls per donar-los personalment el seu suport. El mandatari considera que, ara, cal prioritzar restablir l'ordre públic i tornar a la normalitat.
Des d'un punt de vista polític, hi ha una lectura rellevant. Més enllà de si Macron en surt o no en surt debilitat, la violència al carrer, protagonitzada majoritàriament per nois molt joves de les banlieues franceses, ha donat ales a la dreta i especialment a l'extrema dreta, que no desaprofiten mai cap ocasió per treure'n rèdit polític. Ho van fer amb la recent crisi de la reforma de les pensions, que també va provocar greus aldarulls al carrer, i ho han tornat a fer ara. En canvi, l'esquerra populista ha rebut crítiques de la resta de l'espectre polític per haver-se resistit a fer una crida a la calma.
Lluny de fer front comú amb el govern per intentar posar fi a la violència, la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, no ha parat de llançar missatges polítics per encendre més el foc durant els últims sis dies. I no només contra els protagonistes dels aldarulls sinó també contra el govern, a qui ha acusat d'agreujar la violència al no decretar l'estat d'alarma. "Un poder que abandona tots els principis constitucionals per por als disturbis, cosa que contribueix a agreujar-los", va afirmar Le Pen divendres. "El nostre país empitjora i els francesos estan pagant el terrible preu per aquesta covardia i falta de compromís", insistia.
Encara no hi ha enquestes polítiques sobre els aldarulls, però quan n'hi hagi, qui augmentarà la seva popularitat i intenció de vot serà, molt probablement, l'extrema dreta.
Al marge dels aldarulls, la investigació sobre la mort de l'adolescent continua en marxa. Aquest dilluns s'ha lliurat a la policia el tercer ocupant del vehicle, que va fugir del lloc dels fets després del tret mortal. Segons va explicar ell mateix en un vídeo a Twitter, els policies van amenaçar el noi amb "volar-li el cap".
Mentrestant, i com a resposta als aldarulls dels joves dels barris perifèrics, grups d'extrema dreta també han sortit al carrer aquest cap de setmana en ciutats com Lió, Angers i Chambéry. A Lió un centenar de neonazis armats van manifestar-se amb crits de "França per als francesos" o "Estem a casa nostra". La policia els va dispersar amb gasos lacrimògens i no van arribar a trobar-se amb els joves que protestaven per la mort de l'adolescent de Nanterre, que també era un ciutadà francès.