SOLIDARITAT

Ajudar els migrants al Mediterrani pot sortir molt car

La periodista Helena Maleno i el sacerdot Mussie Zerai, perseguits per denunciar la vulneració de drets

Ajudar els migrants al Mediterrani pot sortir molt car Les vides paral·leles de dos activistes dels drets humans
Cristina Mas
12/02/2018
5 min

BarcelonaCada any les xifres d’un nou rècord de migrants morts al Mediterrani són carn de titular. Però els morts serien molts més si no fos per gent com la periodista d’Almeria Helena Maleno o el sacerdot eritreu Mussie Zerai, que dediquen la seva vida a ajudar la gent en aquest perillós trànsit. Ajudar-los en tots els sentits, des de mobilitzar els equips de salvament marítim quan els truquen des d’una pastera que s’enfonsa fins a documentar com les barreres cada cop més altes que aixeca la Unió Europea trepitgen drets i llibertats fonamentals. Començant pel dret a la vida. Tots dos han visitat Barcelona després de rebre el premi Mundo Negro 2017 per la seva tasca solidària.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quan els trobem a la residència dels Missioners Combonians del Sagrat Cor de Jesús al barri barceloní d’Horta, Maleno vesteix una dessuadora del Sindicat de Manters. Ell camisa negra amb alçacolls i una creu daurada penjada davant el pit. Però tots dos parlen el mateix llenguatge. I es comuniquen perfectament en itanyol.

Zerai, que va arribar amb 16 anys a Itàlia com a immigrant amb un bitllet de mil lires a la butxaca i es va acabar ordenant capellà el 2010, recorda la primera trucada d’auxili que va rebre. “Eren les tres de la matinada i el primer que vaig pensar era que un amic m’estava fent una broma. Però quan vaig sentir els crits de pànic de fons em vaig adonar que era de debò. Jo aleshores era estudiant de teologia: no sabia què fer i vaig despertar el rector. Em va dir que truqués als guardacostes. Ells tampoc em van creure, fins que els van localitzar gràcies al número de telèfon satèl·lit amb què m’havien trucat. Era una barcassa amb 300 persones”, recorda.

Un número al mur d’una presó

El mossèn havia estat recollint testimonis dels joves eritreus i etíops atrapats als centres de detenció que el dictador Moammar al-Gaddafi havia obert amb finançament europeu a la Líbia que feia de tap de l’emigració cap a Europa. I algú havia escrit el seu telèfon en una paret de la presó. El boca-orella va funcionar i Zerai va continuar rebent trucades de socors. Va organitzar l’agència Habeshia per assistir la gent. Quan el 2011 va caure Gaddafi i els subsaharians -la mà d’obra barata del país petrolier- es van convertir en empestats perquè se’ls acusava de mercenaris del règim, Zerai va muntar un programa de ràdio per ajudar-los a fugir de la guerra civil. El seu telèfon es va escampar per les ones i des d’aquell moment no ha parat de sonar.

El sacerdot i la periodista tenen una prioritat: salvar vides. I saben que això només es pot aconseguir amb un canvi de polítiques. És per això que Zerai va denunciar el 2011 que els guardacostes i l’OTAN havien deixat morir 61 persones en una pastera que es va passar quinze dies a la deriva després que ell donés l’alerta. “Els van veure, els van fotografiar, els van llançar aigua i galetes... i els van abandonar al mar”, denuncia. Ara el mossèn està processat a Itàlia per col·laboració amb les màfies, perquè el seu telèfon va sortir en una investigació policial. I perquè l’acusen d’haver avisat una embarcació d’una ONG de rescat de la presència d’una pastera.

Maleno interromp la conversa a tres: “Quanta estona ens queda? Tinc un problema amb una pastera”. Aquesta periodista filla de jornalers es va rebel·lar contra el racisme al seu El Ejido natal: “La meva família era humil i molt compromesa amb els valors solidaris i per a mi va ser un xoc quan van començar a arribar els immigrants i els van començar a explotar, perquè el sistema havia posat la por al cos de la gent”. Es va especialitzar en immigració i tràfic i a Ceuta va començar a treballar amb els migrants que malvivien al bosc. Fa 16 anys que viu a Tànger. “Ens dediquem a acompanyar les comunitats migrades a guanyar l’accés a drets en zones de no-dret. Això vol dir des de donar assistència mèdica a una dona a qui han obligat a avortar fins a inscriure els nens al registre civil perquè no caiguin en les xarxes de tràfic d’òrgans com la que s’acaba de desmantellar a Algèria”, relata. El seu telèfon funciona igual que el de l’eritreu: “Intentem recollir informació i depurar-la, perquè els serveis de salvament marítim els trobin com més aviat millor: ahir vam avisar d’una pastera amb 50 persones i quan hi van arribar ja estava mig enfonsada”. Maleno està pendent de la decisió d’un jutge del Marroc a qui la policia espanyola, en col·laboració amb Frontex, l’agència europea de vigilància fronterera, ha demanat que la investigui per un cas que l’Audiència Nacional espanyola ja havia tancat. Se l’acusa d’afavorir el tràfic de persones. El món al revés.

En el punt de mira

“La criminalització la pateixen tots els defensors de drets humans arreu del món. En el nostre cas és a Europa i contra els qui defensem les persones migrades. Forma part de la política de convertir les fronteres en espais de no-dret dins una Europa que retalla llibertats i que concep les persones com una mercaderia més que transita per les fronteres”, diu la periodista.

Tots dos estan d’acord que al darrere de les acusacions hi ha els interessos econòmics de la indústria de guerra, que ha entrat en el negoci del control fronterer. “Vivim en una societat que usa la por, la rancúnia, l’odi contra l’altre, que és vist només com l’enemic, com qui ve a prendre’m la feina, a posar en perill la meva seguretat. Molts polítics venen la por, perquè és un instrument perfecte per governar i per justificar la despesa de la militarització de les fronteres. La UE ha previst un pressupost de 29.000 milions d’euros per segellar les fronteres exteriors”. La veritat és que els migrants tenen un impacte positiu en l’economia europea: “Itàlia paga amb els seus impostos les pensions de 80.000 italians”, diu Zerai.

I denuncia que més tanques i més exèrcits a les fronteres volen dir més terreny de joc per a les màfies: “Només al Mediterrani es calcula que l’any passat els traficants van guanyar mil milions de dòlars i això és per la política de tancament, que obliga la gent a posar-se a les seves mans”.

Zerai i Maleno coincideixen que a més de la lògica del control, funciona la del mercat. “Si les nigerianes arriben a Europa és perquè el mercat europeu les demana. Als carrers de París ara veiem nenes de 10 i 12 anys prostituint-se amb papers que diuen que són majors d’edat. I quan preguntes als guies nigerians per què les porten més joves, la resposta és: «Competim amb les rosses de l’Est per mitjà d’africanes més joves perquè el mercat europeu les vol petites»”. El mossèn fa que sí amb el cap: “Es tracta que els que arribin ho facin en unes condicions de pobresa i desesperació que els obliguen a acceptar un treball esclau. Si vinguessin legalment, demanarien els seus drets”.

La periodista d’Almeria Helena Maleno i el sacerdot eritreu Mussie Zerai provenen de mons molt diferents, però avui les seves vides són paral·leles. Ella, d’una família de jornalers d’El Ejido; ell, un sacerdot que va deixar un país en guerra per emigrar a Itàlia. Tots dos viuen pendents d’uns telèfons que quan sonen sempre porten males notícies: migrants que s’estan jugant la vida intentant travessar la Mediterrània els demanen auxili. I tots dos estan perseguits pels estats per la seva feina de solidaritat i denúncia.

stats