Això és el que han provocat les primeres pluges en 500 anys al desert més àrid del món

BarcelonaHa plogut per primera vegada en 500 anys al desert més àrid del món. Contràriament al que es podria esperar, però, a Atacama, al nord de Xile, les precipitacions inusuals que s’han registrat els últims tres anys no hi han creat vida. Segons un estudi publicat a la revista ‘Nature Scientific Reports’, l’arribada sobtada d’aigua en grans quantitats al nucli més àrid d’Atacama, que s’ha mantingut digne d’aquest adjectiu durant 150 milions d’anys, ha devastat la seva ja d'entrada baixa vida microbiana, adaptada a les condicions extremes d’aquest paisatge.

Unes pluges que, segons els models climàtics, es poden esperar com a molt un cop al segle, s’han repetit en tres ocasions en un període de només tres anys, entre el 2015 i el 2017, i s’han fet visibles amb la formació de llacunes hipersalines prèviament inexistents. Aquesta alteració meteorològica s’atribueix al canvi climàtic, que està canviant els patrons de les precipitacions a nivell global i que ha viscut recentment de primera mà el desert xilè.

L’informe, en què ha participat el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb membres d’universitats xilenes i dels Estats Units, demostra que "entre el 87% i el 75% de les espècies que es tenien registrades" abans de l’arribada de les pluges "han desaparegut". Per a Armando Azúa-Bustos, investigador del CSIC, la investigació demostra que "les elevades pluges han causat l’extinció massiva de la majoria de les espècies microbianes indígenes", que han sigut incapaces d’adaptar-se "a les noves condicions de sobtada inundació i han mort per excés d’aigua". Tot i això, l'estudi també subratlla que la "recuperació" d'aquests microorganismes "és possible quan se sequin les llacunes" que s'han format.

Un estudi amb aplicacions marcianes

Les conclusions de l’estudi, però, es poden aplicar més enllà del que és el desert més antic i més sec del món. De fet, fins i tot poden creuar l’espai. Per les seves condicions climàtiques, Atacama és el lloc de la Terra que més s’assembla a Mart i, per aquesta raó, des del 2003 és el model que es fa servir per estudiar aquest planeta. Els resultats de la investigació a Atacama, doncs, poden ser vàlids per explicar "l’evolució microbiològica" a Mart, que, de fet, se sap que va patir un gran canvi en el seu clima: fa entre 4.500 i 3.500 milions d'anys el planeta vermell no era el gran desert sec que és avui, sinó que el seu clima era més aviat càlid i humit. Mart va patir, però, un intens canvi climàtic que el va fer evolucionar fins a les seves condicions actuals.

Si a Atacama les pluges han devastat els microorganismes, la presència d’aigua a la superfície de Mart, segons recull l'estudi, "podria haver contribuït a matar els ecosistemes locals o regionals, en comptes de ser una oportunitat perquè la vida florís de nou a les àrees inundades".