De curar els liquidadors de Txernòbil a tractar malalts de covid: la lluita contra la pandèmia en un hospital regional d'Ucraïna

Enviada especial a Khàrkiv (Ucraïna)El Dispensari Clínic Regional Especialitzat en Protecció de Radiació de Kàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, s'havia especialitzat en tractar els liquidadors que van anar a descontaminar la central nuclear de Txernòbil després de l'accident del 1986. Ara només hi ha malalts de covid-19. És un antic edifici soviètic amb mobles de fusta de fa quaranta anys on les parets estan empaperades i les infermeres porten còfia. Estan patint l’impacte de la quarta onada, amb rècord de morts i de contagis des de l’inici de la pandèmia, en un país on només un 33% de la població està vacunada amb dues dosis. No ha servit de gaire que el president, Volodímir Zelenski, oferís una paga de 1.000 hrívnies (35 euros, l’equivalent al 5% del sou mensual mitjà): la majoria no es refien de les vacunes. Pel carrer la majoria de gent no porta mascareta i només s’exigeix en els espais tancats, com bars i restaurants, on sovint, però no sempre, demanen el certificat sanitari. Segons les dades oficials, 108.000 ucraïnesos han mort de covid: són 2.500 per cada milió d’habitants (una mica més que a Espanya, amb 2.011 morts per milió).

Tots els 170 llits del centre estan destinats a pacients covid, incloent-hi els 12 llits d’UCI. Enfundats en equips de protecció, el personal treballa en silenci, concentrats en la feina, i s'hi respira calma. A la sala hi ha sis pacients amb assistència respiratòria no invasiva, alguns estirats de costat per fer-los més fàcil la respiració i tapats amb mantes; a l'UCI del costat hi ha quatre pacients i dos llits lliures. I tenen un box aïllat per si arribés un pacient en estat greu no infectat. Tots els que estan ingressats són gent gran i els metges expliquen que tenien altres malalties prèvies. La gran majoria no estaven vacunats.

La doctora Oksana Sedenkha, una jove intensivista, ens detalla com estan tractant els malalts: si fa no fa, igual que als hospitals de Barcelona. A Ucraïna ja fan servir el molnupiravir, un antiviral que encara no està disponible a Espanya. També són semblants els resultats: 40.000 contagis i 205 morts diaris de mitjana en l’última setmana. El personal admet que està cansat: en els pitjors moments sabien a quina hora entraven a l’hospital, però no quan podrien sortir-ne.

A la planta dels malalts més lleus hi ha tres homes en una habitació, estirats en llits, immòbils, amb suport d’oxigen. Fa una forta olor de desinfectant. A l’entrada de cada habitació hi ha una ampolla de plàstic amb aigua destil·lada pels equips d’oxigen. Els metges expliquen que no els ha faltat l’oxigen cap moment, encara que admeten que als hospitals més petits potser sí que han tingut problemes. Les habitacions són petites: amb prou feines hi caben els tres llits, i les pertinences dels malalts estan en bosses, per terra. No es permeten visites: a l’entrada del centre els familiars els porten el menjar en bosses marcades amb el nom del pacient i el número d’habitació.

A Ucraïna la pandèmia va arribar una mica més tard que a Espanya o a Itàlia. Per a Oksana Sedenkha, el pitjor moment va ser l’octubre de l’any passat, quan no tenien prou espai a l’UCI i van haver de triar quins malalts tindrien l’oportunitat de sobreviure connectats a un respirador. Un altre dels seus companys recorda amb més cruesa l’onada de la primavera passada, perquè tenia molts pacients joves en estat crític. “Seguim els protocols internacionals, treballem en equip des de les diferents especialitats i quan tenim dubtes parlem amb col·legues d’altres països per compartir l’experiència”, relata la doctora.

Cap preparatiu per a la guerra

Irina Prigov, oncoginecòloga i directora de l’hospital, confirma a l’ARA que, tot i que la ciutat es troba a només 45 quilòmetres de la frontera amb Rússia, no estan adoptant cap mesura especial en previsió d’una invasió. El centre, com tots els de l’època soviètica, disposa de búnquers que daten de la Guerra Freda. A les facultats de medicina, independentment de l’especialitat, tots els metges reben formació de medicina de guerra i existeixen plans per mobilitzar-los amb l’exèrcit, però de moment no s’han activat.

Al país hi ha inquietud per la reforma sanitària, que el govern neoliberal de Volodímir Zelenski té sobre la taula, un pla que preveu retallades i tancaments de centres sanitaris, però que ha quedat aturat per la pandèmia. La Victòria, una mestra de Kíev de 23 anys que s’estima més no dir el seu cognom, diu que li preocupa més això que la guerra: “La reforma sanitària és un autèntic genocidi, hi ha una corrupció rampant i als hospitals ens fan pagar per tot: quan la meva mare va estar ingressada per símptomes de covid vam haver de pagar per les medicines i si no pagaves al personal, no venien ni a prendre-li la temperatura”. Igor Halychansky, un cardiòleg de l’hospital número 8 de la capital, ho matisa, sense treure-li la raó del tot: “Els medicaments d’emergència sempre estan disponibles; la resta, depèn”.