Així creixen els incendis 'zombi' que han arrasat milions d'hectàrees a Sibèria

Grècia, Califòrnia, Bòsnia, Turquia, Algèria... i sobretot, per dimensió, però no per danys humans, Sibèria, únic indret del món on durant els últims mesos el foc ha cremat milions d'hectàrees. Alhora que l'informe climàtic més important dels últims temps de l'ONU, l'IPCC, alertava de l'augment en el risc d'incendis i la pujada general de les temperatures –que a tot Sibèria serà de tres punts, la màxima en relació a altres regions–, els boscos de l'extrem nord-oriental de Rússia cremaven més que en cap altre indret. Ho fan amb menys atenció mediàtica perquè passa en llocs remots i no provoca grans danys humans directes, però sí que en tenen d'indirectes, ja que el seu impacte és global.

Aquests incendis són particulars: molts d'ells esperen cremant sota terra i sense flama el moment oportú per sortir a la superfície, per això recentment se'ls va batejar com a "incendis zombi". De vegades és un llamp qui provoca el foc, que pot romandre durant mesos latent per sota del sòl, molt freqüentment cobert de neu. Però quan una onada de calor persisteix en el temps, el zombi es desperta i, si troba un entorn favorable –amb vegetació seca, calor i estrès hídric–, emergeix cap a la superfície i s'escampa alimentant-se de bosc fins a créixer, créixer i créixer de la manera que ho ha fet aquest estiu, en què ha afectat milions d'hectàrees (3,4 milions, segons l'agència meteorològica russa Rosguidromet). Són els incendis més grans que s'han registrat aquest any, per molt que no hagin generat víctimes, i per primer cop que es tingui constància a la història, el fum s'ha deixat veure pel pol Nord, cosa que també pot tenir greus conseqüències.

Cendra al gel de l'Àrtic

"Si el fum es reflecteix en el blanc del gel, l'albedo, i a més hi cau cendra, aquest enfosquiment del gel pot arribar a fer que canviï la temperatura", alerta Núria Prat Guitart, geògrafa doctorada en incendis en zones fredes i responsable de l'àrea de projectes de la Fundació Pau Costa. O sigui, que els incendis potenciats per l'escalfament global poden provocar encara més escalfament global, més llenya al foc de la crisi climàtica, una roda que es retroalimenta.

Mentre el foc anava devorant quilòmetres i quilòmetres de bosc a Sibèria i s'havien d'evacuar dues aldees a la regió de Iakútia, on cremaven 155 focs alhora, a Ginebra es presentava dilluns l'informe climàtic IPCC, de l'ONU, el més important dels últims temps. Alertava, en efecte, que les regions siberianes, tant a l'est com a l'oest, seran de les que més veuran pujar les temperatures en els pròxims anys: en una escala de zero a tres, estan al tres. Els 38 graus registrats l'estiu de l'any passat han estat a prop de repetir-se aquest any, temperatures "al·lucinants" segons científics citats per The Independent, que afegeixen que aquesta calor seria "impossible sense la intervenció humana". A nivell de terra, el sòl està registrant temperatures encara més altes i ha arribat als 48 graus aquest estiu, això en terres abans de cremar, esclar, però generen un terreny propici perquè els focs creixin.

Malgrat que la majoria d'incendis "són d'origen natural i molt freqüents" a Sibèria, explica Prat, l'escalfament els està convertint en una amenaça "global" i cada cop més greu. L'any passat, quan es van començar a batejar amb el nom de "zombis", es van arribar a cremar més de 8 milions d'hectàrees. "Prevenir-los és molt difícil malgrat que hi hagi cada cop més satèl·lits, perquè estan en regions remotes", explica Prats, i "moltes vegades, l'aigua dels avions antiincendis s'evapora abans de ni tan sols tocar el foc", així que resulta inútil. L'única forma, afirma Prat, "és posar-se seriosos contra la crisi climàtica i les emissions de CO2". Un estudi de Nature ja alertava al mes de maig que aquests focs que "hivernen" passaran a ser més habituals en els pròxims anys degut a la crisi climàtica. Entre el 2002 i el 2018, els focs zombi o hivernants representaven el 0,8% del total d'àrees cremades, però en un any van passar a representar el 38%. La revista científica donava una guspira d'esperança: "La seva predictibilitat en espai i temps pot ser utilitzada per facilitar-ne la detecció precoç, la qual cosa podria reduir de manera important les emissions de carboni".