L'aigua, una arma contra els kurds en plena pandèmia

BarcelonaL’aigua és un bé escàs al Pròxim Orient i fa temps que s’ha convertit en un dels elements de les guerres i de la conflictivitat social a la regió. Però enmig d’una pandèmia en què la higiene és sinònim de supervivència, pot convertir-se en una arma de destrucció massiva. Organitzacions humanitàries sobre el terreny i organismes internacionals han denunciat que Turquia està tallant el subministrament d’aigua als kurds del nord-est de Síria en plena crisi del covid-19.

Centenars de milers de persones estan patint els talls de la planta d’Allouk, situada a Ras al-Ayn, una ciutat fronterera que va ser ocupada per l’exèrcit turc l’octubre passat, en el marc de l’ofensiva d’Ankara contra els kurds sirians, que han construït una autonomia de facto en el context de la guerra de Síria. Aquesta planta abasteix no només la ciutat d'Al-Hassaka, sinó també diversos camps de refugiats acollits per l’administració kurda.

“Ras al-Ayn sempre ha sigut una font important d’aigua a la zona i la planta d’Allouk és una infraestructura clau”, explica a l’ARA Ercan Ayboga, del Moviment Ecologista de Mesopotàmia. El règim sirià va construir la planta potabilitzadora fa uns 15 anys, pels problemes de contaminació amb fertilitzants de les aigües subterrànies. De la planta surt una conducció que abasteix d’aigua potable la ciutat d'Al-Hassaka. Es tracta del sistema de la conca de l’Eufrates, que Turquia controla aigües amunt incomplint els acords sobre el cabal del riu signats amb Damasc als anys noranta.

“Va ser una infraestructura que les milícies kurdes van controlar des del primer moment el 2012”, afegeix, quan el règim sirià es va retirar del territori kurd per esclafar la revolta contra Baixar al-Assad. “Des que Turquia va ocupar la zona a l’octubre, el subministrament ha sigut intermitent, però ara la situació és molt més greu a causa del coronavirus”, conclou. Els experts alerten que a la zona no hi ha fonts alternatives perquè l’aigua dels pous és massa escassa i seria impossible abastir una població tan gran amb camions cisterna.

Fronteres tancades i sanitat devastada

Amb les fronteres tant de Turquia com de l’Iraq tancades també per als subministraments mèdics, l’única mesura per combatre la pandèmia al Kurdistan sirià és la higiene i el distanciament social. “La interrupció del subministrament d’aigua posa les criatures i les famílies en un perill inadmissible”, ha advertit Unicef.

A Síria, on el sistema sanitari està devastat després de deu anys de guerra, s’han declarat deu casos, cap dels quals a la zona de l’administració kurda, però és que allà tampoc tenen proves per diagnosticar la malaltia.

Segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans, una organització amb seu a Londres que treballa amb una xarxa d’activistes sobre el terreny, els talls d’aigua de la planta d’Allouk són una forma de pressionar Damasc i els kurds perquè abasteixin d’electricitat les zones ocupades per Turquia al nord del país, que depenen de la planta elèctrica al-Mabroukeh, sota control dels kurds.

Human Rights Watch recorda que la planta d’Allouk abasteix poblacions en situació molt vulnerable, com les dels camps d’Al-Hawl i d’Arisheh, que acullen desenes de milers de desplaçats interns sirians i també de refugiats iraquians. “Les condicions en aquests camps són nefastes, incloses latrines que vessen, aigües residuals entre les tendes i bidons d’aigua per beure plens de cucs. Tot això s’agreujarà amb els talls d’aigua, que només empitjoren el risc de la població de contreure el coronavirus”.