Agricultors amb kalàixnikovs defensen la collita a Ucraïna

Enviada especial a Kovalivka (Ucraïna)A una hora amb cotxe del sud de Kíiv, la capital ucraïnesa, es comencen a veure camps de conreu. La carretera que transcorre a tocar de les terres està plena de controls. Amb tot, els que hi fan guàrdia no són ni militars ni policies, sinó homes que no sembla que tinguin gaire experiència amb les armes. Alguns vesteixen uniforme militar i tenen una certa aparença d'autoritat, però d'altres estan enmig de la calçada amb uns simples texans i un jersei i un kalàixnikov penjat a l'espatlla. Veure'ls fa ganes d'arrencar a córrer.

En un dels controls hi ha neumàtics, sacs plens de sorra i fins i tot grans estructures de ferro travessats al mig de la calçada. També onegen banderes ucraïneses i dos espantaocells són al peu de la carretera com si donessin la benvinguda als conductors. Vehicle que passa, vehicle que aturen els homes del kalàixnikov. Revisen la documentació i després els deixen continuar la marxa.

Malgrat l'aparença, els homes del kalàixnikov són afables en les distàncies curtes i estan disposats que aquesta periodista els entrevisti sempre que no faci fotografies ni d'ells ni del lloc de control. La majoria són agricultors, com l’Alexander, que té 57 anys, és propietari de 25 hectàrees de terra i conrea blat, soja i altres cereals. A més també té porcs. Diu que si fa un any li haguessin dit que estaria plantat a la carretera amb un kalàixnikov, no s'ho hauria cregut. En canvi, a això dedica ara bona part del dia. La resta, al camp i als animals. Com s'ho fa? “Som ucraïnesos, ho podem fer tot –contesta–. Nosaltres no tenim por dels russos. Si Europa ens dona armes, podrem lluitar i recollir la collita”.

Sembra de blat

De fet, els agricultors ucraïnesos acaben de reprendre l'activitat després de diverses setmanes d'aturada des que va esclatar la guerra. A Kovalivka, un poble situat a uns 75 quilòmetres al sud de Kíiv, es veuen tractors recorrent els camps d'una banda a l'altra per sembrar el blat. Són terres d'un color marró fosc, com si estiguessin mullades, que ocupen àmplies estepes, esquitxades només per grans sitges. Es tracta de les famoses terres negres ucraïneses, particularment fèrtils, que l'han convertit en el graner d'Europa.

De fet, Ucraïna és el cinquè exportador de blat més gran del món. De la seva producció depenen infinitat de països i això fa que els efectes de la guerra ja s'hagin començat a notar en llocs tan allunyats com el Pròxim Orient o el continent africà, on el preu dels aliments bàsics s'ha disparat després que el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, hagi decretat prohibir l'exportació de cereals. "Hem de garantir primer l'alimentació de la nostra gent", justifica per telèfon la subdirectora de l’Institut Nacional d’Agricultura de l’Acadèmia de Ciències d'Ucraïna, Nadia Asanixvili, que dona suport completament a la decisió del president.

“Vam començar a sembrar blat fa poc més d’una setmana”, explica un agricultor, l’Oleg, de 29 anys, que atura el tractor al mig del camp i s'acosta a parlar tranquil·lament. Diu que van amb retard perquè haurien d'haver començat a sembrar fa dues setmanes, però molts pagesos es van allistar a les anomenades Forces de Defensa Territorial a l'inici de la guerra, i el toc de queda de les vuit del vespre a les set del matí també és una dificultat. Les terres són tan summament extenses a Ucraïna que, quan cal sembrar-les, els agricultors treballen nit i dia.

El toc de queda continua vigent i molts agricultors continuen formant part de les Forces de Defensa Territorial, però, després de més d'un mes de guerra, aquests dos inconvenients inicials ja no sembla que siguin un problema. “Treballo durant el dia i estic en un lloc de control a la nit”, assegura l’Oleg, que, com l’Alexander, també combina ara les dues feines. No sembla preocupat que no sigui possible exportar blat. "A mi em paguen pel nombre d'hectàrees que conreo, i aquest any sembraré les mateixes que l'any passat: quatre-centes", assegura.

Un altre pagès que treballa en un camp quilòmetres més enllà també es mostra tranquil. Es diu Serguei i és molt jove, només té 24 anys. “El que és important és sembrar ara. El que passi després ja es veurà”, comenta amb despreocupació. Ell tampoc és propietari de les terres, es limita a conrear-les. De fet, en aquesta zona del sud de Kíiv la majoria de camps de conreu són propietat de l'empresa Svitanok, una de les grans del sector a Ucraïna, que també facilita la maquinària agrària i els fertilitzants als agricultors. Un dels seus responsables, Maxim Kornienko, explica que a la zona de Kovalivka tenen 10.000 hectàrees de blat, 10.000 més de remolatxa i 60.000 de blat de moro, i que a totes s'ha reprès l'activitat agrària. “El mateix passa a la resta del país. Al 80% de les terres, es començarà la temporada”, assegura. En definitiva, la collita està assegurada, diu.

El que no està garantit és l'exportació, no només pel decret presidencial, sinó també perquè els ports a través dels quals es traslladava aquests cereals a l'estranger estan amenaçats per les tropes russes. Un és el d'Odessa, i un altre el que està situat a pocs quilòmetres de la ciutat de Mikolaiv, tots dos a la vora del mar Negre, al sud del país. Els cereals són transportats fins allà en un tren de vagonetes, que ara està parat a Kovalivka, al mig dels camps.

“El blat es recull cap al juliol o l'agost, i el blat de moro i la remolatxa cap al setembre o l'octubre. Som optimistes. Esperem que, aleshores, ja haurà acabat la guerra i es podran reprendre les exportacions”, afirma Kornienko, convençut. També admet que el consum local no podria absorbir de cap manera tota la producció, i encara menys ara que més de 4 milions de persones han fugit del país a causa del conflicte.

“Ens preocupa no tenir prou magatzems per guardar aquesta quantitat de cereal”, declara el Ruslan, que és el representant d'una altra empresa agrícola i que sí que es mostra intranquil per un escenari futur que ningú no sap com serà. Està atrafegat descarregant amb una grua sacs de fertilitzant. Segons diu, de fertilitzant i de maquinària agrària no els en falta. A més, el govern de l'Azerbaidjan es va mostrar disposat dilluns a proporcionar combustible als pagesos ucraïnesos perquè puguin sembrar.

L’Alexander continua amb el seu kalàixnikov al lloc de control. Si el preu del blat s'enfonsa a Ucraïna per la impossibilitat d'exportar-lo, ell ja té la solució: “Aleshores em dedicaré als porcs”. El que no pretén és deixar les armes: “Els soldats russos haurien de ficar-se llavors a les butxaques. Així quan morin, almenys en traurem algun profit”, afirma.