"M'agenollo davant de les víctimes poloneses de la tirania alemanya i demano perdó"

Barcelona"M'agenollo davant de les víctimes poloneses de la tirania alemanya i demano perdó". Les paraules de disculpa són del president alemany, Frank-Walter Steinmeier, durant l'acte de commemoració dels 80 anys de l'inici de la Segona Guerra Mundial que s'ha fet aquest diumenge a Varsòvia davant d'una quarantena de delegacions internacionals on Angela Merkel i l'ucraïnès Volodímir Zelenski han sigut els únics líders de primera fila. La resta de països han enviat a la cerimònia ministres i altres representants de rang inferior, després que Donald Trump cancel·lés a última hora la seva assistència per l'amenaça de l'huracà 'Dorian'.

Una de les persones que no han participat a l'acte ha sigut Vladímir Putin. L'absència del president rus ha sigut una de les més significatives perquè sí que va participar en els actes del 70è aniversari, però en aquesta ocasió Varsòvia ni tan sols l'ha convidat com a resposta a l'annexió unilateral de la península de Crimea. A punt de la celebració dels 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín i de la fi del comunisme, el Kremlin encara es veu amb reticències i temors a molts països de l'est, com és el cas de l'actual Polònia, que mira i admira la política de Donald Trump.

La cerimònia ha constat de diversos actes en diferents escenaris. De fet, la commemoració ha començat a les 4 de la matinada, a la mateixa hora en què 80 anys enrere va caure la primera bomba de l'exèrcit nazi al petit poble de Wielun, un atac que es considera que va donar peu a la guerra. Al llarg del dia, Alemanya s'ha erigit com a responsable "del crim contra la humanitat" que va suposar un conflicte letal en què van morir més de 40 milions de persones. Polònia va ser el país que més morts va patir, amb uns sis milions, la majoria víctimes del genocidi contra els jueus orquestrat per Adolf Hitler. Tot i que no és el primer cop que Berlín demana disculpes pel seu passat nazi, des de Varsòvia encara es nota una certa decepció vuit dècades després, entre altres motius perquè els alemanys han demanat en alguna altra ocasió disculpes públiques però es resisteixen a compensar econòmicament pels danys i les destrosses ocasionades en aquest país afirmant que es tracta d'un episodi tancat.

L'actual govern polonès, de l'ultranacionalista president Andrzej Duda, ha mostrat aquesta recança perquè les potències occidentals fossin incapaces de plantejar "la resistència decisiva contra les ambicions imperials de Hitler", en un to que ha esquerdat l'ambient de reconciliació i recolliment de la cerimònia, amb un grapat de veterans que seguien des de la tribuna els parlaments. Duda també ha criticat la insistència dels països de l'oest per una aproximació amb la Rússia de Putin

Encara que tradicionalment la commemoració sempre s'havia fet a la península de Westerplatte, prop de la ciutat de Gdansk, símbol de la resistència polonesa, aquest any el govern polonès ha triat Varsòvia i la petita localitat de Wielun per als actes principals. A la capital es tancarà el programa oficial amb un sopar de gala i un concert. De fet, la formació que actualment governa a Polònia, la ultranacionalista Justícia i Llibertat (PIS), ha fet dels danys i el dolor que s'arrossega per la guerra un dels eixos del programa electoral, de cara a la campanya del pròxim mes d'octubre, en què els sondejos li són favorables.

El vicepresident nord-americà, Mike Pence, ha aprofitat la seva intervenció per demanar als països membres de l'OTAN un compromís econòmic amb les polítiques de defensa, en referència a les promeses d'augmentar fins al 2% del seu producte interior brut els pressupostos militars. El president alemany ha respost que el seu país continuarà amb la lluita per les llibertats i la seguretat d'Europa.