Les agències humanitàries alerten que enviar ajuda a Gaza per mar i aire no és suficient
ONG critiquen els corredors anunciats pels Estats Units i la Unió Europea perquè desvien l’atenció de la responsabilitat del bloqueig d’Israel
El CaireDavant els avisos que Gaza es precipita cap a una fam generalitzada arran de la calamitosa operació militar i de l’inflexible bloqueig d’Israel, els Estats Units i la Unió Europea han presentat en els últims dies alternatives per fer arribar ajuda a l’enclavament palestí per aire i per mar. Però les apostes de Washington i de Brussel·les han estat criticades per les seves limitacions enfront de la magnitud de la crisi humanitària a la Franja, i per desviar l’atenció de la responsabilitat de Tel-Aviv i de la prioritat de facilitar combois terrestres.
Els plans d’enviar ajuda a Gaza per aire i per mar s’havien contemplat des de feia mesos, però s’han agilitzat després que l’ONU hagi alertat que centenars de milers de persones a la Franja es troben a un pas de la fam severa i que s’hagin registrat els primers morts per inanició. També s’han accelerat després que l’exèrcit israelià hagi obert foc en diverses ocasions contra grups de civils amuntegats per rebre ajuda humanitària, inclosa en l’anomenada massacre de la farina a finals de febrer, quan més d’un centenar de palestins van morir.
En aquest context les forces aèries dels Estats Units van dur a terme el primer llançament d’ajuda humanitària a Gaza a principis de març, en una operació conjunta amb Jordània que va incloure 38.000 àpats llestos per consumir. Tres dies després, els Estats Units van realitzar una segona ronda en la qual van deixar caure sobre la Franja gairebé 37.000 àpats.
El dijous de la setmana passada, el president estatunidenc, Joe Biden, també va anunciar un pla per construir un moll a la costa de Gaza que permeti obrir un corredor marítim per enviar-hi ajuda humanitària. L'endemà, el Pentàgon va detallar que es podrien entregar uns dos milions d’àpats diaris quan estigui finalitzada l’estructura, i el diumenge un vaixell amb material per aixecar-la ja es trobava camí de la Franja.
El mateix divendres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va donar a conèixer un altre pla per obrir un corredor marítim entre Xipre i el nord de Gaza en col·laboració amb els Emirats Àrabs Units i els Estats Units. Von der Leyen va avançar que la iniciativa es posaria en marxa en els pròxims dies amb una operació pilot inicial liderada per l'ONG World Central Kitchen, del xef espanyol José Andrés, i Open Arms. Tanmateix, els portaveus d’aquestes entitats asseguren que la seva iniciativa és independent i que ni la UE ni els Estats Units han contactat amb ells.
Limitacions logístiques
Les autoritats de Washington i Brussel·les han insistit que esperen poder augmentar de forma significativa l’enviament de subministraments de primera necessitat cap a Gaza.
Però agències i experts en ajuda humanitària fan notar que les entregues per aire i per mar no són suficients per fer front a les enormes i urgents necessitats de la seva població.
D’una banda, els avions militars encarregats de llançar ajuda a la Franja poden transportar deu vegades menys provisions que un camió, segons l’ONU. I els paquets llençats des de l’aire són difícils de controlar, de manera que alguns han caigut al mar o en zones properes a Israel, on és molt perillós apropar-se. Divendres passat cinc persones van morir quan els van caure a sobre paquets als quals els va fallar el paracaigudes, segons les autoritats locals, que no van aclarir-ne l’origen. Quan l’ajuda cau en zones accessibles del territori tampoc hi ha manera d’assegurar que es distribueix de forma justa.
“L’administració Biden llençarà des de l’aire una quantitat insignificant d’aliments a una Gaza caòtica i desprotegida en benefici dels més forts”, va alertar a les xarxes l’exdirector de l’agència estatunidenca d’ajuda al desenvolupament (USAID) a Gaza Dave Harden.
Pel que fa als corredors marítims, el Pentàgon ha anticipat que podrien tardar entre un mes i mig i dos mesos en construir el nou moll a Gaza. I no està clar qui s’encarregarà de garantir ni la seguretat de l’estructura ni la recepció i la distribució de l’ajuda que hi arribi, ja que Biden ha afirmat que no hi enviarà tropes i la capacitat de les agències humanitàries operatives a la Franja s’ha vist molt deteriorada per la campanya militar israeliana.
Els nous plans de Washington i Brussel·les han estat alhora criticats per desviar el focus de la raó de fons darrere la crisi humanitària a Gaza. Així, la directora executiva de Metges Sense Fronteres (MSF), Avril Benoît, ha retret que el corredor marítim “és una distracció flagrant del veritable problema: la campanya militar indiscriminada i desproporcionada d’Israel i el seu setge punitiu”. “No es tracta d’un problema logístic, sinó polític”, va fer notar Benoît el divendres en un missatge a les xarxes, en el qual demanava exigir a Israel que permeti l’accés de subministraments per carretera i per punts d’accés terrestre que ja existeixen.