Africans a Tel Aviv: Deportació o presó

Tel Aviv“Els immigrants que van venir de l’Àfrica no són refugiats polítics. Van travessar la península del Sinaí, on hi ha l’Estat Islàmic. I no és cap secret que a Israel hi ha cèl·lules terroristes amagades, com passa a Europa”, diu Anat Berko, una diputada del Likud, el partit conservador que lidera la coalició que governa a Israel.

Les paraules de Berko potser són extremes, però reflecteixen la guerra oberta que està tenint lloc al país amb els refugiats de dos països africans: Eritrea i el Sudan. D’una banda, hi ha el govern i la seva coalició, que volen expulsar-los a Ruanda i Uganda. I, de l’altra, moviments progressistes que volen acollir-los, incloent-hi alguns supervivents de l’Holocaust.

“Cada país té dret a defensar les seves fronteres, i és el que nosaltres estem fent, perquè entre Israel i l’Àfrica va deixar d’haver-hi una frontera i milers de persones van entrar il·legalment. Van arribar com a gent que buscava feina, treballen a Israel i envien diners als seus familiars a l’Àfrica. Són refugiats econòmics i no refugiats polítics, i això és una gran diferència. No es pot parlar de racisme sinó de la defensa del nostre país”, continua Berko.

Xarxes d’ajuda als migrants

Helen Kidane és una cristiana d’Eritrea que dirigeix una associació de defensa de dones eritrees a Israel. Considera que les dones pateixen les conseqüències de l’emigració més que els homes. “Estic veient que recentment molts israelians han començat a aixecar la veu contra les deportacions per la força, i això és molt positiu”, diu aquesta jove de 27 anys, que en el seu temps lliure ajuda dones discapacitades.

“Els israelians volen donar-nos tres mil dòlars -2.427 euros- i enviar-nos a Uganda i Ruanda”, diu Kidane fent referència al pla del govern de Benjamin Netanyahu. “Això ja es va fer fa uns anys i als refugiats els robaven els diners tan bon punt posaven els peus a Ruanda. Era molt perillós. Nosaltres volem tornar a Eritrea, però amb el govern actual això no pot ser”.

Sigal Rozen, que dona suport als refugiats africans des d’una ONG progressista, explica que el 2016 Europa va acollir el 91,4% dels refugiats eritreus, mentre que a Israel es va donar l’estatus de refugiat a només sis eritreus. Tot i les grans mancances del sistema europeu, el Sigal creu que a Israel li queda un bon camí per poder comparar-se amb l’Europa Occidental en aquesta qüestió.

En canvi, Shlomo Maslawi, de l’Ajuntament de Tel Aviv, es queixa de l’arribada d’immigrants africans perquè diu que ha foragitat la població jueva del seu barri, Hatikva, un dels més problemàtics del sud de la ciutat. Treballa en el comitè del barri i no amaga que pertany al Likud. “Tota la meva família viu a Hatikva, i som tretze germans”, diu orgullós. “Hi ha hagut un col·lapse en les infraestructures del barri i gairebé tots els israelians han marxat. Només han quedat els més febles”.

Una de les persones que encara no han marxat de Hatikva és Sofi Menashe, una jueva originària de l’Índia que va emigrar a Israel quan només tenia nou anys. La Sofi també se sent estafada, perquè en el seu edifici hi ha vint-i-quatre apartaments i només queden tres jueus, la resta són africans. “Això és un gueto i em fa por sortir a la nit, però fa quaranta anys que visc aquí i no en vull marxar”, es lamenta.

“Si em fan triar, triaré la presó”

Teklit Michael és d’Eritrea i també viu en un barri del sud de Tel Aviv, on viuen la majoria dels refugiats africans, aproximadament 40.000, segons el govern. Va arribar a Israel amb 17 anys, ara fa nou anys. “A Eritrea em van detenir i em van allistar a l’exèrcit. Vaig fugir al Sudan i m’hi vaig quedar un any. La policia em perseguia i vaig marxar cap a Egipte. Allà vaig tenir problemes semblants i vaig venir cap a Israel”.

El Teklit és cristià i participa en les activitats d’una església ortodoxa a Israel. Diu que els seus ancestres eren jueus però que en algun moment es van convertir al cristianisme. “Fa quatre anys la policia israeliana em va entrevistar per últim co p. Vaig demanar asil polític però no m’han contestat. Si m’obliguen a triar entre la deportació a Uganda o la presó, triaré la presó. El govern israelià no vol parlar de deportació, diu que nosaltres marxarem voluntàriament a Uganda o Ruanda, però en realitat és una deportació a la força”. Des que va arribar a Israel, el Teklit ha estat treballant en cuines de restaurants o feines de neteja, però mai ho ha fet legalment i, per tant, mai ha obtingut els beneficis socials i sanitaris derivats. El seu somni és estudiar a la universitat i sobretot tornar a Eritrea, però, mentre la situació política al país es mantingui, prefereix passar el temps que calgui en una presó israeliana.

La policia israeliana recomana imputar Netanyahu

Després d’una investigació de 14 mesos, la policia israeliana va recomanar ahir al fiscal general del país imputar el primer ministre Benjamin Netanyahu per càrrecs de suborn i abús de confiança. El líder del Likud, al capdavant del govern des del 2009, està implicat en diversos casos de corrupció. La policia vol imputar-lo per dos d’ells: els anomenats casos 1.000 i 2.000. En el primer, se l’acusa d’haver rebut regals per valor d’uns 280.000 dòlars -227.000 euros- de part de magnats de les finances. En el segon, s’examinen suposats tractes de favor a l’editor del diari Yediot Ahronot a canvi de publicitat. Ara el fiscal haurà d’examinar les proves i, possiblement en uns mesos, decidirà si acusa el polític. Netanyahu va qualificar ahir de “difamació” les recomanacions de la policia i va lamentar que s’hagin obert unes 15 investigacions contra ell i el seu entorn per “treure’l del poder”.