Àfrica

Victòria històrica al Senegal: l’oposició anticolonialista s’imposa amb claredat

Bassirou Diomaye Faye, deixeble de Sonko, serà el nou president del país africà

Jaume Portell
i Jaume Portell

Ziguinchor (Senegal)Quan faltava un mes perquè complís 44 anys, l’inspector d’impostos Bassirou Diomaye Faye estava empresonat a l’espera de judici i era candidat d’unes eleccions presidencials que s’acabaven d’ajornar sense una data a curt termini. Després de la pressió ciutadana, la intervenció del consell constitucional i una llei d’amnistia que va alliberar els presos com ell el 15 de març, aquest diumenge ha guanyat les eleccions i s'ha convertit en el cinquè president del Senegal.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquest dilluns els diaris senegalesos el felicitaven per dos motius: el seu aniversari i els resultats electorals. A primera hora, la majoria dels candidats ja havien reconegut la seva victòria, però la notícia no es va confirmar del tot fins que Amadou Ba, el candidat continuista escollit pel president Macky Sall, va admetre la derrota. Amb la victòria de Faye es consolida el triomf polític de l’opositor Ousmane Sonko, padrí polític de Faye, per sobre de l’establishment polític de l’estat senegalès, després de tres anys de tensió política al país.

Cargando
No hay anuncios

Des de la independència política de França l’any 1960, el Senegal ha vist com, habitualment, el president escollia el delfí que el substituiria, o com els successors venien habitualment del seu cercle proper. Ni Diomaye Faye ni Ousmane Sonko formen part d’aquesta norma no escrita, motiu pel qual milions de senegalesos els han vist com la millor manera de trencar completament amb el sistema de govern actual. Les apel·lacions a la seva manca d’experiència política, adduïdes pels seus adversaris, no han estat suficients per dissuadir els senegalesos del que el partit governant ha definit com “una aventura populista”.

Festa amb rerefons dolorós

Els carrers de Ziguinchor, la ciutat de la qual Sonko és alcalde, van començar a celebrar la victòria molt abans del final del recompte. A mesura que la ràdio anunciava els resultats provisionals i Faye s’anava imposant a la majoria de les taules de votació, els habitants de la ciutat van començar a ballar pels carrers, en una festa que culminaria en una caravana musical a la zona de Socoupapaye, on viuen molts dels membres de la família Sonko. Tant Ziguinchor com Bignona s’han convertit, des del 2021, en punts conflictius: cada cop que hi havia una manifestació contra el govern, la policia llançava gasos lacrimògens i bales que, en alguns casos, acabaven amb la mort de joves d’aquestes poblacions. El dia de les eleccions, a pocs metres del col·legi electoral Mamadou Bayo, alguns votants recordaven aquells dies, ensenyaven vídeos al mòbil recordant els morts, la majoria menors de 30 anys: “Hem vist com mataven amics nostres. Espero que el primer que faci el nou govern sigui perseguir els responsables d’aquests crims”, explicava Mariama Coly, estudiant, al costat de la parada de cebes i patates d’una familiar.

Cargando
No hay anuncios

Abdoulaye Touré, president dels conductors i xofers de la regió de Ziguinchor, es dedica al transport en camió després de perdre una feina a l’administració per culpa d’una malaltia. Li queda poc per jubilar-se. Al camió hi porta mercaderies, menjar i, molt sovint, cadàvers: “La gent no pot pagar el cost de l’ambulància, que costa uns 10.000 CFA (15 euros): jo ho faig per 3.000 CFA (4 euros i mig) i cobreixo costos, no guanyo res. No et pots ni imaginar la gent que mor cada dia per falta d’atenció mèdica. No poden pagar-se els medicaments, i el transport cap a l’hospital des de les regions és molt car. Passen els dies i simplement es moren”. Touré també ha votat per l’oposició, que s’ha imposat amb claredat a les ciutats i a la diàspora, i ha resistit als feus del candidat del govern sortint.

Lalla Sonko, cosina del polític Ousmane Sonko, sintetitza la situació dels últims anys: “Pareixes el teu fill, l’alimentes i veus com creix, i just quan comença a tenir la seva primera feina te’l maten. Guanyar avui servirà per tancar aquesta etapa, però les seves mares no ho podran oblidar mai”.

Cargando
No hay anuncios

Petroli, gas i una divisió generacional

Diomaye Faye haurà de dirigir un país endeutat, a punt per exportar petroli i gas, amb una sèrie de contractes amb inversors occidentals que, durant la campanya, els candidats de l’oposició han dit que renegociarien. Els seguidors més joves de Sonko i Faye els assignen qualitats que els permetran esquivar tots els obstacles. Votant-los, ells ja ho han fet, saltant-se una obediència generacional que, en molts aspectes de la seva vida, és obligatòria.

Cargando
No hay anuncios

Al poble d’Inor, a la regió de Sédhiou, l’última nit de campanya va acabar amb una escena simbòlica. La caravana musical de suport al candidat Amadou Ba va acabar amb un grup de nens cridant "Sonko, Sonko" al seu pas, seguits dels retrets i recriminacions d’una dona més gran que ells. És una anècdota que s’ha repetit arreu del país: les generacions més veteranes barregen el respecte a l’autoritat amb l’escepticisme respecte a un grup de polítics que no coneixen; les més joves exigeixen encetar la seva vida, lluny de les pors dels seus pares i avis, il·lusionats amb una idea simple: que els senegalesos puguin ser feliços quedant-se al Senegal.