La UE posa fi a la missió militar al Sahel i deixa pas als soldats russos
El contingent desplegat a Mali des de fa 12 anys el liderava Espanya
Ouagadougou (Burkina Faso)La Missió d’Entrenament de la Unió Europea a Mali (EUTM per les sigles en anglès) ha posat fi al seu mandat aquest passat 18 de maig. “L'EUTM Mali posa fi a les seves operacions a partir d’aquesta data”, ha confirmat una portaveu de la Unió Europea a Bamako, capital de Mali. Així, després de quatre mandats des del 2013, Europa retira les seves últimes tropes del Sahel i deixa pas a l’arribada de soldats russos en aquesta regió estratègica per a la seguretat europea. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va detallar les causes de la retirada en un comunicat dilluns passat: "La fi arriba en un context en què hi ha hagut una sèrie de cops d’estat successius a Mali, Burkina Faso i Níger. El trencament d’aquests països amb la CEDEAO, l’organització regional de l’Àfrica Occidental i la sortida de les forces franceses i nord-americanes, així com la fi de la missió militar de la UE al Níger”.
L'EUTM Mali és una operació militar europea dedicada a entrenar soldats de l’exèrcit de Mali per lluitar contra el jihadisme i contra els rebels tuaregs que van declarar la independència del nord del país el març del 2012, quan van prendre el control de les ciutats de Gao, Kidal i Tombuctú. Des del seu inici, fa dotze anys, aquesta missió multinacional ha format almenys 20.000 soldats des de Bamako i des de Koulikoro, una base militar situada a uns 60 quilòmetres de la capital, que va tancar les portes el juny del 2023. La missió EUTM Mali actualment està liderada per l’exèrcit espanyol, que aporta uns 130 militars d’un total de 160, segons dades del ministeri de Defensa.
“És temps d’ajustar la política i la seguretat sobre el terreny”, afirma la portaveu de la Unió Europea al país. I afegeix: “No significa que abandonem Mali, perquè els canals de comunicació en matèria de política, seguretat i cooperació militar continuen oberts”. De fet, la delegació de la Unió Europea continua oberta a Bamako, així com la missió civil EUCAP Sahel Mali, que té l’objectiu “de restaurar i mantenir l’ordre democràtic i constitucional”, segons especifiquen a la seva web. No obstant això, la junta militar de Mali, liderada pel general Assimi Goïta, va suspendre a l'abril tots els partits i les associacions polítiques.
Mentrestant, la Unió Europea posa el focus als països del Golf de Guinea per aturar l’avenç dels grups terroristes on va impulsar a l’agost del 2023 una nova missió militar. De fet, Borrell va visitar Ghana al mes d’octubre de 2023 on va fer una entrega de 105 vehicles militar a l’exèrcit.
Mercenaris russos
La presència de la UE al Sahel es troba en una situació molt delicada a causa de les aproximacions de l’Aliança dels Estats del Sahel (AES) al Kremlin i la presència d’Africa Corps, la nova cara del grup de mercenaris Wagner (ara liderat directament pel ministeri de Defensa rus) a Mali, al Níger i a Burkina Faso. Mentrestant, l’Aliança dels Estats del Sahel (organització politicomilitar encapçalada pel trident colpista Goïta, Traoré i Tchiani) ha firmat acords d’entrenament militar amb Rússia, de construcció d’infraestructures i d’explotació de recursos naturals. Per exemple, uns dos-cents soldats han arribat a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, aquest inici de 2024 i han obert una base d’entrenament militar a només uns quinze quilòmetres de la ciutat, segons va fer públic el diari francès Le Monde.
La situació preocupa Europa i els seus aliats. De fet, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, destacava a X, després de participar en una reunió ministerial de l'OTAN, que un dels temes clau de la trobada era discutir sobre “els desafiaments al flanc sud d’Europa”, un concepte que fa referència al Sahel. A més, l’informe Estratègia nacional contra el terrorisme, del ministeri de l'Interior espanyol, destaca que “les crisis multidimensionals del Sahel afecten l’estabilitat de la zona i, de manera directa, els interessos nacionals d’Espanya, especialment el que es refereix a l’amenaça terrorista i l’augment de fluxos migratoris irregulars”.
Focus del terrorisme mundial
El Sahel és la regió del món més afectada per l’activitat de grups terroristes afins a Al-Qaeda i l'Estat Islàmic, una qüestió que preocupa especialment a Interior. Sobretot destaquen Mali i Burkina Faso, que acumulen la meitat de morts per terrorisme a escala mundial, segons l’Índex Global del Terrorisme 2024. Una llista que els últims tretze anys havien encapçalat l’Afganistan i l’Iraq. És el primer cop que Burkina Faso es converteix en l’epicentre de l’activitat jihadista mundial. A més, aquests últims anys els atacs han sigut molt més mortífers: si bé el 2022 es comptabilitzaven 3,9 morts per atac, aquest 2023 n’hi ha hagut 20, la majoria civils.
La retirada de l'EUTM Mali tanca una etapa que va començar el 2012, quan el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar una intervenció militar a Mali per permetre a Bamako recuperar el control del país. El 2013, fins a 15.000 cascos blaus de la Missió Multidimensional de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) es van desplegar al nord del país. Paral·lelament, França enviava les seves tropes sota el paraigua de l’anomenada operació Serval, després convertida en Barkhane el gener del 2023. Tot i els esforços militars, els atacs terroristes han augmentat exponencialment des d’aleshores. Un resultat que ha dut la població a preguntar-se què ha passat durant aquests últims deu anys d’inversió militar i presència de tropes estrangeres a la regió.