Tunísia vota en referèndum la Constitució autocràtica del president Saïed
L'oposició, crítica amb el contingut i el procés, ha apostat per boicotejar la votació
TunisEls col·legis electorals de Tunísia van registrar aquest dilluns una afluència moderada en el referéndum sobre la nova Constitució patrocinada pel president, Kaïs Saïed. Amb la majoria l'oposició havent optat per boicotejar la consulta, l'aprovació de la nova Carta Magna està garantida. Per això, l'interès de la jornada es centrava en la xifra de participació, que servirà per mesurar la popularitat de Saïd. Tot just fa any, el president va atorgar-se plens poders amenaçant així l'únic experiment democràtic sorgit de les Primaveres Àrabs. D'acord amb les dades de la Junta Electoral, van acudar a les urnes el 27,5% del cens.
Segons els experts, el projecte de Constitució dissenya un sistema "hiperpresidencialista", fet a la mida de Saïed. "La concentració de poders en les mans del president és molt significativa, i no existeix cap mecanisme real de control [de les seves accions]... El president ho pot decidir virtualment tot", sosté Zaid al-Ali, assessor en processos constitucionals del think tank IDEA. Per exemple, a diferència de la Constitució del 2014, l'única democràtica en la història del país, l'esborrany proposat no recull cap mecanisme perquè el Parlament pugui cessar el president.
Saïed, polític independent de 64 anys, va ser elegit president el 2019 amb més del 70% dels vots. Amb fama d'íntegre i auster, va prometre alliberar Tunísia d'una classe política “corrupta” a la qual responsabilitza de no haver millorat el nivell de vida dels tunisians durant deu anys de transició. Ara bé, ningú s'imaginava fa tres anys que Saïed duria a terme un “cop constitucional”. Tot just fa un any, fent una interpretació dubtosa d'un article constitucional reservat per a situacions d'emergència, va dissoldre el Parlament i va començar a governar per decret.
Des d'aleshores, el president ha anat escapçant totes les institucions independents del país. Entre elles, el Consell Superior de la Magistratura, la qual cosa va representar l'inici d'un conflicte amb la judicatura que ha inclòs una recent vaga d'un mes per part dels jutges. A més, alguns opositors i periodistes crítics han estat processats de manera arbitrària, en alguns casos, en tribunals militars. Tanmateix, el president no ha endegat una repressió de gran abast com sol succeir després d'un cop d'estat.
Els drets humans, en risc
La manca de garanties en la protecció dels drets humans i les llibertats civils és una de les crítiques més comunes que la societat civil tant local com internacional ha adreçat a la nova carta magna. “Si és adoptada, afeblirà la independència judicial, atorgarà al president el dret de declarar un estat d'emergència indefinit i podria permetre a les autoritats restringir els drets humans d'acord amb raons religioses poc clares”, ha advertit en un comunicat Amnistia Internacional. El text defineix Tunísia com a part de l'umma o "nació islàmica" i atribueix a l'estat la responsabilitat d'aconseguir "objectius" de l'islam, la qual cosa ha decebut els seguidors més laïcistes de Saïed.
Tot i que el president continuarà sent elegit a les urnes, el text planteja dubtes sobre la naturalesa democràtica del nou ordre polític. Per començar, els diputats no gaudiran d'immunitat i podran ser revocats a través d'un procés vague. La carta magna tampoc especifica quin serà el sistema electoral o la divisió de poders entre les dues càmeres legislatives.
Boicot al referèndum
L'oposició ha censurat el projecte de Constitució no només pel seu contingut, sinó pel seu procés unilateral de gestació. Ni la societat civil ni els partits polítics han estat consultats. Per això, i per la falta de confiança en la junta electoral nomenada a dit per Saïed, els cinc partits més votats en les darreres legislatives han apostat per boicotejar el referèndum. Tan sols un grup reduït de partits panarabistes i d'extrema esquerra, com el Moviment Popular, dona suport a l'agenda presidencial i ha defensat el vot pel sí als mitjans de comunicació.
“Com que no hi ha un llindar de participació mínim, el text passarà. La mobilització de l'electorat serà útil sobretot per mesurar la popularitat del president”, sosté l'analista Mohamed Dhia Hammami. El millor aliat de Saïed és el rebuig que suscita la classe política tradicional, sobretot els islamistes d'Ennahda. Per això, més que no pas engrandir les files de l'oposició, el desencís creixent amb el projecte autoritari de Saïed ha multiplicat l'apatia política entre els tunisians.