Tunísia aprova una Constitució que mina la democràcia
El nou text, apadrinat pel president Saïed, fa sorgir un país agrament dividit i que s'encamina cap a l'autocràcia
TunisDel procés d'aprovació d'una nova Constitució apadrinada pel president tunisià, Kaïs Saïed, n'ha sortit un país més agrament dividit que abans. Per bé que el 94,6% dels sufragis emesos aquest dilluns va donar suport al projecte de Carta Magna (i un 5,4% va votar que no), segons dades de la junta electoral, només un 27,5% de la ciutadania va acudir a les urnes, la qual cosa esborralla la legitimitat del nou ordre polític. La xifra s'explica pel fet que la majoria dels partits de l'oposició van fer una crida al boicot en considerar que el procés polític que ha gestat la nova llei fonamental deriva d'un “cop d'estat”. A més, denuncien que el text, fruit de la voluntat unilateral del president, servirà per codificar el seu govern autocràtic, ja que concentra quasi tots els poders de l'Estat a les seves mans.
El Front Nacional de Salvació, la plataforma que agrupa diversos dels principals partits del país, va posar en dubte els resultats, i sobretot, la taxa de participació. "Els resultats anunciats per l'ISIE estan lluny dels constatats pels observadors, cosa que reforça els dubtes sobre la imparcialitat i la independència de l'ISIE", diu un comunicat fet públic per la plataforma. Al maig, Saïed va rellevar de manera unilateral els membres de l'ISIE, la Junta Electoral que havia estat elogiada per haver organitzat de manera transparent totes les eleccions del període postrevolucionari.
Tunísia era l'únic país de les Primaveres Àrabs que havia aconseguit mantenir un procés de transició fins que fa un any Saïed va donar un cop de força, va clausurar el Parlament i va començar a governar per decret.
Sense observadors internacionals
A diferència dels processos electorals anteriors, aquesta vegada les autoritats no van permetre l'arribada de missions d'observació estrangeres. Tan sols algunes ONG locals, com l'Associació Tunisiana per a la Integritat de la Democràcia i les Eleccions (ATIDE), van realitzar aquesta tasca. "Es van registrar nombroses infraccions de la llei, com ara la manca de respecte de la jornada de reflexió, l'acompanyament dels ciutadans dins dels col·legis, i diversos problemes amb el registre de votants", explica Bassem Mattar, president d'ATIDE, que assegura no tenir informació de cap tupinada. “Però només hi havia observadors en 450 dels 11.000 col·legis”, matisa.
Més enllà de la credibilitat de les xifres, seguidors i detractors del president van fer valoracions molt diferents de les conseqüències que hauria de tenir. "Els resultats han demostrat que Kaïs Saïed és minoritari, i hauria de dimitir imperativament", va reblar Jawhar ben Mbarek, destacat membre de la societat civil i un dels líders del Front. Els analistes van fer una lectura més ambigua dels resultats. "La participació ha estat més gran del que esperaven la majoria d'observadors, però menor del que pretenia Saïed", opina l'analista Youssef Cherif.
"No hi ha marxa enrere"
Per la seva banda, el president va voler celebrar la jornada electoral passejant pels carrers de la cèntrica avinguda Bourguiba de la capital tot just després del tancament dels col·legis. Aclamat pels seus seguidors, Saïed no va donar cap signe de voler cedir per solucionar la crisi que viu el país a través del diàleg, tal com li sol·licita la comunitat internacional. "No hi ha marxa enrere. El president ara deté la seva legitimitat directament del poble", va proclamar davant dels micròfons de la premsa.
Tot i que el president va assegurar també que no dissoldria els partits, els seus detractors dubten de la seva paraula. Sobretot l'històric moviment islamista Ennahda, el partit més votat en les últimes eleccions legislatives. “Estem inquiets perquè han desaparegut totes les proteccions recollides a la Constitució del 2014. En qualsevol moment poden il·legalitzar-nos i arrestar-nos”, ha admès Saida Ounissi, exministra de Treball i diputada d'Ennahda.
L'etapa següent del projecte de Saïed és la celebració d'eleccions legislatives el 17 de desembre. Com que la nova Constitució no estableix cap paràmetre per a la llei electoral, també la promulgarà de manera unilateral el president. Tot sembla indicar que els comicis representaran un nou pols entre Saïed i l'oposició en un conflicte que es preveu llarg.