Tanzània vol traslladar forçosament 80.000 massais per fer més lloc al turisme
Les autoritats els estan deixant sense hospitals ni escoles per obligar-los a traslladar-se a 600 quilòmetres d'on viuen, segons HRW
BarcelonaL'any 2021, el llavors acabat d'elegir govern de Tanzània va idear un pla per, amb l'excusa de fomentar la conservació de la natura, expulsar 82.000 massais que viuen a l'àrea de conservació de Ngorongoro, al nord-est del país, i reubicar-los en un poble situat a 600 quilòmetres de distància. El govern colonial anglès va establir l'àrea de conservació el 1959 per crear un espai delimitat on la població indígena, majoritàriament massai i que havia estat ja reubicada a la zona en convertir-se el Serengueti en parc nacional, pogués viure. En total compta amb una extensió de més de 8.000 quilòmetres quadrats. Per aconseguir que marxessin progressivament, l'administració ha impulsat una estratègia amb prohibicions i accions, que han augmentat i s’han tornat més violentes, tal com detalla un informe de Human Rights Watch (HRW).
Un trasllat massiu i forçós que, malgrat l'argumentació mediambiental, té com a objectiu fomentar encara més el turisme en aquella zona, segons explica a l’ARA Oryem Nyeko, investigador sènior de la divisió d'Àfrica de Human Rights Watch i coautor de l’informe. "Vaig ser a l’Àrea de Conservació de Ngorongoro al juliol i ja hi ha diversos hotels i n’hi havia d’altres que s’estaven construint o s’estaven renovant”. “No sé qui n’és el propietari, però evidentment han hagut de tenir el permís i el suport del govern per construir-los”, sentencia l’investigador, que recorda que “ja és un lloc turístic, simplement és qüestió d’assegurar-se que ho continua sent i que es fa més gran”.
Segons els autors de l’informe, el 2022 el govern va començar les primeres mesures per “reduir sistemàticament la disponibilitat i l’accessibilitat de serveis socials essencials per als residents de l’àrea”. A més, les autoritats també van implementar les primeres restriccions perquè els habitants, que viuen principalment de la ramaderia, no pasturessin animals en zones específiques de l’àrea de conservació. També s’ha limitat l’accés a aigua i a llocs sagrats per la cultura indígena i agents forestals contractats pel govern han agredit i colpejat alguns residents quan han incomplert alguna prohibició.
El govern ha implantat el seu pla sense gairebé cap diàleg amb les comunitats afectades i ja s'ha traslladat unes 3.500 persones fins al poble de Msomera, a la regió de Tanga, situat a uns 600 quilòmetres de distància, on es pretén traslladar els 80.000 massais. “Les autoritats han utilitzat tàctiques que equivalen a un desallotjament forçós que constitueixen una violació de la llei i les normes internacionals de drets humans”, sentencia l’informe de HRW, que explica que els activistes crítics, que han posat el crit al cel amb el projecte, han estat silenciats i, en alguns casos, empresonats.
L'argument oficial és el medi ambient
El govern argumenta la necessitat del trasllat pels perjudicis que aquestes comunitats i la pastura dels seus ramats tenen en el medi ambient, però Nyeko critica que “si realment hi ha massa gent, s’han d’aplicar estratègies per reduir l’impacte d’aquests grups”. “Si els nens d’aquestes comunitats no tenen una educació de qualitat, mai podran trobar fonts d’ingressos alternatives que no siguin les provinents de la ramaderia”, assenyala.
Entre les accions que ha iniciat el govern per forçar la sortida dels massais hi ha la reducció del finançament al sistema sanitari, fins al punt que l’Hospital Endulen, el més important de la zona, ha passat a ser un dispensari i “ja no pot proveir els serveis que solia oferir”, explica Nyeko. El sistema educatiu és un dels sectors més afectats també, en haver perdut la major part del finançament governamental: “Algunes escoles no tenen sostre i no es permet als membres de la comunitat arreglar-ho”, detalla Nyeko.
L’administració, tal com detalla l’informe de HRW, proporciona a les famílies que accepten traslladar-se una casa i entre dues i cinc hectàrees de terra per cultivar, incentius totalment insuficients per a nuclis familiars que acostumen a ser molt extensos. Per facilitar els trasllats, que el govern promociona als diaris i en fa publicitat, les autoritats locals han donat un impuls al poble de Msomera construint i renovant carreteres, establint-hi una oficina de correus i un sistema de subministrament d'aigua, electricitat i xarxa mòbil. Els habitants de Msomera també són damnificats per aquesta estratègia, ja que no han estat informats o consultats sobre els plans i en molts casos han estat expulsats del poble perquè el govern ha assignat les seves cases i terrenys als nouvinguts. Les reubicacions al poble han generat molts enfrontaments entre les dues comunitats.
Així i tot, no és el primer projecte que el govern tanzà impulsa per expulsar comunitats massais del seu territori. El 2022, el govern va anunciar que convertiria 1.500 quilòmetres quadrats de terres per crear una reserva en què es podria caçar i on els massais tindrien prohibit viure.
De moment, les autoritats no han expulsat directament els indígenes, però Oryem Nyeko critica que “els estan fent la vida invivible”. “Aquestes tàctiques han funcionat amb algunes persones, però amb altres no”, conclou l'investigador, que assegura que “aquest procés acaba de començar i les coses podrien posar-se molt pitjor”.