El Senegal escull president en les eleccions més tenses de la seva història

Ziguinchor (Senegal)“No demanaré perdó, no vaig fer res malament”. Macky Sall, el president del Senegal, s’expressava d’aquesta manera en la seva última entrevista amb la BBC, dies abans d’abandonar finalment la presidència, el pròxim 2 d’abril. Al mitjà públic britànic, el president senegalès responia sobre la decisió d’endarrerir les eleccions presidencials, que s’haurien d’haver celebrat el 25 de febrer. Després d’una sèrie de manifestacions –que van acabar amb la mort de tres joves estudiants–, i d'una decisió del Consell Constitucional, Sall va fer marxa enrere i va decidir celebrar-les el 24 de març.

Quasi set milions i mig de senegalesos s’han inscrit per votar un president que s’haurà d'elegir a dues voltes, excepte si algun dels candidats supera el 50% dels vots a la primera. D’aquesta manera es tancarà un cicle polític tens que des del març del 2021 ha agitat aquest país de l’Àfrica Occidental. Els dos principals favorits a la presidència són Amadou Ba, escollit per Sall com a successor, i Bassirou Diomaye Faye, escollit per substituir Ousmane Sonko després de la inhabilitació d’aquest últim. El primer representa el govern actual, pròxim a França i a les polítiques econòmiques del Fons Monetari Internacional; el segon ve esperonat pels joves amb una perspectiva anticolonialista.

Des de l’obertura d’un cas judicial contra l’opositor Ousmane Sonko, la primavera del 2021, molts dels seus seguidors van veure en aquest moviment una maniobra política de Sall per perpetuar-se en el poder. Després de brots esporàdics de violència als carrers i la consegüent repressió policial, el president va anunciar, l’estiu passat, que no es presentaria a un tercer mandat. Sonko, condemnat a una pena de presó el juny del 2023, va ser desqualificat de la cursa presidencial. Les protestes postsentència van acabar amb ferits, empresonaments i més morts. Segons l’organització CartograFreeSenegal, que ha fet un recompte de les víctimes, 38 persones van perdre la vida en aldarulls des de la sentència a Sonko: “De mitjana, les víctimes tenien 27 anys”, explica a l’ARA Souleymane Diassy, periodista que forma part del grup.

Tres estudiants morts

La recent llei d’amnistia, que va permetre l’alliberament dels presos, ha despertat suspicàcies: “Es pot interpretar com una admissió tàcita de culpabilitat”, diu Diassy, en referència al rol de la policia en els assassinats. Els més recents van ser els de tres joves estudiants que, durant les protestes pel retard de les eleccions, van morir en diversos punts del país.

Alpha Yero Tunkara, un estudiant de geografia a la Universitat Gaston Berger de Saint Louis, al nord, va ser una de les víctimes. Procedent de Kédougou, la regió més pobra, al sud-est, Tunkara era el segon membre de la seva família a accedir als estudis superiors. Fodé Tunkara, el seu germà gran, fa setmanes que investiga la seva mort i ha demanat accedir a tots els documents possibles, molts d’ells localitzats a Dakar, la capital del país, a més de 900 km de Kédougou. “Sempre li vaig dir a l’Alpha que es concentrés en els estudis”, recorda. I explica que el seu germà no era a cap manifestació, però que fins i tot si hi hagués estat tenia el dret de ser-hi sense rebre cap tret.

Recentment els Tunkara han rebut una visita de la primera plana política senegalesa. Una delegació arribada des de Dakar es va presentar a casa de la família i els va oferir 15.000 euros i un viatge gratuït a la Meca per a la mare de l’Alpha. La família ho va acceptar, però Fodé Tunkara no creu que el cas hagi quedat tancat: “La justícia s’ha de fer no només per l’Alpha, sinó per la resta de morts. Volem que els universitaris estiguin més protegits a partir d’ara".

"Aniré a pescar, que és el que em permet menjar"

Younoussa Diallo té clar que votarà Diomaye Faye, el principal candidat opositor. Estudiant de primer curs a la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar, encara no ha pogut començar-lo: el centre està tancat per decisió del govern des de l’augment dels disturbis. Molts estudiants com ell han perdut pràcticament el primer curs i han seguit amb atenció les morts de nois de pràcticament la seva edat. Procedent de Dandé, un poble de la regió de Kédougou, Diallo és un dels pocs alumnes del seu institut que ha pogut superar les proves d’accés a la universitat i viu a l’espera d’un correu que el faci tornar a la normalitat: “Si guanya l’oposició, la universitat començarà ben aviat”, confia.

A Ziguinchor, al sud-oest del país, Baka Ndiaye no anirà a votar aquest diumenge: “Aniré a pescar, que és el que em permet menjar”, diu. Ndiaye va arribar des de Saint Louis per la falta de peix que hi ha i per les dificultats de pescar a la frontera amb Mauritània. Ara, a l’altra punta del país, es troba amb el mateix problema: cada cop hi ha menys peixos, mentre els vaixells estrangers contribueixen a la sobreexplotació dels recursos marítims de la zona. Cada cop més pescadors senegalesos subornen policies de Guinea-Bissau per anar a pescar allà. La seva embarcació és prou potent per intentar arribar fins a Espanya, però el seu germà, Makhtar Ndiaye, ho descarta: “Vaig néixer sent pescador i ho seguiré sent”, conclou. Altres, com Doudou Dieye, han perdut quatre germans en l’intent d'arribar a Europa, i viuen amb la por de veure com el seu fill també ho vol intentar: “És bo estudiant i li dic que es concentri en això, però no he aconseguit que se n’oblidi”.