Rússia avança pel Sahel, el "flanc sud de l’OTAN"

Ouagadougou (Burkina Faso)A Ouagadougou, capital de Burkina Faso, tant es pot veure un homenatge al músic francès Cabrel, patrocinat per l’Institut Francès, com la representació d’un clàssic de la literatura russa, L'inspector, escrita al segle XIX per Nikolai Gógol. Aquesta última està patrocinada per African Initiative, que, casualment, també és el nom d’una plataforma amb seu a Moscou que s’ha erigit al Sahel Central després del desmantellament del grup paramilitar Wagner i la mort del seu líder, Ievgueni Prigojin.

“No és el primer cop que fem aquest muntatge, que parla sobre la corrupció; és una obra escrita fa dos segles, però és ben actual en molts països africans”, afirma Noel Minougou, president del Carrefour International du Théâtre d'Ouagadougou (CITO), un escenari històric del país fundat el 1996, on s’agrupa l’elit artística burkinesa. "Ens van demanar fer el muntatge de l’obra per celebrar el Dia Mundial del Teatre", explica. “Ara mateix hi ha molt poc finançament i African Initiative ens va venir a buscar directament”, diu Minougou, que ha passat de muntar quatre espectacles a l’any de 50.000 euros a no tenir diners per pintar el rètol de l’entrada. “La covid no ens va fer tant mal com la guerra a Ucraïna; el finançament de cooperació gairebé ha desaparegut”, afegeix.

Mentre que les institucions franceses es retiren del Sahel, són les russes les que ocupen aquests espais. Per exemple, al Níger, l’escola francesa fundada el 1962 Fontaine d’Or no reobrirà les portes el curs vinent, i a Burkina Faso, els centres culturals francesos ja fa temps que funcionen a mig gas, després que fossin atacats durant el cop d’estat liderat pel capità Ibrahim Traoré el setembre del 2022. Un xoc de forces geopolítiques que no reflecteixen, en molts casos, el tarannà de la gent. “Tinc ganes de col·laborar amb una companyia de teatre ucraïnesa”, afirma Minougou.

El departament d’Estat nord-americà va dir en un comunicat al febrer que African Initiative està present tant a Burkina Faso com a Mali i que “ha reclutat empreses de l’antic imperi Prigojin” amb l’objectiu d'“amplificar i reforçar la imatge de Rússia i denigrar la d’altres països”. En concret, el document remarca que African Initiative “desinforma i genera propagada a través de les xarxes socials”. Dues de les seves pàgines més populars són African Initiative i African Kalashnikov.

Fi de la Françafrique

La Françafrique es desdibuixa al Sahel. Pel que fa a l’àmbit militar, tant Mali com Burkina Faso i el Níger han posat fi als acords de cooperació militar que permetien la presència de bases militars i soldats francesos als seus territoris. A més, al març el Níger també va revocar l’acord militar amb els Estats Units que permetia la presència d’un miler de soldats nord-americans i dues bases militars operatives amb l’objectiu de monitoritzar els moviments de grups terroristes que amenacen la regió del Sahel.

I, en canvi, als carrers d'Ouagadougou es poden veure ara cartells amb ofertes de cursos de llengua russa. I tant a les principals rotondes com en camins secundaris, hi ha la presència de quatre banderes: la russa, la burkinesa, la nigerina i la de Mali, sota el lema “Visca l’Aliança dels Estats del Sahel”, una organització regional que va néixer com a resposta de defensa mútua a l’amenaça d’intervenció militar al Níger per part de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) l’agost del 2023 i que ja han aprovat una força militar conjunta per lluitar contra el terrorisme.

Des de llavors, Rússia també ha invertit en infraestructures als països sahelians. Per exemple, ha construït una refineria d’or a Mali –l’onzè productor mundial– que permetria a l'estat malià controlar tota la cadena de producció d’aquest mineral i obtenir-ne molts més beneficis. L’octubre passat Moscou també va signar un acord per construir una central nuclear a Burkina Faso, que depèn dels països veïns per subministrar electricitat a la seva població (només un quart hi té accés).

'Soft power'

El novembre passat African Initiative començava les seves activitats a Burkina Faso amb la projecció de Vykrutasy, una pel·lícula de comèdia russa. Un mes més tard, el ministre d’Afers Estrangers burkinès inaugurava l’ambaixada russa (després d’haver estat 31 anys tancada) a Ouagadougou. El general i president de la transició nigerina, Abdourahamane Tchiani, també va fer públic que havia tingut una conversa amb Vladímir Putin per “reforçar la cooperació en seguretat”. Una notícia que arribava deu dies després que el Níger posés fi als acords de cooperació militar amb els Estats Units.

Mali va ser el primer país sahelià que va permetre l’arribada dels mercenaris Wagner als volts del 2021 per lluitar contra el terrorisme. De fet, Prigojin va fer la seva última aparició pública en un vídeo suposadament gravat des del país. Però després de la seva mort, la cooperació no només no s’ha aturat, sinó que ha agafat una nova dimensió.

Ara ja no hi ha mercenaris privats, sinó que és el mateix estat rus que crea pont de cooperació. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, es va reunir amb el seu homòleg malià, Abdoulaye Diop, a Moscou el 28 de febrer passat.

Una amenaça per a Espanya?

A principis d'abril el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va participar en una reunió ministerial de l'OTAN celebrada a Brussel·les, en què, segons va indicar el ministre en un tuit, es van tractar "els desafiaments al flanc sud d’Europa", un concepte que fa referència al Sahel.

L'informe Estratègia nacional contra el terrorisme del ministeri de l'Interior espanyol destaca que “les crisis multidimensionals del Sahel afecten indefectiblement l’estabilitat de la zona i, de manera directa, els interessos nacionals d’Espanya, especialment pel que fa a l’amenaça terrorista i l’augment de fluxos migratoris irregulars”.

És per això que el mateix informe afirma que cal centrar els “esforços” a la “formació de les forces militars locals”. Per exemple, Espanya lidera la Missió Militar de la UE a Mali (EUTM-MALI), que va començar les seves operacions de “formació i assessorament militar” a l’exèrcit malià el 2013. El 18 de maig acaba l’últim mandat d’aquesta operació militar i, segons va avançar El País, no es renovarà el contracte i, per tant, aquesta serà l’última missió militar de la Unió Europea a la regió.