Ruanda: el pròxim Qatar és a l'Àfrica
El govern ruandès aposta per l'esport com a arma diplomàtica i patrocina clubs europeus malgrat les crítiques per violacions dels drets humans
Kigali (Ruanda)A Kigali és difícil no veure grues allà on vagis. Entre tant dinosaure de ferro, a mesura que t'allunyes del centre, destaquen unes obres de camí cap a l'aeroport. “És gran, eh”, diu Fionah Ishimwe, directora executiva de la federació de bàsquet de Ruanda. Des del seu despatx del pavelló BK Arena, utilitzat principalment per a partits de bàsquet i voleibol, ella veu cada dia com avancen les obres de l'estadi nacional de futbol Amahoro. “Són de la mateixa constructora que el nostre pavelló. Ara al juliol acabaran de construir-lo”, assegura.
El 2019 Ruanda va inaugurar el BK Arena, amb capacitat per a 10.000 espectadors –al Palau Blaugrana, per exemple, n'hi caben 6.000– després de només sis mesos de construcció. Un any després, el govern va anunciar que renovaria l'estadi nacional per modernitzar-lo i augmentar-ne la capacitat, de 25.000 a 45.000 seients. “Ens estem adequant als estàndards per tenir el certificat de la FIFA”, diu a l'ARA Ariella Kageruka, cap de Turisme i Conservació i encarregada de Visit Rwanda, la marca turística del govern ruandès, que és patrocinadora, per exemple, del PSG francès. “El turisme esportiu atreu esdeveniments de gran valor econòmic”, assegura.
La inversió en infraestructures per acollir grans esdeveniments esportius és una de les principals prioritats de l'agenda del govern. Des del 2021, Ruanda és soci fundador de la Basketball Africa League (BAL), la competició continental de clubs de bàsquet africana més important, una mena d'Eurolliga impulsada per la NBA. “Vam apostar per la BAL i ha tingut molt èxit. No només ha portat visibilitat, sinó també un retorn econòmic tangible”, diu Kageruka. Aquest any se n'ha celebrat la quarta edició i el BK Arena en va acollir les finals.
El 2023 Ruanda es va convertir en el primer país de l'Àfrica subsahariana en organitzar el congrés anual de la FIFA, el màxim òrgan del futbol, i el 2025 el país acollirà el Mundial de Ciclisme en Ruta.
En tan sols cinc anys, el turisme esportiu ha passat de representar un 1% dels ingressos d'esdeveniments i congressos a un 14% dels 93 milions de dòlars anuals que ingressa anualment Ruanda per aquest tipus de turisme. “Estem començant a posar a Ruanda al mapa”, assegura Kageruka.
Ruanda copia Qatar
Ruanda està seguint els passos de Qatar, un país amb el qual no només comparteix la mida –tots dos són més petits que Catalunya–, sinó també la utilització de l'esport per netejar la imatge d'autocràcia.
El 2011 Qatar va adquirir el PSG i el 2020 Ruanda va arribar a un acord amb els amos del club francès per pagar prop de 10 milions d'euros a l'any per promocionar el país a les seves samarretes i equip d'entrenament. L'any següent es va tancar l'acord amb l'Arsenal, del qual és seguidor el president ruandès Paul Kagame, i el 2023, Visit Rwanda va substituir Qatar Airways amb un acord de patrocini per a l'equip alemany Bayern de Múnic.
El club muniquès va ser criticat primer per l'acord amb Qatar i ara pel de Ruanda per legitimar règims acusats de violacions de drets humans, però s'ha defensat de les acusacions. “Hem deixat clar que volem donar suport al desenvolupament del futbol al país. És clar que volen promoure el turisme a Ruanda, però no veig que per això nosaltres, com a club, estiguem promovent l'sportswashing”, va argumentar Jan-Christian Dreesen, director executiu del Bayern de Múnic.
Violacions de drets humans
“L'esport s'utilitza per tapar la imatge d'abús dels drets humans a Ruanda. Sempre em sorprèn que els països democràtics acceptin aquestes activitats esportives ignorant els abusos”, diu a l'ARA Victoire Ingabire, opositora política al règim de Kagame a la qual han prohibit presentar-se a les eleccions que es van celebrar dilluns de la setmana passada i que han servit per consolidar encara més l'actual president, Paul Kagame, que governa amb mà dura des del 2000 i que s'ha endut el 99% de les paperetes.
A les denúncies per violacions de drets humans s'hi sumen les crítiques per la gran despesa que suposen aquests acords en un país en què el PIB per càpita no arriba als mil euros. “Les crítiques no ens afecten en absolut. No conec cap país en el qual no hi hagi hagut crítiques”, diu la responsable de Turisme del govern ruandès. “Els resultats parlen per si sols; les inversions són viables i la resposta ha estat la que esperàvem”, diu Kageruka. Segons les estimacions del govern, el valor en impacte mediàtic dels patrocinis és de 500 milions de dòlars. “Quan Messi va fitxar pel PSG es podia veure Visit Rwanda a tots els mitjans”, afegeix Kageruka, que no descarta que el pròxim patrocini pugui anar a un equip de la lliga espanyola.
L'ambició de Ruanda és poder organitzar grans esdeveniments internacionals. El país podria acollir un Mundial de bàsquet la dècada vinent o “fins i tot abans –diu Kageruka–. No és impossible; la infraestructura s'està desenvolupant”.
Ara el gran objectiu de Ruanda va més enllà. Preguntada per si el país vol organitzar una Copa Africana de Nacions de futbol en un futur, Kageruka somriu: “No només una Copa Àfrica”. Ruanda busca emular Qatar i tenir el pròxim Mundial a l'Àfrica subsahariana. Les relacions amb la FIFA ja van començar a Kigali fa dos anys.