Polèmica al Regne Unit per la prohibició d'importar trofeus de caça de l'Àfrica

LondresEncara no fa ni cinc dies que Gary Lineker ha estat restituït com a comentarista del programa d'esports de la BBC, Match of the Day, després del caos i boicot del darrer cap de setmana per la censura a què va ser sotmès, i ja ha tornat a ser assenyalat per les seves intervencions polítiques per la premsa britànica més pro-Tory. En aquesta ocasió, no pas arran de la llei dels refugiats, sinó de la que prohibeix importar al Regne Unit trofeus de caça. En el seu estadi final als Comuns, la llei es vota aquest divendres i Lineker hi dona suport, com altres personalitats britàniques: Hugh Grant, Joanna Lumley o Ed Sheeran, per exemple.

L'exjugador i aquests ben coneguts defensors dels drets dels animals han publicat una carta a The Times advertint els diputats –que normalment abandonen Westminster dijous al vespre per tornar als seus districtes– que si no són presents en el moment de la votació, la llei podria incloure una esmena que, a la pràctica, permetria ficar a la maleta provinent de l'Àfrica, juntament amb el fusell, un cap de lleó o de rinoceront o qualsevol altre trofeu de caça. L'esmena clau la va introduir dimarts el diputat conservador Bill Wiggin i sanciona la legalitat de les importacions si es demostra que la caça d'aquell animal concret contribueix a la seva conservació o al sosteniment de la biodiversitat del seu entorn.

Protesta africana

Però el veto que pretén imposar el Regne Unit, que té el suport de nou de cada deu britànics, no ha estat gens ben rebut per les comunitats més afectades. Les ambaixades de cinc nacions africanes a Londres –Zàmbia, Zimbabwe, Tanzània, Sud-àfrica i Namíbia– han expressat frustració perquè els responsables legislatius dels Comuns no han avaluat prou l'impacte de la norma escoltant els especialistes de la regió.

En una carta adreçada al secretari d'estat del Regne Unit per al desenvolupament africà, Andrew Mitchell, els diplomàtics avisen que el projecte de llei pot "revertir i inhibir els esforços de conservació sostenibles i establerts des de fa temps en molts països africans”. Hi afirmen, també, que els ingressos procedents de la caça de trofeus ofereixen incentius als terratinents per protegir la fauna salvatge de l'amenaça més immediata per als animals i la biodiversitat: és a dir, la caça furtiva i l'agricultura. "La caça –acaben– és una forma útil de gestió de poblacions de fauna salvatge". Aquest és, justament, l'argument de Bill Wiggin en l'esmena del projecte de llei.

A més, en una altra carta adreçada a Mitchell, signada per desenes d'organitzacions que actuen a la zona de preservació de Kavango-Zambezi, la segona més gran del món, que inclou cinc fronteres internacionals –Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia i Zimbabwe–, es convida els parlamentaris britànics a "veure els nostres esforços de conservació en lloc d'escoltar els activistes dels drets dels animals, que no coneixen ni tenen experiència de viure amb espècies salvatges”.

Neocolonialisme britànic

La mateixa carta diu que l'enfocament "paternalista, arrogant i desinformador, una nova forma de colonialisme", pot dur els països africans a "mirar cap a l'est" a la recerca d'aliances i mercats amb la Xina i Rússia. "Per finançar els costos operatius [de les reserves], una gran part dels ingressos procedeixen de la caça de trofeus, que es realitza de manera ètica i es basa en sistemes de seguiment científic", reblen.

La Zona Transfronterera de Conservació Kavango-Zambezi (KAZA TFCA) aplega 520.000 km². Té més del doble d'extensió que el Regne Unit i al territori hi ha 20 parcs nacionals, 85 reserves forestals, 22 zones de conservació, 11 santuaris, 103 àrees de gestió de fauna salvatge, 11 àrees de gestió de caça i tres indrets declarats Patrimoni de la Humanitat: les cascades Victòria, el delta de l'Okavango i els turons de Tsodilo.

Amy Dickman, biòloga conservacionista del departament de zoologia de la Universitat d'Oxford, ha argumentat reiteradament que la pèrdua d'hàbitat, la caça furtiva i els conflictes armats suposen un perill molt més gran per a les espècies amenaçades que no pas la caça.

D'altra banda, una investigació d'Eduardo Goncalves, fundador de l'organització Campaign Ban Trophy Hunting, sosté que "més d'1,7 milions d'animals, inclosos lleons, elefants i rinoceronts en perill d'extinció, han estat sacrificats l'última dècada". Caçadors molt rics competeixen per acabar "amb les criatures més preuades". Les xifres que mou el negoci, assegura Goncalves, són de l'ordre de 340 milions d'euros a l'any. Els Estats Units, Austràlia i França són alguns dels països que ja tenen una legislació com la que es debat al Regne Unit. Va ser Boris Johnson qui el 2019, ja com a primer ministre, es va comprometre a posar fi a "aquesta pràctica bàrbara".