“Estem a punt de morir. Sisplau, ajuda!”

TunisMentre el 16 de juliol passat una delegació europea formada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i els primers ministres dels Països Baixos, Mark Rutte, i d'Itàlia, Giorgia Meloni, signaven un acord de col·laboració a Tunísia per a la gestió migratòria, centenars de migrants i refugiats lluitaven per sobreviure sense aigua ni menjar en una franja de diversos quilòmetres de desert entre les fronteres líbia i tunisiana. Allà els havien deportat les forces de seguretat tunisianes a principis de juliol, i encara hi queden unes 200 persones en unes condicions inhumanes.

Amb l'accés a la zona segellat i havent-los confiscat els mòbils les forces de seguretat, és molt difícil accedir als testimonis de les persones deportades. Una de les poques excepcions és un angoixant vídeo emès recentment per Al-Jazeera en què es veuen diverses persones implorant ajuda: “Estem a punt de morir. Sisplau, sisplau, ajuda, ajuda”, suplica una dona jove amb llàgrimes als ulls. “No sabem per què som aquí. Estem patint, sense menjar, sense aigua. Ho demano a l'ONU, si us plau, vinguin per treure'ns d'aquí, per socórrer-nos. Estem morint, cada minut”, exclama en anglès un home identificat com a George.

“Segons fonts militars líbies, ja hi han mort almenys 18 persones. És una veritable tragèdia, i una vergonya per a Tunísia i per a la Unió Europea, que ha quedat en silenci”, declara Romdhane Ben Amor, investigador de la principal fundació especialitzada sobre temes migratoris a Tunísia, el Fòrum Tunisià per als Drets Econòmics i Socials (FTDES).

La zona és territori militar i, per tant, la seva entrada està prohibida a civils. Els exèrcits dels dos països només han permès l'accés de la Mitja Lluna Roja per proporcionar ajuda als migrants, inclosos desenes de nens, que són a la intempèrie en una zona amb temperatures extremes que han arribat als 50 graus en alguna de les onades de calor del mes passat.

"Hem estat treballant més de dues setmanes proporcionant ajuda d'emergència –aigua, menjar i cobertures per protegir-se del sol– als migrants encallats a la frontera libio-tunisiana en unes condicions meteorològiques duríssimes", ha declarat Taufik Shukry, el portaveu de la Mitja Lluna Roja líbia. En un missatge recent a les xarxes socials, aquesta entitat informava que havia entregat 350 racions d'aliments, 6.000 litres d'aigua i 350 caixes amb kits d'higiene personal i serveis mèdics.

Temperatures extremes

Tanmateix, aquesta ajuda arriba massa tard per a una vintena de persones, que han mort víctimes de la inanició i els estralls de les temperatures extremes. Aquest és el cas de la Fati i la seva filla Marie, de sis anys, els cadàvers de les quals van ser trobats abraçats sota el sol fa un parell de setmanes, una imatge que va fer la volta al món. La Fati, de la Costa d'Ivori, va arribar a Líbia el 2016 fugint de la persecució religiosa al seu país, i allà va conèixer la seva parella, un migrant camerunès. Deportats arbitràriament al desert, es van separar per buscar menjar i ja no es van retrobar mai més. 

La deportació de totes aquestes persones es va produir després que uns enfrontaments violents entre grups de tunisians i la comunitat subsahariana de la ciutat de Sfax se saldés a principis de juliol amb la mort d’un home tunisià. L’ambient estava caldejat després d’unes declaracions racistes del president tunisià, Kaïs Saïed, que van donar llum verda a atacs racistes al país. Els dies següents a la mort la policia va deportar unes 1.200 persones a la frontera entre Libía i Tunísia i 500 més a la frontera amb Algèria, entre les quals hi havia refugiats reconeguts per ACNUR, sol·licitants d’asil i migrants.

Molts d’ells han denunciat abusos i maltractaments per part de la policia, com pallisses i agressions sexuals. A més, els agents els van confiscar els mòbils i els van cremar els passaports i els documents d’identitat.

Una tragèdia que no és nova

Després de l'escàndol que va suposar a escala internacional, Tunísia va permetre el rescat de bona part dels migrants una setmana després. “La Creu Roja de Tunísia es va emportar a albergs públics més o menys la meitat dels que hi havia a la frontera líbia i a tots els que eren a Algèria. Ara són en centres públics incomunicats, se'ls prohibeix sortir i cada dia se'ls ofereix l'opció de signar un «retorn voluntari» als seus països d'origen, explica Ben Amor. Molts ja haurien acceptat.

“Aquesta no és una pràctica nova, sobretot a la frontera d'Algèria. Però mai no havien expulsat tanta gent en pocs dies, d'una manera tan sistemàtica”, explica Ben Amor, que assegura que s'ha documentat la mort d'almenys una vintena de persones a la frontera amb Algèria des del febrer passat. 

El seu institut, el FTDES, fa temps que denuncia les violacions de drets humans que implica l'externalització de les fronteres per part de la Unió Europea i la seva política de braços plegats davant aquests abusos, pocs tan cruels com els que han patit aquest últim mes centenars de persones a la frontera entre Líbia i Tunísia. De fet, l'ONG Euro-Med Monitor sosté que les deportacions han de ser tractades com a “assassinats” i demana una investigació internacional independent.