El president d'Algèria desafia Pedro Sánchez

BarcelonaEl president d’Algèria, Abdelmadjid Tebboune, ha aprofitat una de les escasses trobades amb la premsa del país -del tot emmordassada pel “sistema”, com s’anomena allà l’aparell de l’estat- per tornar a carregar contra Pedro Sánchez i el seu suport al Marroc contra les aspiracions d’autodeterminació del poble saharaui. Tebboune ha qualificat de “pas en fals” el gir de Sánchez, que fa gairebé un any va avalar el pla de Rabat per donar una autonomia al Sàhara Occidental dins el Marroc, contra el que preveu el dret internacional i les resolucions de l’ONU: la celebració d’un referèndum d’autodeterminació de l’antiga colònia espanyola. Tebboune ha anat més enllà i ha qualificat el gir històric de Sánchez “d’acte hostil”, no cap als saharauis, sinó cap a la mateixa Algèria, i ha reiterat que les relacions del seu país amb Espanya continuen “congelades”.

El gir de Sánchez sobre el Sàhara Occidental (en una carta a Mohamed VI el president espanyol va dir que el pla marroquí era “el més seriós, realista i creïble” per resoldre el conflicte heretat del final del franquisme) va provocar un terratrèmol diplomàtic, amb la crida a consultes de l’ambaixador algerià a Madrid i la suspensió del tractat d’amistat i bon veïnatge que els dos països havien signat pocs mesos abans. La banca d’Algèria, alhora, va aturar tots els pagaments amb origen o destí a Espanya, cosa que ha generat problemes a moltes empreses. Alger no ha tallat l’aixeta del gas, però el dubte és què passarà amb els nous contractes que s’estan negociant, ara que tot Europa busca fonts d’abastiment alternatives a Rússia. 

Cap problema amb el rei

Preguntat sobre les relacions amb Espanya, Tebboune ha estat taxatiu: “Tot continua igual, l’acord està congelat, però no trencat”. I ha assegurat: “Personalment, em sap profundament greu l’estat de les relacions amb Espanya”, sobretot perquè, ha dit el mandatari, “no és Algèria qui ha desencadenat aquesta crisi”. 

Per a Tebboune, “tot això no té res a veure amb el poble espanyol, amb el qual tenim molt bones relacions”. Alger tampoc té cap problema amb el rei d’Espanya, “i ell ho sap”. Alger, doncs, congela però no trenca, i espera a veure què passa en les aigües remogudes de la política espanyola. Si hi ha canvi de color de govern potser les coses es tornen a escalfar amb el Marroc -que fa de policia de la frontera espanyola, si cal al preu d’episodis com la tragèdia de Melilla- i Espanya torna a la posició històrica. 

La setmana passada el ministeri d’Indústria i Comerç espanyol va convidar les empreses espanyoles que operen a Algèria, i que han patit la congelació de relacions, a abandonar el país. Madrid ha tingut el suport de Brussel·les, que considera injustificades les sancions d’Alger. Algèria ha reduit a un terç les importacions des d’Espanya (dels 2.906 milions d’euros de 2019 a 1.010 milions l’any passat), però, en sentit invers, les exportacions han crescut gairebé un 85% (de 3.851 a 7.105 milions).

 Les autoritats algerianes han acusat la Unió Europea de “confondre les dimensions política i comercial” de l’afer i tot plegat s’embolicarà més quan Espanya assumeixi, al juny, la presidència de torn de la UE, que ha de servir, com va dir fa uns mesos a Barcelona el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, per convocar una cimera amb els països de la riba sud del Mediterrani.