Àfrica

Els prejudicis als mitjans internacionals costen a l'Àfrica 3.900 milions d'euros cada any

El focus en la violència, la corrupció i la pobresa en els mitjans internacionals fan augmentar la percepció del risc i el deute sobirà dels països africans

Ouagadougou (Burkina Faso)Els estereotips negatius i les notícies sobre violència, corrupció i pobresa sobredimensionades pels mitjans de comunicació internacionals tenen un cost de milers de milions d'euros per al continent africà. Segons un estudi publicat pel grup consultor Africa Practice i l'ONG Africa No Filter, la narrativa monolítica i esbiaixada als mitjans internacionals més prestigiosos fa augmentar la taxa d’interès del deute sobirà així com el valor dels bons anuals, un indicador clau per mesurar la salut de l’economia. Això fa que l'Àfrica perdi fins a 3.900 milions d'euros anuals, segons els càlculs dels investigadors.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per exemple, si un país es considera de risc, els inversors poden exigir rendiments més alts, cosa que fa créixer els costos de préstec i les despeses de servei del deute a llarg termini. És la primera vegada que un estudi relaciona la influència dels mitjans internacionals i l’impacte econòmic sobre l’economia al continent africà.

Cargando
No hay anuncios

L’estudi mostra una clara relació entre la projecció mediàtica, majoritàriament negativa sobre els països africans, i la percepció del risc inversor, molts cops fonamentat en una realitat exagerada i sobredimensionada de la corrupció i la violència dels països africans. Tot i que des del 1990 fins al 2010 la cobertura sobre l'Àfrica ha virat cap a continguts que parlen d’una nova “Àfrica emergent”, els mitjans continuen centrant-se en les històries negatives, el conflicte, la pobresa o les malalties, obviant la diversitat cultural, econòmica i política i, així, provoquen malentesos i tergiversacions. També es descriu el continent africà com un sol país i no els 55 que el conformen.

L’últim exemple d'això ha sigut el cas de l’epidèmia de la verola del mico, que s’ha venut com una “infecció africana” tot i que el seu epicentre ha sigut a la República Democràtica del Congo i altres països com el Senegal, Namíbia o Etiòpia no n’han detectat cap cas.

Cargando
No hay anuncios

El paper clau dels mitjans

L’estudi The Cost of Media Stereotypes to Africa analitza la cobertura mediàtica internacional durant períodes electorals a quatre països africans (Kènia, Nigèria, Sud-àfrica i Egipte) en comparació amb països no africans amb "perfils de risc" similars, com Malàisia (comparat amb Nigèria i Kènia), Dinamarca (Sud-àfrica) i Tailàndia (Egipte). Els mitjans analitzats són Al Jazeeera, la BBC, Bloomberg, CNN, el Financial Times, Reuters i The Economist.

Cargando
No hay anuncios

Per exemple, tot i que Malàisia va viure un escàndol de corrupció relacionat amb el primer ministre, Najib Razak, a la premsa internacional van aparèixer molts més articles sobre la corrupció electoral a Kènia. Malgrat que tots dos països tenen quasi la mateixa puntuació en l’Índex de Democràcia Electoral (0,48 per al país asiàtic i 0,44 per l’africà), només el 2% dels articles de Malàisia tracten la “manipulació” en comparació amb el 16% dels articles sobre Kènia. També hi ha menys titulars sobre violència a Malàisia o a Tailàndia que a Kènia.

Els mitjans de comunicació tenen un paper clau en la percepció general que els inversors tenen sobre un país. La percepció del risc influeix directament en l'interès amb el qual els països africans poden obtenir un préstec. Per exemple, el 88% i el 69% dels articles sobre Kènia i Nigèria són negatius en comparació amb el 48% de Malàisia. Si es comparen els països agrupats com a països amb un “alt risc”, Egipte apareix el doble de vegades amb connotacions negatives que Tailàndia (24% i 12%, respectivament).

Cargando
No hay anuncios

Interessos més alts pels africans

En concret, l’impacte del relat es veu en el percentatge que els països paguen en concepte d’interès que els inversos apliquen al bo anual. El rendiment del bo d’Egipte es manté al voltant del 15% mentre que el de Tailàndia és del 2,5%. L’estudi relaciona aquestes dades amb el relat que projecten els mitjans globals sobre aquests dos països: el 55% dels articles sobre Egipte són negatius en comparació amb el 32% dels articles del país asiàtic.

Cargando
No hay anuncios

L’estudi calcula que si Kènia i Nigèria tinguessin una cobertura mediàtica similar a la de Malàisia, els rendiments dels bons disminuirien en uns 0,68 i 0,29 punts, respectivament. També afecta els països considerats de “risc baix”, ja que mentre l'interès del bo dels sud-africans es mou entre el 8,3% i el 8,5%, el de Dinamarca està entre el 0,5% i el 0,3%. Segons l’estudi, si Dinamarca es tractés als mitjans amb la mateixa insistència en els factors negatius, el preu del bo pujaria un 0,05%.

Segons l’estudi, la projecció que fan els mitjans d'aquests països fa augmentar en un 10% el cost dels préstecs; uns diners que es podrien invertir en educació, vacunació dels infants, “millorar l’aigua potable de dues terceres parts de la població de Nigèria”, i fer front als impactes del canvi climàtic.