Què passa al Sudan?

BarcelonaEl Sudan s'enfonsa a cada minut que passa en una guerra civil. Després de setmanes de tensió, la violència va esclatar dissabte amb enfrontaments entre l'exèrcit i els paramilitars de les Forces Ràpides de Suport (RSF) a Khartum i altres ciutats. Segons el Comitè de Metges del Sudan hi ha almenys 56 morts i gairebé 600 ferits i la BBC informa de tres morts entre el personal de l'ONU. Els paramilitars asseguren que han assaltat el palau presidencial i que controlen també l'aeroport internacional de Merowe i altres llocs estratègics, com casernes militars i la televisió pública. L'exèrcit, però, ho desmenteix.

El Sudan està immers en una crisi política des del 2019, quan una onada de mobilitzacions populars contra el règim del president Omar al-Baixir, que portava 30 anys al poder i està acusat de crims de guerra, va acabar amb un cop d'estat militar.

Qui governa?

El moviment prodemocràtic, liderat per sindicats professionals i estudiants, va pactar amb la junta militar un procés de transició al poder civil que havia de durar dos anys. Però l'octubre del 2021 els militars van trencar l'acord amb un nou cop liderat pel general Abdel Fattah al-Buran, líder màxim de l'exèrcit, i el seu número dos, Mohamed Hamdan Dagalo (conegut com a Hemeti), que és el cap de les RSF, una milícia que compta amb uns 100.000 homes. El cop va generar una nova onada de protestes, que va acabar amb un centenar de morts. El desembre passat els líders civils i militars van arribar a un nou preacord per una transició que permetés celebrar eleccions d'aquí dos anys. Però l'acord no s'ha arribat a concretar per diverses discrepàncies. La més important és la integració de les RSF dins l'exèrcit, una disputa que s'ha agreujat amb la creixent rivalitat personal entre Hemeti i Al-Buran.

Tot s'ha precipitat quan les RSF s'han desplegat a Khartum i altres localitats sense el consentiment de l'exèrcit: dimecres van prendre l'aeroport de Merowe, a poc més de 300 kilòmetres de la capital, on també hi ha una base militar aèria que es considera estratègica. En aquesta base hi ha pilots egipcis que fan periòdicament maniobres conjuntes amb l'exèrcit sudanès. Les RSF han difós un vídeo de soldats egipcis capturats.

Al-Burhan contra Hemeti

En el rerefons hi ha les tensions entre Al-Burhan i Hemeti: el primer té el suport d'Egipte i d'alts càrrecs del règim d'Al-Baixir i controla la Corporació Militar Industrial, una de les principals empreses públiques; el segon era el cap de les temudes milícies Janjaweed, que operen a la regió del Darfur, controla mines d'or i té el suport dels Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita.

Alan Boswell, investigador de l'International Crisis Group, ha explicat en declaracions a la cadena Al-Jazira que "les forces de seguretat sudaneses estaven molt fragmentades des dels últims anys de la dictadura d'Al-Baixir, perquè per blindar-se d'un cop el president va promoure la proliferació de diferents grups armats amb bases arreu del país". El que veiem ara és que, quatre anys després de la caiguda del dictador, les dues principals faccions armades s'enfronten pel control del país.

Els Janjaweed, armats per la UE

Els Janjaweed van ser la força de xoc del règim d'Al-Baixir per sufocar la revolta de la regió del Darfur, a principis d'aquest segle. Aquella guerra va deixar 300.000 morts i 2,5 milions de desplaçats, i els Janjaweed estan acusats de crims de guerra i tota mena d'abusos als drets humans.

Amb el pas del temps la milícia va continuar creixent i es va integrar a les RSF, que eren el cos oficial de vigilància fronterera. El Sudan és un país de trànsit en les rutes migratòries cap a la UE i com a tal rep fons europeus per frenar els fluxos de migrants i refugiats. Diverses investigacions han revelat que una part dels 217 milions d'euros del fons fiduciari d'emergència europeu per al Sudan han acabat en mans d'Hemeti i la seva milícia, que frenava les rutes migratòries cap a Líbia. Després de les crítiques, la UE va assegurar que va tallar aquest finançament i el va desviar cap a ONGs.