Els paramilitars del Sudan sembren el terror i ja ocupen bona part del país

El CaireEn un atac llampec a finals de juny, el principal grup paramilitar del Sudan va sobrepassar la descol·locada línia defensiva de l’exèrcit regular al cor del valuós estat de Sennar, al sud-est del país, on hi ha algunes de les seves terres més fèrtils, va ocupar una ciutat estratègica en dos dies i va començar a estendre’s en totes les direccions. Va ser la primera conquesta d’envergadura d’enguany de les Forces de Suport Ràpid, que es troben embrancades en una cruenta guerra civil contra l’exèrcit des de mitjans del 2023.

Més de 130.000 persones han fugit fins ara de l’avenç dels paramilitars sobre Sennar, que representa un cop moral dur per a l’exèrcit, que segueix sent incapaç de portar la iniciativa al front. També suposa un important revés des del punt de vista militar, ja que els territoris controlats per les forces armades al sud del país quedaran ara aïllats dels seus bastions al nord i a l’est, inclosa la capital provisional, Port Sudan, al mar Roig. L’ofensiva col·loca alhora les Forces de Suport Ràpid a tocar de la frontera amb Etiòpia.

En les últimes dècades, Sennar havia quedat al marge d’altres conflictes que han assolat la castigada perifèria del Sudan, així que la seva caiguda a mans de les Forces de Suport Ràpid també mostra l’abast del conflicte actual. La guerra va esclatar quan va saltar pels aires l’aliança de conveniència que mantenien l’exèrcit i els paramilitars des que havien perpetrat junts un cop d'estat l’any 2021 per fer descarrilar una transició democràtica.

La pitjor crisi de desplaçats del món

Més d’un any després, la guerra ha provocat una de les pitjors crisis humanitàries del món. Avui, més de 25 milions de persones –la meitat de la població del país– necessiten ajuda humanitària, que segueix obstaculitzada per les parts bel·ligerants. Una xifra similar pateix alts nivells de gana i la declaració d’una fam és només una qüestió de temps. Més de 10 milions de persones han hagut de marxar de casa, en la crisi més gran de desplaçats del planeta. I entorn del 65% de la població no té accés a la sanitat i 19 milions de criatures no van a l’escola. La xifra exacta de morts es desconeix, però s’eleva a desenes de milers.

A més de Sennar, els combats es concentren principalment en tres altres fronts: la zona de la capital, Khartum, i les regions de Darfur Nord, a l’oest, i Kordofan, al sud. Pel que fa al repartiment de territori, els paramilitars ocupen ja bona part del devastat Gran Khartum i extenses regions a l’oest i al sud del Sudan, mentre que l’exèrcit i moviments armats aliats retenen la major part de l’est i del nord i zones aïllades en territori enemic.

En aquest context, les atrocitats i violacions de drets humans s’han convertit en el pa de cada dia, inclosos bombardejos indiscriminats de l’exèrcit i campanyes de neteja ètnica, violència sexual i saquejos dels paramilitars. Tots dos bàndols han imposat, a més, un clima repressiu als territoris que controlen, amb desaparicions, arrestos arbitraris, tortures i execucions. I la regió on s’han produït alguns dels pitjors crims és Darfur, que a inicis dels 2000 ja va ser escenari d’una campanya genocida perpetrada llavors per les dues forces ara enfrontades.

“Els que cometen atrocitats i massacres contra la població civil a Darfur són els mateixos que van cometre crims el 2003. L’única diferència és que ara es fan dir Forces de Suport Ràpid, però són les mateixes milícies janjaweed”, afirma Jamal Abdullah Khamis, un advocat de drets humans d’Al-Junayna, la capital de l’estat de Darfur Occidental i un dels epicentres de les atrocitats paramilitars a la zona, que alguns consideren un nou genocidi. “La principal raó per la qual cometen i repeteixen aquests crims és la manca de justícia i de rendició de comptes [històrica] d’aquests criminals”, considera Khamis a l’ARA.

Aliances internacionals

En un primer moment, la guerra al Sudan va començar com una lluita de poder entre l’exèrcit i els paramilitars, però avui hi combaten múltiples moviments armats procedents de la perifèria que s’han alineat sobretot amb els militars. L’exèrcit també ha realitzat campanyes de reclutament i distribució d’armes entre civils i milícies polítiques. I aquest procés ha anat acompanyat a més d’una major internacionalització del conflicte: d’una banda, les Forces de Suport Ràpid reben suport principalment dels Emirats Àrabs Units, mentre que les forces armades s’estan apropant els darrers mesos a Rússia i l’Iran.

Amb tot, una de les principals víctimes de la guerra ha estat el moviment revolucionari que va liderar la caiguda de l’exdictador sudanès Omar al-Bashir el 2019 i que va mantenir viva la possibilitat d’un canvi profund amb una àmplia organització popular, molt arrelada i mobilitzada arreu del país. Avui, en canvi, l’activitat política, que és possible només des de l’exterior, la tornen a copar formacions polítiques elitistes amb poc o nul suport social. I les perspectives de pau semblen més remotes que mai.