Les inundacions deixen Líbia sense prou bosses per recollir els cadàvers

LondresLes imatges que arriben de Derna, el nucli portuari de l'est de Líbia devastat diumenge a la nit, continuen sent esgarrifoses. Les crides de socors, demanant, per exemple, bosses per posar-hi els cadàvers que s'acumulen per tot arreu, suggereixen igualment la magnitud del desastre. I hi ha pressa. Perquè cal que s'eviti la propagació d'epidèmies –el còlera, entre d'altres– per la contaminació de l'aigua que poden provocar els cossos en descomposició. Aquest és, a hores d'ara, el risc més gran, afegit a tot el que ja s'ha patit. Una devastació que, segons els darrers comunicats de la Mitja Lluna Roja de darrera hora d'aquest dijous, ja ha causat 11.000 morts.

Hamad al-Shalwi, membre del comitè de crisi de la ciutat, ha qualificat la situació humanitària de "catastròfica", en declaracions a l'Agència de Notícies de Líbia. I ha assegurat que encara hi ha moltes persones –centenars o milers, probablement– atrapades sota la runa i el fang. L'olor dels morts s'ha començat a estendre i el Mediterrani torna els cadàvers que la riuada, de proporcions gegantines, va provocar. De fet, el portaveu de la Mitja Lluna Roja a Derna, Salem al-Naas, també ha declarat aquesta tarda a la BBC que "hi ha al voltant de 2.000 cossos al mar", que encara s'han de recuperar. I els forts vents n'han dut a zones properes de Shahat, Martuba i Marzam.

Les parts de la ciutat a la vora del torrent del riu Wadi Derna van ser literalment esborrades del mapa la nit de diumenge. A banda dels 11.000 morts, i hi ha un mínim de 12.000 desapareguts, ha afirmat Al-Shalwi al diari digital The Libya Observer.

Per la seva banda, l'alcalde, Abdulmenam al-Ghaithi, calcula, a partir de la destrucció observada als barris afectats, que els morts seran entre 18.000 i 20.000, segons ha declarat a Al-Arabiya TV aquest dijous. Abans de la catàstrofe, a Derna vivien unes cent mil persones. Una cinquena part, doncs, hi pot haver perdut la vida. És la quarta urbs més gran d'un país dividit en dos des del 2014, tres anys després que el coronel Gaddafi, en el poder durant més de quatre dècades, fos deposat arran de la Primavera Àrab i amb el suport dels poders occidentals, França i el Regne Unit, principalment. Líbia té dos governs, dues capitals –Trípoli, a l'oest, i Bengasi a l'est– i si bé la guerra civil es va aturar sobre el paper el 2020, la rivalitat, i en el millor dels casos la tensió, continuen.

El trencament de les dues preses del Wadi Derna va alliberar més d'un milió de tones d'aigua i tota mena de sediments. La riuada, que en algunes zones va arribar als tres metres d'alçada, ha arrasat també quatre ponts. Vint centímetres de torrent d'aigua són suficients per tombar una persona, i amb 60 n'hi ha prou per fer que un vehicle floti.

Normalment, el Wadi Derna baixa sec. Però en les 24 hores prèvies al desastre, la tempesta Daniel va provocar unes precipitacions 260 vegades superiors a les habituals en aquesta època de l'any. En total, 400 litres per metre quadrat, quan els registres usuals per a tot el mes de setembre a la costa nord-africana són d'1,5 litres. La pertorbació ha anat evolucionant fins a adquirir categoria d'huracà del Mediterrani, que amb anterioritat havia afectat Grècia, Bulgària i Turquia. Encara es desconeixen les causes exactes de l'esfondrament de les dues preses, però deficiències de manteniment, potser de la construcció, a més de la pressió de l'aigua acumulada, podrien estar a l'origen de la tragèdia.

La situació d'inestabilitat política en què viu Líbia des de fa més de deu anys no és aliena a la situació. Ans al contrari: agreuja la situació i complica encara més l'enviament d'ajuda humanitària i la futura i molt problemàtica recuperació i reconstrucció. Stephanie T. Willians, exassessora especial per a Líbia de les Nacions Unides, hi posa l'accent: "El país ha patit un conflicte rere l'altre. Per tant, el desastre s'ha gestat durant anys. Tenir dos governs competidors crea molts problemes, i el manteniment de les infraestructures no ha sigut cap prioritat".

"Recuperació gairebé impossible"

L'acadèmica libanesa Carmen Geha, del Grup de Recerca Interdisciplinària sobre Migracions de la Universitat Pompeu Fabra, especialista en l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica, coneix de molt a prop la situació a Líbia, objecte de la seva tesi doctoral, juntament amb el Líban. En conversa amb l'ARA des de Barcelona, on resideix fa un any i mig, assegura que "el dictamen dels experts és que els desastres naturals es veuen agreujats per la corrupció i el mal govern". I totes dues situacions s'han ajuntat en aquest cas. "Per desgràcia, el que estem veient a Líbia és molt semblant al que vam veure a Síria, i també al que vam viure amb l'explosió del port de Beirut [2020]. La naturalesa dels desastres és diferent –matisa–, però quan hi ha corrupció, un govern dèbil, absència de polítiques, absència d'institucions fiables per respondre-hi, no només el desastre s'agreuja, sinó que la recuperació és gairebé impossible".

Sense voler demonitzar la intervenció occidental del 2011, que va acabar amb el règim de Gaddafi, la professora destaca la degradació de la situació abans de la tragèdia del cap de setmana passat: "El port de Derna s'ha ensorrat completament i no hi ha menjar. Però les condicions al país ja eren horribles, especialment per a les dones. Ara, encara ho seran més". L'efecte immediat, preveu, és que "podem esperar que l'emigració augmenti, és normal". I rebla: "La mala governança no només augmentarà l'emigració i els desplaçaments, sinó que crearà l'efecte dominó que la crisi no es pot contenir".

Les crides per a una investigació urgent sobre la catastròfica inundació s'han succeït al llarg d'aquest dijous, des de diferents sectors polítics. L'Organització Meteorològica Mundial, depenent de les Nacions Unides, assegura que la immensa majoria de morts s'haurien pogut evitar, si s'hagués evacuat a la població de les ribes del Wadi Derna. Però tot i la previsió de pluges torrencials, se'ls va indicar que es quedessin a casa.