Namíbia sacrificarà elefants per menjar-se'ls davant la sequera
El pla del país africà inclou sacrificar 83 elefants i 300 zebres, entre altres espècies, per alimentar la població i reduir les trobades perilloses amb la fauna
LondresNamíbia, al sud de l'Àfrica, planeja sacrificar centenars dels seus animals més majestuosos per alimentar part dels 1,4 milions de persones –gairebé la meitat del país– que pateixen una crisi de fam per culpa de la pitjor sequera que hi ha hagut en un segle. El pla, que preveu que el país mati 723 animals salvatges –entre els quals hi ha 83 elefants– per alimentar la població, és “necessari” i “conforme amb el mandat constitucional, segons el qual els nostres recursos naturals s'utilitzen en benefici dels ciutadans namibis”, va dir el ministeri de Medi ambient, Silvicultura i Turisme del país en un comunicat de premsa.
Aquesta estratègia no és inèdita. "L'extracció sostenible i ben gestionada de poblacions sanes d'animals salvatges pot ser una font d'aliments valuosa per a les comunitats", va escriure en un correu electrònic Rose Mwebaza, directora de l'oficina del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient a l'Àfrica.
Gran part del sud de l'Àfrica pateix per la sequera, que afecta més de 30 milions de persones de tota la regió, segons va dir al juny el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU. Les sequeres són comunes al sud de l'Àfrica, i la regió n'ha experimentat diverses en l'última dècada, incloent-hi del 2018 al 2021, segons Benjamin Suarato, portaveu de l'Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional, en un correu electrònic. Però aquesta ha estat especialment devastadora i generalitzada a tota la regió, segons Juliane Zeidler, directora nacional del Fons Mundial per a la Natura (WWF, per les sigles en anglès) a Namíbia. “No hi ha menjar per a la gent ni per als animals”, va assegurar Zeidler. Això es deu, en part, al Niño, un patró climàtic natural que sol associar-se amb un clima més càlid i sec en algunes parts del món. Va tornar l'any passat i “ha provocat una sequera sense precedents, en què algunes parts de la regió han rebut menys de la meitat de les precipitacions anuals”, va dir Suarato.
A mesura que la sequera asseca els cultius bàsics i mata el bestiar de la regió, Namíbia mira més enllà de l'agricultura i busca aliment en els animals salvatges. A més d'elefants, el país planeja sacrificar 300 zebres, 30 hipopòtams, 50 impales, 60 búfals, 100 nyus blaus i 100 èlands (un tipus d'antílop). No els matarien només per la carn. Namíbia també intenta minimitzar les trobades perilloses amb humans, que, segons va dir, s'espera que augmentin durant la sequera, ja que animals i humans busquen aigua i vegetació. Segons Zeidler, normalment, els animals migren en cas de sequera greu. "Però a mesura que la sequera s'estén a tot el país –va dir–, l'espai per migrar és limitat".
Competir pels pocs recursos
La situació és calamitosa. La setmana passada, un portaveu de les Nacions Unides va dir que el 84% dels recursos alimentaris de Namíbia "ja s'han esgotat". L'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, que va anunciar el mes passat una ajuda humanitària addicional de 4,9 milions de dòlars, va dir que de juliol a setembre hi ha el “pic d'escassetat de la temporada, quan falten més aliments”.
Que Namíbia recorri a la caça salvatge no és nou. Els habitants de la regió mengen alguns dels animals inclosos en la llista de sacrificis del ministeri de Medi Ambient, com la zebra, el nyu blau i l'impala, segons un informe recent del govern namibi sobre la indústria de la carn de caça del país. Menjar carn de caça és habitual arreu del món, segons Mwebaza, i el consum sostenible de carn de caça està permès pel Conveni sobre la Diversitat Biològica. "Sempre que la captura d'aquests animals es dugui a terme amb mètodes sostenibles i amb base científica, que tinguin en compte el benestar dels animals i estiguin d'acord amb la legislació i els compromisos nacionals i internacionals, no hi hauria d'haver motiu de preocupació", va escriure Mwebaza.
Ja s'han sacrificat almenys 157 animals que, segons el ministeri, han generat unes 63 tones de carn. Les autoritats namíbies també esperen mitigar l'efecte de la sequera a la fauna salvatge, i afirmen que la caça se centrarà en llocs on els animals estiguin esgotant els recursos hídrics i de pasturatge. Els elefants, que poden fer més de 4 metres i pesar més de 5,8 tones, consumeixen una quantitat considerable d'aquests recursos. Segons Zeidler, poden menjar, de mitjana, uns 136 quilograms de vegetació al dia.
La sequera extrema va matar almenys 160 elefants al parc nacional més gran de Zimbàbue al gener i 300 elefants a Botswana l'any passat, segons Reuters. WWF de Namíbia treballa per recaptar fons que permetin subministrar aigua als elefants i altres espècies de diversos parcs nacionals.
Una gran reserva de conservació que abasta Namíbia i quatre països més del sud de l'Àfrica inclou la població mundial més gran d'elefants africans de sabana, que estan en perill d'extinció i la població dels quals s'ha reduït a més de la meitat en les últimes tres generacions. Però en aquesta reserva, els darrers anys, la població d'elefants es mantenia en general estable, amb més de 227.000 elefants, segons un estudi del 2022.
Però ara, amb la greu sequera, aquestes poblacions estan amenaçades i, de vegades, s'acosten a les civilitzacions humanes. "De vegades, un es converteix en víctima del seu propi èxit", va dir Zeidler. “En anys i situacions de duresa, és una mica més difícil bregar, aleshores, amb aquests conflictes entre humans i fauna salvatge”.
