Mor a Barcelona l'exguerriller que va governar Angola amb mà de ferro

BarcelonaJosé Eduardo dos Santos, expresident d'Angola, ha mort aquest migdia a l'Hospital Teknon de Barcelona després d'uns dies en mort cerebral, segons ha confirmat el govern africà. La seva família, representada per la seva filla Tchizé dos Santos, ha posat en marxa aquesta mateixa setmana un procés judicial: consideren que ha sigut víctima d'un complot de l'actual govern angolès, que segons han denunciat buscava assassinar-lo. Poques setmanes abans de les eleccions presidencials del 24 d'agost s'obre ara l'interrogant d'on serà enterrat Dos Santos. La família vol fer-ho a Barcelona, però el govern d'Angola, liderat pel que un dia va ser el seu delfí, João Lourenço, vol fer un funeral d'estat a Luanda.

Amb giragonses d'última hora i polèmica, Dos Santos marxa deixant enrere una vida plena de conflictes que, gairebé sempre, va acabar guanyant. El vell marxista ha mort en una de les clíniques privades més cares de Barcelona, un reflex dels problemes estructurals del país que va governar durant 37 anys (1979-2017). A Angola, una petita elit concentra la majoria de la riquesa nacional, i estudia i es tracta les malalties a l'estranger.

Quan José Eduardo dos Santos va néixer l'any 1942 a Luanda, Angola era una colònia portuguesa i el món estava en guerra. Angola vivia sota el jou de Portugal, una dictadura militar que comptava amb el paraigua de l'OTAN. En plena Guerra Freda, els moviments independentistes que van intentar tombar el colonialisme portuguès van abraçar el marxisme i les armes de la Unió Soviètica. El Moviment Popular d'Alliberament d'Angola (MPLA), del qual Dos Santos formava part, va ser la guerrilla que va expulsar els portuguesos d'Angola i va proclamar la independència el 1975, després d'una guerra que va durar 14 anys. Dos Santos havia fet els seus estudis a la Unió Soviètica, i ben aviat va ser un dels homes forts del règim de partit únic impulsat per l'MPLA.

Quan el gran líder de la victòria contra els portuguesos, Agostinho Neto, va morir l'any 1979, Dos Santos va convertir-se en president del país. Un cop expulsats els portuguesos, diferents faccions van lluitar per aconseguir el control del poder i els recursos naturals que hi havia a Angola: el petroli i els diamants.

Els Estats Units van fer costat a l'UNITA, liderada pel guerriller anticomunista Jonas Savimbi. La guerra civil va durar 27 anys més, només amb una breu interrupció el 1992 per celebrar unes eleccions en les quals ningú creia. Durant tots aquests anys, malgrat la guerra, Dos Santos va crear una elit econòmica al seu entorn i va instaurar un culte a la seva personalitat, seguit pels mitjans de comunicació estatals. Quan l'URSS va caure l'any 1991, ell i els seus acòlits van abraçar el capitalisme, tot i que sempre van procurar mantenir el control de les empreses estatals, amb la petroliera Sonangol com a joia de la corona de la qual es va apropiar.

Desenvolupament insostenible

Quan Savimbi va morir, l'any 2002, Angola va tenir una finestra d'oportunitat. Per primer cop des de la independència, el país no estava en guerra i tot el territori estava controlat per una sola força. Al capdavant hi seguia José Eduardo Dos Santos. Tal com explica des de Luanda a l'ARA l'analista Claudio Silva, el petroli va fer màxims els anys següents i el país creixia amb números de dos dígits, però els ciutadans angolesos no van rebre pràcticament res: "Dos Santos va tenir l'oportunitat de transformar Angola i canviar la vida dels ciutadans, però ho va malbaratar tot amb la seva família i aliats, amb un model de desenvolupament insostenible". Els seus aliats són coneguts a Angola amb el nom de futungos, en honor al lloc on l'expresident vivia rodejat de luxes, Futungo de Belas. Els últims dies, els mitjans públics d'Angola han escollit el silenci a l'hora de comentar les notícies sobre l'estat de salut de Dos Santos.

L'escriptor angolès José Eduardo Agualusa, a la seva novel·la El vendedor de pasados, explica la història d'un home, Félix Ventura, que es dedica a vendre proves de passats gloriosos als seus clients. Els que paguen pel servei són la nova burgesia d'Angola, que té el futur resolt però necessita forjar un passat a l'alçada per consolidar el seu estatus. El ball de les últimes hores a Barcelona, amb acusacions d'assassinat, declaracions creuades i conspiracions sobre el poder, és digne d'una novel·la negra que faria necessària l'existència d'un Félix Ventura. Els futungos, després de tota una vida vivint i bevent del passat de José Eduardo dos Santos, ara necessitaran escriure'n un de completament nou per poder sobreviure al nou règim que governa a Angola.