Per què el món s'hauria de preocupar pel Sahel
Amb importants recursos naturals i una forta presència del jihadisme, la regió intenta deslligar-se del colonialisme francès i busca nous aliats
Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)"A partir d’ara, els recursos del Sahel haurien de beneficiar els sahelians i els socis que han entès el canvi de paradigma de la nova diplomàcia actual entre països", diu Azise Sodore, cap del departament de geografia de la Universitat Joseph Ki-Zerbo de Ouagadougou, capital de Burkina Faso. El Sahel és el cinturó semidesèrtic que hi ha entre el desert del Sàhara, al nord, i la zona sudanesa, al sud, que connecta al llarg de 5.000 quilòmetres l’Atlàntic i el mar Roig. “Els recursos naturals del Sahel han fet que avui sigui objecte de plans geopolítics i geoestratègics”, diu Sodore recordant la cobdícia dels que volen aprofitar-se’n.
Al Sahel normalment l’acompanya una crisi, sigui de seguretat, humanitària o climàtica. Tres dels deu països més afectats pel terrorisme es troben al Sahel –Mali, Burkina Faso i el Níger– per la presència del Grup de Suport a l’Islam i els Musulmans (JNIM), una facció d’Al-Qaida, i la Província de l’Estat Islàmic del Sahel, vinculat a l’Estat Islàmic, que ha deixat almenys 30.000 morts i quatre milions de desplaçats des del 2015. Tots els països del Sahel es troben entre els últims 30 a la llista de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH). A tot això s'hi afegeix la crisi climàtica, que ha provocat més sequera i inundacions que impacten greument en les collites d'unes economies basades en l’agricultura de subsistència.
“El Sahel té potencials humans, històrics, culturals i un sòl ric en materials preciosos, gas i urani”, afirma el professor. I hi afegeix: “Estem en un context de despertar les consciències i de pobles decidits a agafar el seu destí amb les seves mans”. El cop d’estat al Níger ha evidenciat que hi ha una nova dinàmica al Sahel central –Mali, Burkina Faso i el Níger– encarada a desfer-se de l’antiga potència colonial, França, i a buscar noves aliances. El Sahel ha evolucionat, ha obert els seus mercats, ha començat a coordinar-se amb altres actors i França no ho ha vist venir. Així, la junta militar nigerina, liderada pel general Tchiani, ha posat fi a la cooperació militar amb l'antiga metròpoli i ha donat temps fins al setembre perquè marxin els seus 1.500 soldats desplegats al país. Una mesura que ja van aplicar tant Mali com Burkina Faso.
Un subsol de tresors
L'or que ven a Suïssa representa el 85% de les exportacions de Burkina Faso. Entre el 70% i el 80% de les exportacions de Mali i el Níger també depenen de l’or que compren els Emirats Àrabs Units. El Txad, en canvi, exporta el 34% del seu petroli a Alemanya. Però qui necessita el Níger és França: “Tchiani conservarà el contracte que té amb França per a l’explotació de les mines d’urani al Níger?”, es pregunta Beatriz Mesa, professora de la Universitat Gaston Berger. El 90% del capital d’Orano, empresa encarregada de l’explotació minera, és de l’estat francès, que depèn en un 30% de l’urani nigerí per fer funcionar les seves centrals nuclears. En un comunicat, l’empresa Orano va assegurar que la seva producció no s’havia aturat després del cop d’estat al Níger. Tot i això, la indústria atòmica gal·la vol seguir tenint el control d’aquest element estratègic.
Per exemple, Burkina Faso va autoritzar a l'abril l’explotació d’una mina de magnesi i d'una mina d’or situades al Sahel burkinès a la societat turca Afro Turk. Al mateix moment, el director de l’empresa constructora dels drons turcs Bayraktar TB2 va ser condecorat pel cap de l’estat, el capità Ibrahim Traoré, amb la medalla de l’Ordre de l’Étalon, la distinció més important del país. Els Bayraktar estan servint a Ucraïna per atacar posicions russes, però les aliances es juguen sovint a dos bàndols i Traoré també ha mostrat les seves simpaties amb Putin. “Hi ha una alineació d’interessos entre les poblacions del Sahel i Rússia: els primers volen desfer-se de la Françafrique i el segon busca nous aliats”, explica Dagauh Komenan, historiador i doctorand de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC).
La UE subcontracta el control migratori
El govern derrocat al Níger mantenia bones relacions amb la Unió Europea, que el finançava a canvi de controlar el pas de migrants per la ciutat d’Agadez, al nord del país, la porta d’entrada al desert del Sàhara. Aquesta és una ruta històrica de comerciants entre l’Àfrica subsahariana i el Magrib, i Europa va voler controlar-hi el pas de persones. Els controls policials en aquest pas han obligat a obrir noves rutes més perilloses, on molts moren perquè es queden sense aigua travessant el desert o per l'actuació de les màfies.
El 75% de la migració és intraafricana, però la UE, mitjançant l’Ajuda al Desenvolupament, ha invertit en seguretat i foment de deportacions, segons denuncia Oxfam Intermón.
La doble vara de mesura
França, el Regne Unit, Alemanya, la Unió Europea, els Estats Units i el Banc Mundial han anunciat que suspenen l’ajuda al desenvolupament al Níger després del cop d’estat del 26 de juliol fins que els militars colpistes alliberin el president, Mohamed Bazoum, i retorni l’ordre constitucional al país. La reacció internacional no va ser la mateixa el gener del 2022, quan Paul-Henri Sandaogo Damiba va protagonitzar un cop d’estat a Burkina Faso i després va viatjar a l'Assemblea de les Nacions Unides. O quan l’actual president de transició del Txad, Mahamat Idriss Déby, que va arribar al poder després de l’assassinat del seu pare amb el compromís de celebrar unes eleccions que mai s'han arribat a fer, va ser rebut pel president francès Emmanuel Macron a París aquest febrer. ¿Sota quines condicions es mantenia l’ajuda econòmica al desenvolupament?
La nova Llei de cooperació internacional espanyola, aprovada el febrer del 2023, ha fixat per primer cop el Sahel com una regió prioritària per a Espanya. “La nova frontera sud d’Europa es diu Sahel”, diu Mesa. Que Rússia tingui més influència sobre aquests països significa que pot arribar a controlar-hi el tràfic organitzat de persones, drogues i armes en zones remotes del Sahel. La cimera de l'OTAN celebrada a Madrid al juny ja va incloure per primer cop el Sahel dins del nou Concepte Estratègic com una “regió d’interès que afecta els seus aliats i els seus socis”.