Més de 160 dones, violades i cremades vives en una presó del Congo
Els rebels tutsis de l'M23 es fan forts a la ciutat de Goma i nomenen un nou governador de la província de Kivu del Nord
BarcelonaMés de 160 recluses del centre penitenciari de la ciutat de Goma, a la República Democràtica del Congo, han estat violades i cremades vives, segons informacions de les Nacions Unides (ONU). Els fets es van produir aquest dilluns durant la fugida massiva dels presos del centre penitenciari de Munzenze, amb posterioritat a l'entrada a la ciutat de forces del grup rebel M23, que té el suport de Ruanda, i que va sumir l'urbs en el caos.
La subcapde l'ONUresponsable de la missió d'interposició entre les faccions en combat, Vivian van de Perre, ha informat també que milers d'homes van fugir de l'esmentat centre penitenciari mentre que a l'ala de les dones un grup d'incontrolats hi va calar foc. Alguns dels responsables de la massacre van ser detinguts pels funcionaris de la presó i, posteriorment, van ser executats.
Informacions difoses per la BBC a partir de documents interns de l'ONU, situen el nombre de víctimes femenines de la presó entre les 165 i les 167. El portaveu de l'Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides, Seif Magango, va explicar en declaracions a la cadena nord-americana CNN que la majoria de les dones van morir a causa del foc. Entre nou i tretze, però, van sobreviure a les flames, tot i que van ser igualment violades per la turba.
Recursos naturals
Kinshasa acusa Ruanda de voler desestabilitzar l'est del Congo amb l'objectiu de saquejar els seus recursos naturals, especialment minerals com el coltan, fonamental per a la producció de telèfons mòbils. Ruanda, per la seva banda, assegura que només defensa els seus interessos i que respon a la presència de grups armats hutus al Congo.
L'origen de les tensions actuals es remunta al genocidi a Ruanda del 1994, quan milers d’hutus –incloent-hi militars responsables de la mort d'entre 800.000 i un milió de tutsis– van fugir al Congo per evitar represàlies. Això va provocar tensions amb els tutsis congolesos i va desencadenar dues guerres (1996-1997 i 1998-2003). De fet, encara avui, grups armats hutus, com les Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda (FDLR), operen a l’est de la República Democràtica, i el govern ruandès acusa el de Kinshasa de protegir-los.
L’M23 (Moviment 23 de Març) està format per exmilitars majoritàriament tutsis, que es van alçar en armes el 2012 contra el govern congolès. Des del 2021, l’M23 ha tornat a guanyar força, fins que, recentment, ha pres el control de Goma. En les últimes hores d'aquest dijous, la seva força és tal que han nomenat un nou governador de la província de Kivu del Nord.
La ciutat de Goma, situada al nord-est de la República Democràtica del Congo, a la frontera amb Ruanda, té una població de més d'un milió d'habitants i viu aquests dies desplaçaments massius de civils i violacions gravíssimes de drets humans, com la que ha denunciat l'ONU. Fonts de la mateixa organització apunten també un nombre de quasi 3.000 víctimes mortals. Per la seva banda, Metges Sense Fronteres adverteix del risc d'un brot de còlera per la presència de cadàvers als carrers i la manca d'accés a l'aigua potable.
Vivian van de Perre també ha informat que el grup rebel M23 es dirigeix cap al sud del país, concretament a la ciutat de Bukavu. L'arribada de forces de l'exèrcit de Burundi, però, els podria haver fet recular. En tot cas, Van de Perre exigeix un incrementde la pressió tant a Ruanda com a la República Democràtica del Congo perquè tornin a una taula de negociació i s'aturin les hostilitats.