Més de 5.200 morts i uns 10.000 desapareguts a Líbia pel pas d'un cicló

BarcelonaEn menys de dos dies de diferència, el nord d'Àfrica ha patit la virulència de dues catàstrofes naturals que han provocat milers de morts. Al terratrèmol del Marroc, que ha deixat almenys 2.900 morts, s'hi ha sumat un devastador cicló que ha assolat algunes zones del nord-est de Líbia, on la xifra de víctimes podria ser molt més elevada. De moment, les autoritats han reportat més de 5.000 morts, però aquest dimarts la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR) ha alertat que hi ha unes 10.000 persones desaparegudes.

"Basant-nos en les nostres fonts d'informació independents, podem confirmar que el nombre de persones desaparegudes arriba a les 10.000, de moment", ha afirmat el cap de la delegació del FICR a Líbia, Tamer Ramadan. "Les necessitats són gegantines i superen de molt la capacitat de la Mitja Lluna Roja de Líbia i del mateix govern", ha admès Ramadan. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha descrit la catàstrofe com un cicló "de proporcions èpiques" i ha afirmat que ha enviat un primer carregament amb 40 tones d'ajuda humanitària.

Les pluges torrencials han arrasat zones residencials senceres i han bloquejat carreteres. Les xifres de morts encara són incertes, però un portaveu del ministeri de l'Interior de l'administració que controla l'est del país ha assegurat aquest dimarts que només a Derna, la ciutat més damnificada, s'han reportat unes 5.200 víctimes mortals. Amb uns 120.000 habitants, aquesta ciutat costanera és la quarta més poblada de Líbia. "Famílies senceres han desaparegut com a resultat de la tempesta", ha afirmat Tareq al-Kharaz, que ha afegit que uns 1.300 cadàvers han estat identificats per familiars i ja s'han enterrat, segons han publicat l'agència turca Anadolu i Al-Jazeera.

Segons mitjans locals, dues preses properes a aquest municipi van rebentar a causa dels forts aiguats i van alliberar 33 milions de metres cúbics d'aigua, que han destruït ponts i edificis al seu pas. "Hi ha cadàvers per tot arreu; al mar, a les valls, a sota els edificis", ha explicat a l'agència Reuters Hichem Abu Chkiouat, ministre d'Aviació Civil i membre del comitè d'emergència del govern paral·lel de l'est. "No exagero quan dic que un quart de la ciutat ha desaparegut. Moltíssims edificis han caigut", ha afegit. Un vídeo publicat a les xarxes socials mostra restes d'una presa esfondrada a 11,5 quilòmetres de distància, aigües amunt de la ciutat.

Un país dividit

La gestió de la catàstrofe es preveu encara més complexa tenint en compte que Líbia viu en una permanent inestabilitat política des de fa més d'una dècada, des de la caiguda del rais Moammar al-Gaddafi, en el marc de l'onada revolucionària del 2011 al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Ara el país està dividit entre el Govern d'Unitat Nacional, amb seu a Trípoli i que controla l'oest, i el govern de Bengasi, liderat pel mariscal Khalifa Haftar, que domina l'est.

A part de l'ajuda de les Nacions Unides, altres països també han començat a enviar assistència a Líbia. Turquia ha enviat aquest dimarts tres avions amb equips de rescat i ajuda humanitària, que han arribat a l'aeroport de Bengasi, en coordinació amb la Mitja Lluna Roja. Algèria també ha decidit enviar "urgentment" vuit avions militars amb assistència humanitària.

El Banc Central de Líbia va anunciar dilluns la creació d'un comitè de crisi per cobrir les necessitats de liquiditat del govern de l'est, els bancs comercials i ciutadans de les àrees damnificades, així com l'obertura d'un pont aeri per a l'enviament de diners. I el primer ministre del Govern d'Unitat Nacional (GUN), Abdul Hamid Dbeibah, amb seu a Trípoli, ha promès que l'estat indemnitzarà tots els afectats per les inundacions, malgrat que aquesta administració no té control efectiu sobre la part més afectada.

El temporal més mortífer de les últimes dècades

Segons una publicació del Servei Meteorològic de Líbia a Facebook entre les 8 h de diumenge i les 8 h de dilluns la pluja va arribar a deixar fins a 414 l/m² a la ciutat de Beida, a uns 50 quilòmetres a l'oest de Derna. Una mica més a l'interior, a Marawa en van caure 240 i a l'aeroport internacional d'Al Abraq fins a 170. Dues estacions més del país van superar els 150 l/m² en 24 hores, cosa que posa en relleu l'extensió de les pluges i la gran quantitat de precipitació que va caure en total. Les dades en 24 hores superen àmpliament el rècord del país, que era de 150 l/m². La pertorbació va arribar acompanyada de vents sostinguts de fins a 100 km/h i probablement de fenòmens més locals amb ratxes de vent superiors.

Després d'afectar Grècia i Turquia, la pertorbació Daniel es va reorganitzar a la mar Jònica, on es va anar convertint en una baixa mediterrània amb algunes característiques de cicló tropical, el que s'anomena un medicà, barreja dels termes huracà i Mediterrani. Una anàlisi posterior més detallada acabarà determinant fins a quin punt la pertorbació Daniel es pot considerar un medicà, però el vent que portava associat és equiparable al d'una tempesta tropical que, en l'escala de Saffir-Simpson per categoritzar les borrasques tropicals, és el grau immediatament inferior al d'un huracà de categoria 1.

A la vista de les xifres actuals de víctimes i desapareguts, el temporal provocat per la pertorbació Daniel haurà sigut un dels que més víctimes mortals haurà provocat al món durant les últimes dècades. D'entre els huracans, és a dir, els ciclons tropicals que es formen a l'Atlàntic, el més mortífer de les últimes dècades va ser l'huracà Mitch de categoria 5, que el 1998 va provocar més d'11.000 víctimes mortals, sobretot entre Hondures i Nicaragua. El Mitch està considerat per l'agència NOAA l'huracà més mortífer al continent americà des del 1780. A l'oceà Índic hi ha el precedent més recent del cicló Nargis, que el 2008 va arrasar Birmània amb una xifra de víctimes mortals que s'estima que es va situar al voltant de les 140.000.