El laboratori africà de Wagner: or, diamants de sang i una fàbrica de vodka

BanguiAl costat de la Universitat de Bangui, a la polsosa avinguda principal de la capital de la República Centreafricana, s’erigeix una inquietant estàtua. Una dona, agenollada, abraça dues criatures espantades que se li aferren al coll. Al seu davant, quatre soldats els protegeixen: un home i una dona de faccions africanes i dos soldats de rostre eslau, al centre. L’escultura, de mida real, va ser inaugurada el novembre del 2021 pel president Faustin-Archange Touadéra. És un monument a Wagner, la companyia russa de mercenaris a qui deu la seva supervivència al poder. Altres estàtues com aquesta s’havien erigit abans a Palmira (Síria), a Lugansk (Ucraïna) i a Krasnodar (Rússia); la de Bangui és la primera coneguda a l’Àfrica.

La República Centreafricana va ser el laboratori del desembarcament de Rússia al continent. El govern de Touadéra va demanar el 2017 a l’ONU que aixequés l’embargament d’armes que s’havia imposat quatre anys abans al país, després de la guerra entre les milícies Séléka i Antibalaka, que va deixar més de 5.000 morts. El president volia que les FACA, l'exèrcit del país, recuperessin el control de tot el territori. França, l’antiga metròpoli, no volia continuar implicada en el conflicte i va suggerir que Rússia podia ser una bona alternativa. Moscou es va oferir a enviar armes al país centreafricà i el Consell de Seguretat va autoritzar l’excepció a l’embargament. Els últims soldats francesos es van retirar de l’aeroport de Bangui el desembre passat.

Mercenaris disfressats d'instructors

Però les armes russes no van arribar soles. Vladímir Putin va aprofitar l’ocasió per oferir-hi “instructors” per capacitar l’exèrcit centreafricà a fer-les servir. El 2018 van arribar les primeres i uns centenars d’assessors, que en realitat eren mercenaris de l’empresa de Ievgueni Prigojin, que ara critica el ministeri de Defensa rus per la manca d’eficàcia a Ucraïna.

La presència dels homes de Wagner no passa desapercebuda a la capital. En un supermercat on els preus només són assequibles per als estrangers, en trobem quatre vestits amb uniforme de camuflatge que parlen rus: dos van encaputxats i els altres dos porten un tapaboques amb una boca d’esquelet reprografiada. Al carrer, 4x4 de color negre sense matrícula circulen a gran velocitat i obliguen els conductors de moto-taxi a apartar-se’n. A la piscina de l’Hotel Ledger, el més luxós de Bangui, joves que parlen rus exhibeixen musculatura.

L’estat va cedir a Wagner l’antiga finca de Jean-Bédel Bokassa, el militar colpista que es va autoproclamar emperador en una cerimònia el 1976 que va costar l’equivalent a 100 milions de dòlars i que organitzava caceres per a l’aleshores ministre de Finances francès, Valéry Giscard d’Estaing. La finca té la seva pròpia pista d’aterratge, de manera que tothom que entra al país –o tot allò que hi entra– està fora del control de l’estat.

Des de l’arribada dels primers “instructors”, Wagner hi va establir bases amb l’excusa de donar suport a l’exèrcit local. Els camions amb armes arribaven del veí Sudan. Enrica Picco, directora d'Àfrica Central de l’International Crisis Group, explica a l’ARA que “Rússia ha creat un model d’èxit a la República Centreafricana, una mena de hub militar que ha servit de base per expandir-se a altres països, com Mali o Burkina Faso”. Mercenaris de Wagner van assumir també la seguretat personal del president, i des d'aleshores allà on va apareix envoltat de russos. L’exagent del KGB Valery Zakharov va ser anomenat conseller de Seguretat de la presidència.

La crisi política permanent que s’hi viu, amb un estat fantasma que des de la descolonització francesa només ha tingut una transició de poder pacífica, ha donat als mercenaris russos moltes oportunitats per demostrar la seva força. El gener del 2021 els rebels de la Coalició de Patriotes per al Canvi (CPC), de l’expresident i senyor de la guerra François Bozizé –a qui havien prohibit presentar-se a les eleccions per desafiar Touadéra– van atacar Bangui. Touadéra va demanar més suport a Moscou, que va enviar uns dos mil mercenaris. En dues setmanes de combats a la capital, els russos van aturar l’avenç rebel, juntament amb els altres aliats de Touadéra, els soldats de Ruanda. 

Després van llançar la contraofensiva avançant sobre les ciutats controlades pels insurgents per restablir el control de l’exèrcit. La coalició rebel, que continua operant en regions de l’interior –tot i que la majoria dels seus líders s’han exiliat al Txad i al Sudan– ha quedat molt afeblida.

“A poc a poc vam anar descobrint que no eren instructors sinó mercenaris de Wagner”, explica un periodista centreafricà que demana l’anonimat per protegir la seva seguretat. “Els russos han entrat en tots els estaments de l’exèrcit: fins i tot són ells els que controlen l’equip de seguretat del president i també tenen unitats integrades a l’estat major”.

L'estabilitat es paga cara

Però la seguretat té un preu, i com sempre ha fet amb les potències estrangeres, la República Centreafricana el paga amb els seus tresors naturals: or, diamants i fusta.

Una investigació recent del projecte francès All Eyes on Wagner (AEOW) i el Dossier Center, vinculat al magnat opositor rus Mikhaïl Khodorkovski, explica el funcionament de la societat Diamville, que té llicència del govern per exportar diamants i or. Les valuoses mercaderies surten del país a través del veí Camerun. Oficialment, la societat està registrada a nom de Bienvenu Patrick Setem Bonguende, que segons el Dossier Center és en realitat el conductor de Dmitri Siti, el cap de Wagner al país. Siti, que segons el centre d’investigació va estudiar el 2011-12 un màster en gestió cultural a la Universitat Internacional de Catalunya, és el cap de la Casa Rússia de Wagner i el desembre passat va ser ferit en una mà en un atac amb un paquet explosiu. Va ser traslladat a Moscou per recuperar-se i allà va rebre la visita del mateix Prigojin, que va publicar fotografies de tots dos a l’hospital. El cap de Wagner va acusar França de l’atemptat.

L’empresa Bois Rouge, que també forma part de la constel·lació de Wagner al país centreafricà, és la que té la llicència per a l’exportació de la valuosa fusta tropical: segons AEOW, el govern de Bangui li ha concedit drets il·limitats d’explotació forestal en 187.000 hectàrees.

“Ara els mercenaris de Wagner es dediquen a assegurar els negocis. A les ciutats deixen un destacament de les FACA, que continua lluitant contra els rebels, mentre que els russos s’interessen per les mines”, apunta un altre investigador local que també s’estima més protegir la seva identitat.

Després de segles d’espoli colonial, el país no té indústria. Només hi ha una fàbrica de cervesa a Bangui, del grup francès Castel, però ara Rússia també s’ha apuntat a aquest negoci. N’han llançat una nova marca, amb el cínic nom d’Africa ti l’Or (l’Àfrica de l’Or), i fins i tot han construït una destil·leria de vodka, amb la marca Wa na Wa (que en la llengua local, el sango, es podria traduir com a "foc amb foc"), que la propaganda russa ven com a antídot de totes les malalties.

Atacs contra civils

Inicialment, la població centreafricana va veure l’arribada dels instructors russos com una font d’estabilitat i seguretat, que contrastava amb el paper que havia tingut la MINUSCA, la missió dels cascos blaus de l’ONU durant la rebel·lió de Séléka el 2013, quan la violència al país era generalitzada i indiscriminada, en molts casos davant la passivitat de les forces internacionals, que van ser acusades de complicitat amb els rebels.

Des del principi els russos van posar en marxa un aparell de propaganda local a través de la ràdio Lengo Songo, una de les més populars a Bangui, i una intensa activitat a les xarxes socials, centrada sobretot a denunciar França com a poder occidental postcolonial. "Rússia no ha esclavitzat mai l'Àfrica: en canvi l'OTAN va assassinar [el rais libi] Gaddafi per robar-li el petroli", repeteixen. El partit Galaxie National organitza de tant en tant manifestacions antifranceses i també ha mobilitzat gent que s'ha manifestat amb cartells en defensa del Donbass i contra els "nazis" ucraïnesos, seguint fil per randa la retòrica del Kremlin.

Però avui el rastre d’atrocitats dels mercenaris russos ha fet canviar l’opinió i cada hi ha més persones que comparen la presència russa amb la colonització francesa. “Els mercenaris de Wagner violen dones, criatures i nois igual que l’exèrcit centreafricà i els grups rebels”, afirma la portaveu d’una associació de supervivents de violència sexual. El periodista local recorda episodis com l’assassinat de dos joves que havien robat gasolina, que van ser segrestats d’una comissaria i assassinats presumptament per mercenaris de Wagner. “Són molt violents i ningú gosa enfrontar-s’hi: les autoritats no fan res per aturar la seva violència”, diu.

Human Rights Watch ha denunciat assassinats, tortures i robatoris contra civils a mans dels mercenaris. Un informe de l’estiu passat de l’ONG Armed Conflict Location afirma que entre el gener del 2018 i el juliol del 2022, un 52% de les accions de violència dels paramilitars russos van tenir com a objectiu població civil. Per això els partits opositors acusen el president d’haver obert la porta als mercenaris.

Amb la guerra a Ucraïna i el règim de sancions dels Estats Units i la UE contra els responsables polítics i militars russos, i contra Wagner específicament, Occident ha començat a pressionar el govern de Bangui perquè deixi de finançar els mercenaris. La meitat del pressupost de l’estat depèn dels crèdits del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que han establert un règim de declaracions sobre les autoritats centreafricanes per demostrar que no estan desviant els diners rebuts cap a Wagner.

Fa dues setmanes va esclatar l’escàndol quan es van filtrar documents que demostrarien que el govern paga a Wagner 400 milions de francs CFA cada setmana (uns 2,5 milions d’euros al mes). El primer ministre es va limitar a amenaçar amb sancionar els funcionaris del ministeri de Finances per la fuga de documents. “El govern sap perfectament que Wagner el pot fer caure quan vulgui”, conclou l’investigador.