L’èxode de la guerra al Sudan que pot acabar amb gairebé un milió de refugiats

El CaireDurant els primers dies de combats entre l’exèrcit del Sudan i les paramilitars Forces Ràpides de Suport (RSF), esclatats el 15 d’abril, la capital del país, Khartum, es va convertir en l’escenari de sofisticades operacions d’evacuació de nombroses missions estrangeres, entre les quals Espanya, en la majoria de casos per aire o per mar. Però milions de sudanesos es van quedar enrere, encomanats a la seva sort. Molts d'ells també han intentat fugir del país des d'aleshores. En el seu cas, però, ho han hagut de fer a través de rutes molt més llargues, perilloses, cares i envoltades d’incerteses.

Des de l’inici dels enfrontaments, que han deixat centenars de morts i milers de ferits, es calcula que més de 250.000 persones, la majoria sudanesos, han anat a algun dels països veïns per buscar un refugi segur. L’origen d’aquest èxode són sobretot Khartum i la regió occidental del Darfur, els dos punts més castigats pels enfrontaments. I als qui han optat i han pogut abandonar el Sudan, s'hi sumen més de 840.000 persones desplaçades internament.

Fins ara, la ruta més transitada pels nacionals que marxen del país és la que posa rumb cap al nord, cap a Egipte, on ja han entrat més de 100.000 persones, a més de 5.000 d’altres països. La majoria fugen de Khartum, i per arribar-hi han de fer un trajecte superior als 900 kilòmetres per carretera, que recorren en autobús a preus disparats. Egipte no ha tancat l’accés, però tampoc l’ha reforçat. Deixa passar dones, nens i gent gran mentre segueix demanat el visat a homes d’entre 16 i 50 anys.

Aquesta gestió està provocant colls d’ampolla als passos fronterers, que poden allargar-se durant dies enmig del desert i amb l'escassetat de menjar, aigua i serveis generals. I també a Wadi Halfa, un poble proper a la frontera on hi ha una oficina consular egípcia col·lapsada pel nombre de sol·licituds de visat. Degut, en bona part, a les restriccions, molts dels qui arriben a Egipte són dones, nens i persones grans.

Canvi de matrícula per estalviar-se les cues a la frontera

Una doctora sudanesa que està actualment a El Caire, i que prefereix mantenir l'anonimat, explica a l’ARA que ella, la seva germana, el seu fill petit i els seus pares, de més de 50 anys, van abandonar Khartum en cotxe el primer dia de combats. No tenien cap altra opció: el seu pis estava molt a prop de l’aeroport de la capital, que ha estat un dels punts on s’han concentrat els pitjors enfrontaments armats.

“El dia que vam marxar, algunes de les zones a les quals havíem anat amb el cotxe van ser bombardejades [després]”, recorda. “Vam anar cap al nord. Primer a [la ciutat de] Dongola i després a Wadi Halfa, que estava atapeïda de gent”. Allà tenien un contacte que els va canviar les matrícules del cotxe per unes d’egípcies, perquè poguessin travessar la frontera més ràpidament, i poder-se estalviar així les llargues cues dels autobusos.

Un altre dels països cap a on està fugint un gran nombre de sudanesos és el Txad. Durant el primer mes de combats, aquest país ja ha acollit més de 76.000 persones, segons dades de les Nacions Unides. Molts són retornats txadians i sudanesos que escapen del Darfur, que comparteix una frontera d’uns 1.400 quilòmetres amb el país. En aquest cas, les agències d’ajuda humanitària alerten des del principi que la majoria dels qui estan travessant aquesta frontera necessiten assistència bàsica urgentment.

Risc d'un desastre humanitari

“Al Darfur hi ha [ara] una calma relativa i combats intermitents”, apunta Adam Rojal, un portaveu de desplaçats interns a la regió. “Des del punt de vist humanitari i de salut, la situació s’està deteriorant i és molt perillosa i difícil, i podria portar a un desastre. La gent no té menjar, ni res per beure, ni medicines, així que pot representar una amenaça sobretot per als nens, els grans i les dones embarassades”, afegeix en la conversa amb l’ARA.

Cap al Sudan del Sud ja han creuat també almenys 57.000 persones, segons els últims càlculs de l'ONU, que escalen ràpidament. En aquest cas, la majoria són, de nou, retornats sud-sudanesos, ja que el Sudan acollia abans de l’esclat dels combats actuals uns 800.000 refugiats del país veí. El Sudan del Sud no està demanant visat a ningú que hi busca refugi, tot i que la frontera està a uns 450 quilòmetres de Khartum i no és de fàcil accés.

“La frontera del Sudan del Sud està desbordada pel nombre de persones que hi entren”, diu l’Akoc Manhiem, membre d’una campanya popular que s’ha mobilitzat per evacuar del Sudan ciutadans del país veí que hi havien quedat atrapats.

A banda dels tres països anteriors, més de 20.000 persones han decidit fugir a Etiòpia, més de 9.000 han abandonat el país per la frontera amb la República Centreafricana, i 8.500 més han marxat cap a l’Aràbia Saudita, tot i que la majoria no tenen nacionalitat sudanesa. L’agència de l'ONU pels refugiats, ACNUR, ha alertat que si les hostilitats no s'aturen, el nombre de refugiats seguirà augmentant i podria arribar fins als 860.000.