Entre el 'Pare' i el multimilionari defensor dels pobres: Kènia vota president
Kenyatta abandona el poder després de complir els dos mandats i en un moment clau per a la regió
Nairobi (Kènia)A Ring Road Kilimani, una de les artèries principals de l'oest de Nairobi, dos cartells emergeixen cara a cara: en el primer hi apareix Raila Odinga, sota un fons blau i lletres grosses: Vota Blau, Vota Bava i Martha. Just al davant n'hi ha un altre: una foto de carnet de l'home que vol impedir la seva presidència, William Ruto. Ells dos són els favorits en la carrera per convertir-se en el cinquè president de Kènia. Odinga arriba a la posada de les urnes amb un lleuger avantatge, però cap dels dos té la victòria garantida i, si no aconsegueixen convèncer els indecisos, podria haver-hi per primera vegada una segona ronda presidencial. Segons la majoria de sondejos d'intenció de vot publicats fins ara, cap dels dos candidats favorits aconseguiria més del 50% dels vots a escala nacional ni un 25% dels sufragis a la majoria dels comtats, dues condicions sine qua non per aconseguir la victòria a la primera volta, que se celebra aquest dimarts.
Els cartells electorals són una mostra més de la gran diferència que separa els dos candidats favorits. Als carrers d'arreu de Kènia, a Odinga se'l coneix com a Baba, malnom que significa pare en suahili i s'usa com a mostra de respecte a les persones d'edat. Ell té 77 anys, és l'etern opositor i aspira per cinquena vegada al govern d'aquest país africà.
Ruto, per la seva part, té 55 anys i es presenta per primer cop a la presidència, després de passar els últims nou anys com a vicepresident. Però durant la campanya electoral ha estat ell, Ruto, qui ha semblat l'opositor, ja que ha mostrat un to agressiu contra el seu rival i també contra el govern actual.
El president, Uhuru Kenyatta, abandona el poder després de complir el màxim de dos mandats atorgat per la Constitució i ha donat el seu suport –en un gest sorprenent– a Odinga. Ell ha estat tradicionalment l'opositor de Kenyatta, però després de la tensió postelectoral del 2017, en la qual Odinga es va arribar a proclamar el president del poble, tots dos van arribar a un acord per evitar una espiral d'incertesa i inestabilitat que hagués tingut marcades conseqüències al país. Aquest tipus d'acord és únic en la política keniana, ja que uneix dues famílies rivals des de l'època de la postindependència.
Una lluita de classes irreal
Ruto ha utilitzat el pacte per vendre la pugna electoral com una lluita entre les elits i el poble. Ell, d'origen humil a la vall del Rift, es posiciona amb aquest segon grup. El seu objectiu és intentar acostar-se a les classes menys afavorides de Kènia, que el Banc Mundial calcula que són el 34,4% del país. Malgrat això, ell s'hi assembla ben poc: compta amb un patrimoni milionari amb negocis en hotels, companyies de gas i una granja. “Només amb les meves 200.000 gallines guanyo més d'1,5 milions de xílings –12.000 euros–”, va arribar a admetre el mateix candidat després de revelar-se el seu patrimoni en campanya. El sou mitjà a Kènia amb prou feines supera els 300 euros al mes. Però Ruto també forma part de la mateixa elit política que critica: porta més de tres dècades immers en la política keniana, apadrinat en els seus inicis per l'exdictador Daniel Arap Moi.
El joc d'aliances serà clau per definir la Kènia post-Kenyatta. Aquests lligams polítics se solen basar en un factor vital que ressorgeix com l'escuma en època d'eleccions: la identitat ètnica. Ruto és Kalenjin, mentre que Odinga és Luo. Per primera vegada no hi ha un candidat líder de la comunitat kikuiu, que és majoria al país, amb una de cada cinc persones. Tots dos han triat un vicepresident d'aquesta ètnia per buscar els seus vots, i amb això redueixen un potencial conflicte interètnic. Així i tot, la probabilitat de violència després dels comicis és de més del 50%, segons un informe de la Comissió Nacional de Cohesió i Integració del país africà.
Considerada sovint per la comunitat internacional com una potència estabilitzadora de la convulsa regió de la Banya d'Àfrica i un soci lleial d'Occident, el que passi a Kènia no només tindrà repercussions a escala regional, també globals. I més ara, en un moment tan incert des d'un punt de vista geopolític en què l'Àfrica subsahariana està cridada a ser un actor de futur prou rellevant.