Creix el risc d’una guerra regional a l’Àfrica Occidental

BOBO-DIOULASSO (BURKINA FASO)El Níger espera una resposta militar de Nigèria, Benín, la Costa d'Ivori i el Senegal després que la junta militar nigerina ignorés l'ultimàtum de la Cedeao (Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental) per "restablir l'ordre constitucional" i l'alliberament del president, Mohamed Bazoum. El termini fixat s'acabava a les onze de la nit d'ahir diumenge i aquest grup de governs havien advertit que prendrien mesures militars per restablir l'ordre en aquest país del Sahel.

Diumenge, i pocs minuts abans del termini fixat per la Cedeao, el portaveu de la junta militar nigerina, Amadou Abdramane, va dir en un comunicat a la televisió nacional que l’espai aeri quedava tancat “fins a nova ordre” davant “l’amenaça d’una intervenció militar d’un país veí” al seu territori. També afirmava que “qualsevol temptativa de violar l’espai aeri seria resposta de manera enèrgica i instantània”. De fet, la pàgina web per fer seguiments de vols en temps real, Flightradar24, mostrava com diferents vols canviaven la seva direcció i actualment cap avió sobrevola l’espai aeri nigerià. Moltes companyies aèries, com Air France, han suspès la majoria de vols al Sahel.

A més, el mitjà d’investigació local L’Événement Niger feia públic que l’exèrcit havia “reforçat les seves posicions terrestres a la frontera amb Benín i Nigèria”. Una afirmació que contraposa amb la d’altres mitjans, que afirmen que és Nigèria qui ha dut a terme aquests moviments militars. En tot cas, la junta nigerina no s’ha manifestat al respecte.

La “psicosi general”, tal com definia un nigerí la situació actual, era evident després que divendres passat el comissari d’Afers Polítics, Pau i Seguretat de la Cedeao, Abdel-Fatau Musah, digués que la intervenció militar estava preparada i que només faltava saber “com i quan es desplegaria la força”. La Cedeao es tornarà a reunir aquest dijous a Abuja, capital de Nigèria.

Joc de noves aliances

Mentrestant Bola Tinubu, president electe de Nigèria i també de la Cedeao –un càrrec rotatiu entre els estats membres–, s’ha reunit al palau presidencial d’Abuja amb els governadors de les regions del nord que comparteixen frontera amb Níger per buscar aliances en cas d’intervenció terrestre i desplegar les seves tropes al llarg dels 1.500 quilòmetres fronterers. Tinubu, però, no té el suport del Senat nigerià, que segons la mateixa Constitució ha d’acceptar la intervenció militar i només ho farà si es veu en “perill imminent la seguretat nacional”.

D'altra banda, una delegació de les juntes militars de Mali i Burkina Faso, liderada per l’antic primer ministre de Mali, Abdoulaye Maïga, ha viatjat a Niamey per donar suport als colpistes. Els tres països formen part d’un nou bloc regional a l’Àfrica Occidental des que Mali i Burkina van declarar que qualsevol atac a Níger seria concebut com una “declaració de guerra al seu país”.

Els colpistes nigerins es mantenen al poder i el president encara arrestat, Mohamed Bazoum, no ha firmat la seva dimissió. Segons diversos mitjans, una delegació encapçalada per la vicesecretària d’Estat per als Afers Polítics nord-americana, Victoria Nuland, serà l’encarregada de conduir, els pròxims dies, les negociacions entre la junta militar i la Cedeao per buscar una resposta diplomàtica al conflicte i evitar així una guerra regional. Els Estats Units tenen dues bases militars al Níger per lluitar contra el terrorisme.

Gran ressò internacional

El cop d'estat al Níger liderat pel general Abdourahamane Tchiani el 26 de juliol ha agafat una gran dimensió internacional, a diferència dels últims cops d’estat a la regió del Sahel com a Mali el 2021 o Burkina Faso, que en va viure dos el 2022. De fet, els esdeveniments interns al Níger recorden el cop de Burkina Faso –suspensió d'acords militars amb França, suport de la població als colpistes, i auge del sentiment antifrancès– però en un període més curt de temps.

El Níger era l’últim aliat d’Occident a la regió del Sahel, una franja desèrtica que travessa el continent africà des de l’Atlàntic fins al mar Roig i divideix l'Àfrica entre el desert i la sabana.

Mentrestant, la població ha començat a notar les conseqüències del cop d’estat des que Nigèria va tancar l'aixeta de l’electricitat al Níger. “Ens tallen l’electricitat perquè n’hi pugui haver en un altre barri, fins que al cap de tres o quatre hores torna a venir la llum”, deia un botiguer nigerí de Niamey.