"Hem fet història": Gàmbia tomba la iniciativa que volia tornar a legalitzar la mutilació genital femenina
Tres de cada quatre dones gambianes han estat mutilades i aquesta xifra s’ha mantingut constant les últimes tres dècades
Old Yundum (Gàmbia)“Durant l’últim any, pràcticament no he dormit. Hem fet història, no per a nosaltres, sinó per a les futures generacions de gambians”. Així s’expressava aquesta setmana a Instagram Jaha Dukureh, l’activista gambiana que va lluitar, amb èxit, per aconseguir la prohibició de la mutilació genital femenina a Gàmbia l’any 2015. Durant l’últim any, Dukureh i els moviments feministes d’aquest país de l’Àfrica occidental s’han unit per evitar que la mutilació genital femenina tornés a ser legal.
Al març el Parlament va votar a favor de tornar-la a legalitzar, seguint una proposta d’esmena que la considerava un element de la cultura local. Però aquesta setmana, després de la publicació d’un informe d’avaluació que la considera com una “discriminació contra les dones”, el Parlament la va rebutjar. 35 diputats van votar a favor d’obeir l’informe, 17 ho van fer en contra i 2 es van abstenir.
Aquest gir contra tot pronòstic ha estat una victòria per al moviment feminista gambià, que fa poques setmanes temia que la legalització dispararia els casos tan bon punt les alumnes gambianes, un cop acabat el curs escolar, tornessin a les zones rurals a passar les vacances d’estiu. A Gàmbia, un país de 2,6 milions d’habitants, tres de cada quatre dones han estat mutilades, i aquesta xifra s’ha mantingut constant les últimes tres dècades.
Segons l’enquesta de demografia i salut del govern de Gàmbia de l’any 2020, el 78% de les dones l’havien patit a Brikama, a la zona periurbana de la costa; a l’interior, a la regió de Basse, aquesta xifra s’enfilava fins al 97%. Malgrat la prohibició des del 2015, moltes famílies gambianes han mantingut aquesta pràctica, que consideren una tradició requerida per l’islam. Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’ablació del clítoris i els altres tipus de mutilació genital poden provocar dolors intensos, hemorràgies, problemes urinaris, menstruals i augmenten el risc de tenir complicacions durant els parts.
"Trivialitzar" el dolor de les dones
Fatou Baldeh, especialista en salut sexual i reproductiva per la Queen Margaret University d’Edimburg, considera que darrere de l'intent de tornar a legalitzar aquesta pràctica hi ha oportunisme polític: l’imam Abdoulie Fatty, que ha animat la campanya per abolir la llei, era el conseller espiritual del dictador Yahya Jammeh –que va governar el país entre el 1994 i el 2016–, i ha utilitzat la seva influència –durant els anys de dictadura sortia a fer el sermó dels divendres a la televisió pública– per reimplantar la mutilació. Quan tres dones van ser multades per haver-la infringit, Fatty va plantar-se al poble d’on eren i va pagar la multa de 35.000 dalasi (471 euros). Baldeh, junt amb altres activistes, ha vist com durant mesos es posava en dubte la seva condició de gambiana: “Ens han acusat de fer-ho pels diners que rebíem d’Occident, d’anar contra la religió o de promoure l’homosexualitat”, comenta a l’ARA.
Baldeh, com altres activistes, va patir la mutilació quan tenia 8 anys, i va accedir als estudis encoratjada pel seu pare. Procedent d’una família humil, va ser la primera a anar a la universitat. Ara, amb 40 anys, és una de les veus més destacades del país en contra d’aquesta pràctica. La trobo en un congrés de gènere i drets de les dones on la majoria dels ponents són homes, però no es desanima després d’haver trencat l’espiral del silenci: “El dia que em van tallar, em van dir que si parlava d’això amb algú, la persona que m’ho havia fet vindria i em tallaria una altra vegada”, recorda. I afegeix: “A Gàmbia es trivialitza el dolor de les dones: es considera normal. Fins i tot tenim dites populars que afirmen que, com més pateixi una dona, millors seran els seus fills”.
“Les nenes no tenen llibertat de decidir”
Fatima Gomez, nascuda l’any 2002, estudia dret a la Universitat de Gàmbia, i ha seguit la batalla legal des del principi, la tardor de l’any passat. “L’esmena es presenta amb la intenció de derogar la part que estipula un càstig per la mutilació, argumentant que la gent ha de tenir llibertat per decidir si vol fer-ho o no”, comenta Gomez, que es mostra decebuda per la influència que els líders religiosos segueixen tenint al país.
La llei aprovada el 2015 estableix que la mutilació es pot castigar amb multes de 50.000 dalasi (674 euros), tres anys d’empresonament o cadena perpètua, si la víctima mor. En cas de complicitat amb la pràctica, la multa és de fins a 10.000 dalasi (134 euros). “Quan es tracta de qüestions religioses, la gent no pensa per si mateixa: segueix cegament els líders. A més, són els adults qui trien si les nenes ho poden fer o no; les criatures no tenen edat de consentiment a l’hora de prendre aquesta decisió. Les nenes no tenen llibertat de decidir”, critica.
La llei en cap cas parla de mutilació genital femenina, sinó de circumcisió femenina, un terme que utilitzen els partidaris de continuar practicant-la, que la comparen amb la circumcisió masculina. “Les dones segueixen podent parir fills sense cap problema. Les persones que s’han manifestat contra la circumcisió estan enganyant les dones”, argumenta un treballador del sector públic gambià, que afegeix que no forçarà la seva filla, de 23 anys, a haver de fer-ho a la seva neta. “Serà la seva decisió, no la meva”, conclou.
Fatima Gomez, que forma part de l’associació Think Young Women, insisteix en la necessitat de treballar poble a poble per erradicar aquesta pràctica. Tant Baldeh com Gomez coincideixen a assenyalar la manca d’informació com l'aspecte crucial per entendre la continuïtat i el suport amb el qual encara compta l’ablació.
Fatou Baldeh apunta a un canvi educatiu que ja està generant xocs entre homes i dones a Gàmbia: “Cada cop més dones saben llegir. Els homes d’aquest país no estan preparats per a la generació de dones gambianes que venen. Molts nois joves es queden estranyats dient: «Jo no he vist mai la meva mare contestar malament al meu pare»”. Baldeh afirma que ella i les activistes més joves ja no pensen assumir el rol de dones submises que els nois han vist a casa: "No soc la teva mare".