La guerra eterna al Congo que s'alimenta amb cada telèfon mòbil que es ven al món

Barcelona“Ja no soc a Goma des de la seva ocupació. Estic preparat per passar un temps lluny de la família i els meus éssers estimats”, explica a l’ARA Steward Muhindo, investigador congolès. Les tropes de l’M23, la guerrilla que opera a l’est de la República Democràtica del Congo des del 2012, van ocupar Goma a finals de gener. Es tracta d’un moment clau en la seva última campanya contra el govern congolès, en marxa des del març del 2022, i que els ha permès consolidar el domini de territoris rics en or, coltan i altres recursos naturals.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Diumenge, l’M23 va conquerir Bukavu, una ciutat a 200 km al sud de Goma. La captura de Goma fa tres setmanes va acabar amb 2.900 morts i, segons l’ONU, el conflicte ha generat més de 6 milions de desplaçats. Muhindo, activista del grup prodemocràcia LUCHA, ha escapat de Goma per por de les represàlies i ara mateix és en un país veí. “Des de feia mesos, denunciar els crims i la guerra de l'M23 ens ha comportat amenaces constants”, diu. En alguns casos, com en el del jove activista Pierre Byamungu Katema el 12 de febrer passat, els atacs han acabat en assassinat.

Com es finança l’M23?

Segons els informes dels experts de les Nacions Unides sobre el terreny, el G7 i el govern dels Estats Units, l’M23 disposa del suport logístic i econòmic de Ruanda, el país veí. L'últim informe de l’ONU estima que hi ha entre 3.000 i 4.000 soldats ruandesos a la República Democràtica del Congo, i arriba a una conclusió: “Cada unitat de l’M23 compta amb la supervisió de les forces especials de les Rwandan Defence Forces (exèrcit ruandès)”.

El control de les mines de Rubaya ha permès que 120 tones de coltan flueixin rumb a Ruanda cada mes, i els responsables de l’M23 han doblat el salari als miners per augmentar-ne la producció. L’M23, gràcies a aquest negoci, ingressa “com a mínim 800.000 dòlars cada mes”, segons l’ONU. La carretera entre el Congo i Ruanda per on transiten aquests minerals ha estat en obres recentment: calia fer-la més ampla perquè hi cabessin els camions que porten el coltan cap a Ruanda.

Un conflicte amb moltes capes

Jimmy Kande és un banquer congolès convertit en activista anticorrupció, i ha coordinat una coalició d’actors per combatre-la a través de la plataforma Congo is not for sale (El Congo no està en venda). Kande explica que és difícil trobar un sol culpable de la situació: “És una combinació complexa de factors econòmics, històrics i geopolítics. Ruanda i Uganda donen suport a grups armats; el govern congolès no és capaç de mantenir la seguretat a un territori on operen més de 100 grups armats”, comenta. I indica qui creu que són els grans beneficiats d’aquesta situació: “La guerra al Congo està impulsada per l'explotació il·legal de minerals estratègics, com el coltan, l'or i el cobalt, fet que beneficia tant les empreses internacionals com les xarxes criminals locals i estrangeres".

La situació que comenta Kande genera una paradoxa al sector del coltan: malgrat que el Congo produeix cada any més coltan que Ruanda, és Ruanda el que ingressa més diners per les exportacions d’aquest mineral. Una situació que es repeteix amb l’or, que en pocs anys s’ha convertit en la primera exportació de Ruanda malgrat que no compta amb grans reserves al seu territori. “L’M23 i altres grups armats estan actius a regions riques en or, al Kivu Nord i a Ituri. Faciliten la logística i l’exportació cap a Ruanda, on l’or congolès és refinat i s’integra en circuits legals abans de ser venut al món”, afegeix Kande.

El paper de la UE en el saqueig dels minerals

Mentre els congolesos patien per l’avenç de l’M23, una delegació de sis persones liderada pel president Etienne Tshisekedi assistia a finals de gener al fòrum de Davos. La premsa suïssa es va fer ressò de les despeses a un hotel de cinc estrelles, on la delegació congolesa va gastar més de 460.000 dòlars. La notícia no sorprèn Steward Muhindo, l’activista exiliat: “Per al president i el seu entorn, el Congo és més una font d’enriquiment que un país per governar”. Muhindo critica també la Unió Europea, que va signar fa un any un acord de subministrament de minerals amb Ruanda: “Són uns hipòcrites. Com poden saber que els minerals comprats a Ruanda no són saquejats al Congo? On queden els valors democràtics si donen suport a un estat que viola el territori d’un altre i silencia els seus propis ciutadans?”.

Les relacions amb Ruanda també tenen una derivada energètica per a la UE. El 18 de novembre de l’any passat, el Consell Europeu va finançar amb 20 milions d’euros l’exèrcit ruandès, present a Moçambic, per protegir dels atacs islamistes el projecte de gas natural liquat de l’empresa francesa Total. Un portaveu de la Comissió Europea, quan li van preguntar per la vigència de l’acord, va respondre que seguien la situació a la regió “amb profunda preocupació” i que la Comissió no donaria suport a inversions concretes en el processament de minerals d’origen incert.

La influència de la Xina

Un dels altres actors influents al conflicte del Congo és la Xina. La posició del país al Consell de Seguretat de l’ONU ha estat demanar el cessament de les hostilitats de tots els bàndols, juntament amb la retirada de tropes dels territoris ocupats. Pequín és el gran comprador de coltan a la zona, amb el qual es fan les bateries dels mòbils. Segons les dades de l’Administració General de Duanes de la Xina, el 2024 la Xina va comprar 2.300 tones de coltan a Ruanda i 1.000 tones a la República Democràtica del Congo. El Congo va ingressar 54 milions de dòlars; Ruanda, el doble: 108 milions de dòlars. Dos granets de sorra al costat de les vendes dels telèfons intel·ligentsde la Xina: 132.000 milions de dòlars per apuntalar una indústria del mòbil que, segons la GSMA —l’organitzadora del MWC de Barcelona—, va generar 5,7 bilions de dòlars en valor afegit l’any 2023.

"Cada cop que connectes el mòbil, connectes la violència als pobles del Congo"