La guerra civil del Sudan enceta una nova fase després que l'exèrcit hagi recuperat la capital

El CairePer primer cop en gairebé dos anys de guerra civil, dimecres va aterrar al devastat aeroport de Khartum, la capital del Sudan, un helicòpter militar de colors caqui i marró. De dins va aparèixer el president del país i cap de l’exèrcit, Abdel Fattah al-Burhan, que després de baixar els tres esglaons de la nau va fer dues passes i es va agenollar a la pista d’aterratge durant uns segons, mentre un general darrere seu aixecava el puny dret amb l’índex apuntant al cel.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Moments després, Al-Burhan va declarar que les tropes regulars havien pres el control total de Khartum, que des de l’inici del conflicte, a mitjans d'abril del 2023, estava ocupada per les Forces de Suport Ràpid (FSR), una organització paramilitar. El general va fer l’anunci al palau presidencial, situat al cor de la capital, que havia estat recuperat només cinc dies abans, en la victòria més simbòlica aconseguida fins ara per les Forces Armades, que suposa el pitjor revés per als paramilitars.

El centre de Khartum té un simbolisme especial perquè va ser on va començar tot. El palau presidencial, a més, va ser assaltat pels paramilitars en els confusos compassos inicials de la guerra, en un intent de capturar o assassinar Al-Burhan, que va fugir. Des d’aleshores, el govern castrense s’ha traslladat a Port Sudan, al mar Roig, que s’ha convertit en una mena de capital provisional. Recuperar Khartum reforça el reclam de ser reconeguts com l’únic poder legítim.

Egipte

Líbia

Sudan

DARFUR

Khartum

ERITREA

Txad

Al-Fashir

Etiòpia

Sudan

del Sud

Egipte

Líbia

Sudan

DARFUR

Khartum

ERITREA

Al-Fashir

Etiòpia

Sudan

del Sud

Egipte

Líbia

Sudan

DARFUR

Khartum

ERITREA

Al-Fashir

Etiòpia

Sudan

del Sud

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Esther Utrilla

La batalla per Khartum va començar el setembre passat, quan l’exèrcit va iniciar una ofensiva sorpresa i va avançar en diversos punts clau de la capital. Durant mesos, el conflicte a la zona havia estat estancat, amb els bàndols atrinxerats i recorrent a atacs d’artilleria i drons per desgastar l’enemic. Els avenços es van accelerar a finals de gener, quan els militars es van fer amb la ciutat més gran al sud de Khartum. I el ferotge assalt final va començar fa dues setmanes.

Fins a principis de l’estiu, l’exèrcit estava a la defensiva davant l’avenç dels paramilitars, que amb un ampli suport exterior, sobretot dels Emirats Àrabs Units, estaven arraconant els militars a l’est i el nord del país. Des d’aleshores, però, l’exèrcit ha pres la iniciativa, després d’haver-se rearmat –en part gràcies a Turquia, l'Iran, Rússia i Qatar– i haver ampliat molt les seves forces amb campanyes de reclutament i amb la integració de milícies poderoses.

Amb el destí de Khartum decidit, l’atenció al front s’està redirigint cap a les regions occidentals de Kordofan i, sobretot, Darfur. La capital de Darfur Nord, Al-Fashir, és l’única dels cinc estats en què està dividit Darfur que controla l’exèrcit, però està assetjada des de fa un any. Allà es lliura una batalla crucial pel futur del Sudan: si guanyen els paramilitars, el país es podria partir; si guanya l’exèrcit i els grups armats aliats, es podria iniciar el camí cap a la reunificació.

Qui són els dos generals que es disputen el poder al Sudan?

Crisi humanitària

El Khartum que ha recuperat l’exèrcit, però, és una ciutat arrasada. Les infraestructures bàsiques estan devastades i algunes de les zones que han estat sota control paramilitar han viscut en condicions de fam. Actualment, la del Sudan és la crisi humanitària més greu del món, i a les milers de baixes de la guerra s'hi sumen unes condicions incompatibles amb la vida en molts punts del país, com ara la malnutrició extrema i el col·lapse del sistema de salut, que disparen la mortalitat.

Tot i que en les darreres setmanes hi ha gent que ha començat a tornar a casa arran de l’avenç de l’exèrcit al centre del país, el Sudan també viu la crisi més gran de desplaçats del planeta. Des de l’inici de la guerra, més de 8,7 milions de persones, moltes d’elles de Khartum, han fugit buscant llocs més segurs, i més de tres milions han marxat a països veïns, com Egipte i el Txad. Abans de la guerra hi havia més de 3,8 milions de desplaçats interns per conflictes anteriors.

Aquesta crisi humanitària profunda, a més, s’ha vist agreujada recentment arran de la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de congelar tots els programes d’ajuda al desenvolupament exterior per sotmetre’ls a revisió. Al Sudan, l’ordre executiva ha paralitzat moltes de les últimes iniciatives que encara operaven en les zones més castigades per la guerra, oferint serveis bàsics com menjar i assistència sanitària a milions de persones.

La guerra al Sudan va esclatar després que l’aliança que mantenien l’exèrcit i els paramilitars saltés pels aires l’abril del 2023. El país arrossegava una forta inestabilitat des de feia un any i mig arran del cop d'estat que van executar junts per acabar amb una transició democràtica iniciada el 2019 després de grans protestes. La seva aversió a una autoritat civil, a una reforma interna i a rendir comptes els va mantenir units per un temps. Però la incapacitat per posar els fonaments del poder davant d’una àmplia oposició popular va acabar fent insostenible la seva relació.

La guerra oblidada que amenaça amb "la pitjor crisi de fam en dècades"