El Front Polisario, dividit sobre el lideratge de Ghali, però unit en la "guerra" contra el Marroc
El congrés s'allarga per les disputes internes per la manca de renovació
RabatEl XVI Congrés del Front Polisario, el partit-guerrilla saharaui, que se celebra des de divendres passat al campament de refugiats de Dakhla, s'anunciava com el més important de les últimes tres dècades, i no està defraudant les expectatives. Poques hores abans de la seva clausura oficial, un portaveu del Polisario va informar ahir de la prolongació de la trobada, cosa que s'interpreta com una expressió de la falta de consens entre els més de 2.300 delegats al voltant de la reelecció del líder, Brahim Ghali, de 73 anys. En canvi, sí que hi ha un acord unànime sobre la necessitat d'“escalar” la guerra contra el Marroc per aconseguir la independència del Sàhara Occidental.
L'existència de dissidències internes al Polisario respecte al lideratge de Ghali ja es va posar de manifest al desembre amb la dimissió del carismàtic responsable d'Europa i la UE, Oubi Bachir, un fet sense precedents en un moviment caracteritzat per la seva cohesió interna. De moment, però, l'únic candidat oficial a disputar la secretaria general a Ghali és Bashir Mustafà Saied, un dirigent històric i germà del fundador del Polisario, Luali Mustafà. Actualment ocupava el càrrec de ministre assessor de la presidència.
La ràbia de les noves generacions
L'actual lluita pel poder s'emmarca en un context de malestar entre les noves generacions crescudes als campaments davant de la falta de renovació interna de la cúpula del Polisario. La Llei Fonamental de l'organització estableix dos requisits que impedeixen l'ascens d'una nova fornada dirigent: tenir més de 40 anys i tenir experiència militar. Precisament, la reforma dels estatuts és una de les raons que hauria portat a allargar el Congrés, segons fonts properes al moviment.
Aquest ha estat el primer Congrés del Polisario després de la ruptura de l'alto el foc amb el Marroc, que es va produir a finals del 2020 i que estava en vigor des de l'any 1991. L’aposta per una intensificació de la guerra amb el Marroc arriba després de més de dos anys de conflicte armat de baixa intensitat que amb prou feines ha aconseguit fer-se un espai a la premsa internacional. També és la primera reunió després del gir històric del govern de Pedro Sánchez, que ha avalat al pla marroquí de donar una autonomia als saharauis en lloc del referèndum d'autodeterminació previst per l'ONU. Madrid va prendre aquesta decisió per tancar la crisi diplomàtica amb el Marroc oberta arran de l'acollida de Ghali en un hospital de Pamplona per recuperar-se del covid. Al Congrés, al qual han assistit representants d'Unides Podem i Esquerra Unida, s'han abocat fortes crítiques al president del govern, Pedro Sánchez.
Hostilitats obertes
Les hostilitats es limiten habitualment a atacs d'artilleria dels saharauis contra el mur de separació construït per l'exèrcit marroquí, i les respostes en forma de bombardejos amb drons. Segons el Polisario, les baixes saharauis se situen al voltant del mig centenar, mentre que el Marroc no admet cap víctima. De fet, Rabat ha optat per ignorar públicament el conflicte, com si no existís.
El retorn a la lluita armada és considerat l’única forma d’intentar trencar un statu quo que beneficia el Marroc, que controla el 80% del territori saharaui. L’esclat de la guerra d’Ucraïna i l’increment global dels preus dels aliments ha afectat de forma molt directa els més de 170.000 saharauis que viuen als campaments de refugiats de Tinduf, ja que depenen de l’ajuda internacional.