Final d'etapa a Sud-àfrica: el partit de Mandela haurà de buscar aliats per governar

JohannesburgAmb gairebé totes les paperetes escrutades a Sud-àfrica, el partit de Nelson Mandela, el Congrés Nacional Africà (CNA), ha obtingut els pitjors resultats de la seva història: poc més del 40% dels vots. És una situació inèdita des de l'arribada de la democràcia al país, el 1994: la CNA no havia baixat mai del 50% dels vots. "La gent està cansada. També els negres. Mandela va portar-los la llibertat, però res més. Després d'ell, tots els governs del CNA no han fet més que enfonsar el país", opina la Lynn, guia turística al nord-oest del país. Ella és blanca, però la seva opinió no és minoritària. "Massa líders dels que van portar-nos la llibertat pensaven que això era tot el que havien de fer i no van evolucionar cap a les lluites actuals: es van tornar complaents i arrogants", reconeix el Thabang Zulu. La seva mare formava part de la guerrilla uMkhonto we Sizwe (La Llança de la Nació), fundada per Mandela, i va ser assassinada pel règim de l'apartheid.

Tot i guanyar a les urnes, la pèrdua de la majoria obligarà a l'actual president de Sud-àfrica i líder del CNA, Cyril Ramaphosa, a pactar amb altres partits. Segons l'analista del think tank sud-africà Social Research Foundation (SRF) Gabriel Makin, els resultats obtinguts a les eleccions del 29 de maig –quinze punts per sota dels obtinguts a les darreres eleccions– deixen poques opcions al partit: o s'alia amb els liberals d'Aliança Democràtica (AD), majoritàriament blancs, o amb els marxistes de l'Economic Freedom Fighters (EFF), fundats per un antic membre del CNA, Julius Malema. Per a Makin, l'acord més plausible seria amb AD, ja que "l'EFF i el CNA pesquen al mateix estany" pel que fa als votants, i perquè els dos partits difereixen en qüestions fonamentals. "Bàsicament, l'EFF està disposat a nacionalitzar grans empreses, i el CNA no", explica l'expert.

Un pacte amb AD (que ha obtingut un 21,71% dels vots), però, tampoc seria senzill. AD és el principal partit de l'oposició i l'oponent tradicional del partit liderat per Ramaphosa. Segons Makin, aquesta aliança seria "molt més plausible" si AD no entrés en el govern, i es limités a donar suport al CNA al Parlament, tot i que no descarta una "coalició tradicional" o un govern d'unitat nacional com el que es va formar després de les primeres eleccions democràtiques. "Però no crec que AD ho vulgui", opina l'analista. Una tercera opció seria un acord entre Ramaphosa i l'MK, el partit liderat per l'expresident i antic líder de la CNA, Jacob Zuma. L'MK, les sigles del qual remeten a l'uMkhonto we Sizwe de Mandela, ha obtingut prop del 15% dels vots, que donarien una majoria folgada al CNA. Però Zuma és un enemic acèrrim de Ramaphosa, ja que va ser expulsat del CNA per corrupció i no ha pogut presentar-se a les eleccions per decisió judicial.

Els motius de la desfeta

Aquest complex escenari arriba en un moment de crisi per a Sud-àfrica, que explica la caiguda a les urnes del CNA. Els resultats apunten que el partit del govern ha perdut la confiança dels seus electors tradicionals, especialment dels joves, que no van viure l'apartheid i s'enfronten a un 45,5% d'atur. En xifres generals, la desocupació a Sud-àfrica afecta el 32,9% de la població activa, la pitjor dada en dues dècades. El país pateix també un elevat índex de criminalitat, ha viscut sonats casos de corrupció en el si del CNA, va experimentar continus talls de llum durant bona part del 2023 i té la desigualtat d'ingressos més alta del món. L'any 2022, un sud-africà blanc guanyava, de mitjana, uns 1.180 euros al mes, mentre que un ciutadà negre en guanyava uns 267. Menys d'una quarta part. Tot plegat ha resultat ser el caldo de cultiu perfecte per a una desfeta electoral històrica.