Unes eleccions a Algèria per consolidar el règim

TunisA Alger ja no hi queda res d'aquell rampell contestatari que va fer caure el 2019 l'enèsima candidatura del president Bouteflika, llavors en un estat ja catatònic. Les protestes setmanals del moviment prodemocràtic hirak van ser sufocades, la premsa independent es troba emmordassada i l'oposició política tenallada. En aquest clima poc propici, aquest dissabte se celebren les eleccions presidencials d'Algèria, en què ningú no dubta que el president, Abdelmadjid Tebboune, sortirà reelegit.

“Tebboune té una bona relació amb l'exèrcit, que és qui sempre ha controlat la política al país. Però ara el marge de llibertat ha disminuït fins i tot en comparació de l'època de Bouteflika. El control sobre la societat és total”, comenta un analista polític algerià que prefereix guardar l'anonimat. A més, Tebboune, de 78 anys, compta amb el suport del FAN, l'antic partit únic, de tots els mitjans de comunicació i de l'aparell de l'estat. Els altres grans aliats de Tebboune han estat el preu del gas natural i del petroli, que li han permès comprar la pau social amb mesures com augments salarials i la creació d'un nou subsidi d'atur per als joves, encara que només sigui de 100 euros al mes.

Així doncs, l'únic dubte és quina serà la participació, amb una clara tendència a la baixa en l'última dècada, reflex de l'escepticisme i l'apatia que regnen entre la població. A les eleccions legislatives del 2021 només el 23% dels electors van acudir a la cita amb les urnes. El fet que s'hagin avançat els comicis, previstos per al desembre, i que la campanya s'hagi celebrat en plenes vacances d'estiu no ajuda precisament a mobilitzar la ciutadania. Tot i que potser això és el que el règim vol evitar. Les eleccions tindran lloc abans del retorn de les classes universitàries, un fet que no és casual, ja que les universitats van ser el principal bastió del moviment de protesta hirak.

Davant la negativa del règim a satisfer les seves demandes de nomenar una junta electoral independent i d'alliberar les desenes de presos de consciència que llangueixen a les presons, bona part de l'oposició va declinar presentar candidatura a les presidencials. Tot i això, dos partits històrics, el progressista Front de Forces Socialistes (FFS) i l'islamista Moviment de la Societat per la Pau (MSP), a diferència d'anteriors eleccions presidencials aquesta vegada han optat per concórrer a la cita amb les urnes. Els seus líders, Youcef Aouchiche (FFS) i Adellali Hassani Cherif (MSP), seran els dos únics candidats que competiran amb Tebboune.

Traves a l'oposició

Altres candidats, com Zoubida Assoul, una exjutgessa que lidera el partit Unió pel Canvi i Progrés, i Louisa Hanoune, la històrica líder del comunista Partit dels Treballadors, hi van intentar concórrer però no van poder complir els exigents requisits fixats per la Junta Electoral. Segons la llei electoral, els aspirants han de tenir les firmes de 50.000 ciutadans o bé el suport de 600 càrrecs electes. “Les regles estaven fetes per fer impossible demanar les 50.000 signatures necessàries. No hi havia temps material. A més, hi va haver problemes amb el sistema electrònic habilitat per recollir-les”, es queixa Assoul.

Potser s'haurien pogut reunir les 50.000 firmes si l'oposició hagués alineat darrere un sol candidat. “Durant mesos, bona part dels partits opositors vam estar discutint la possibilitat de presentar una candidatura conjunta. Però, malauradament, no va ser possible assolir un acord”, explica Assoul. Finalment, ella va decidir presentar candidatura, però no va poder complir els requisits de la Junta Electoral. “Era conscient que les eleccions no serien justes i transparents, però el boicot només afavoreix la consolidació del règim. És millor intentar generar una dinàmica de canvi en la campanya”, reflexiona sobre el dilema que ha d'abordar l'oposició a cada contesa.

“La presència de l'FFS i l'MSP només servirà per maquillar el que serà una farsa electoral”, sosté Laurence Thieux, professora de la Universitat Complutense de Madrid especialitzada en Algèria. “No hi ha un sistema de partits sòlid perquè les seves propostes de canvi no tenen credibilitat. El règim algerià sempre ha estat molt hàbil a l'hora de neutralitzar els partits”, afegeix Thieux. Des de l'arribada del multipartidisme a Algèria, a finals dels anys 80, la majoria de formacions han alternat fases de boicot electoral amb altres de col·laboració amb el règim a canvi de prebendes, com ara alguna cartera ministerial.

Una de les justificacions de Tebboune per presentar-se a la reelecció és culminar el seu projecte polític, que preveu, entre altres objectius declarats, dinamitzar l'economia algeriana i posar fi a la dependència dels hidrocarburs. Amb tot, els seus esforços en aquest sentit han estat més aviat escassos, perquè ha prioritzat la pau social. Això, però, deixarà el règim en una situació precària quan es produeixi la pròxima caiguda de preus dels combustibles i es destapi el malestar popular.